La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Catalunya no viu una catàstrofe”
Josep González i Sala (Llimiana, 1945) és amb diferència el dirigent empresarial més longeu, després de gairebé 28 anys al capdavant d’una patronal de referència al món de les pimes, primer a Sefes i després a la nova Pimec, que va néixer de la fusió entre les dues organitzacions el 1997. Aquests dies comença un nou mandat com a president, que assegura que “serà l’últim”. “Descarto tornar a renovar, tot i que per estatuts ho podria fer”, explica.
Argumenta diverses raons per seguir a primera fila als seus 73 anys. “M’ho va demanar el comitè executiu per completar el pla estratègic de l’organització”. I, també segons diu, “perquè costa de trobar una persona disposada a ocupar un càrrec que no és retribuït i que requereix moltes hores de dedicació”.
González és una veu discordant dins l’establishment empresarial català. Les seves relacions amb la gran patronal Foment del Treball no han estat mai fluides, ni tan sols quan va estar a punt de recordar una fusió entre la Pimec i la Fepime, la patronal de pimes de Foment. És una opció que ara descarta amb rotunditat: “Les pimes tenen problemes molt diferents, fins i tot contradictoris, dels de la gran empresa: necessiten una organització pròpia per fer-se sentir i no poden ser una simple prolongació de la mateixa patronal com passa amb la CEOE i la Cepyme”. Una mostra d’aquesta disparitat d’interessos és la lluita que manté la Pimec contra els llargs terminis de pagament que apliquen les grans empreses als seus proveïdors, majoritàriament pimes. La consolidació de la Plataforma Multisectorial de la Morosidad ha estat un dels grans èxits de l’equip de González, en particular del secretari general, Antoni Cañete. Tot i això, per la CEOE és una pedra a la sabata.
Les discordances entren també en el terreny polític. Per això, González s’ha afanyat a replicar l’últim informe de Foment que alerta sobre la pèrdua de lideratge de Catalunya com a conseqüència del procés, de l’1-0 i d’un Govern de caire independentista. “Aquesta afirmació reflecteix més una voluntat política que una realitat econòmica. Rebutjo rotundament les visions catastrofistes que alguns donen des de l’1-0”. I ho argumenta amb algunes dades: “Catalunya creix per sobre de la mitjana, té una taxa d’atur més baixa, les exportacions continuen batent rècords, i el port i l’aeroport estan disparats”. En definitiva, afegeix, “Catalunya no està en una situació de catàstrofe econòmica”.
González posa en dubte que 4.000 empreses hagin traslladat en realitat la seu fora de Catalunya: “Un percentatge important ho ha anunciat però no ho ha formalitzat”. En tot cas, demana com a mesura urgent “la derogació del decret que facilita els trasllats i que es va aprovar a l’empara del 155”.
Fill de pare murcià i mare catalana, González estiueja des de fa més de 20 anys a Chiclana, a pocs quilòmetres de Cadis, on hi està molt a gust. Però des que fa uns anys es va llançar una malintencionada campanya contra productes catalans, als restaurants tria sempre vins de la seva terra, en particular de Costers del Segre. I continua molt vinculat als seus orígens, com a president de Pallars Actiu, una entitat pública i privada en què participen consells comarcals, ajuntaments i socis privats, i que té per objectiu impulsar l’economia de la zona.
Té tres fills, però no n’hi ha cap que hagi volgut continuar amb l’empresa familiar. “Això va ser el que em va empènyer a vendre Furas el 2007”. L’empresa, especialitzada en cablatge, la va adquirir la societat alemanya Leoni, que la va acabar tancant i en va deslocalitzar una part de l’activitat cap a la Xina i Eslovàquia. Avui l’activitat empresarial de González se centra sobretot en l’immobiliari –a través de Naus Piera– tot i que també té inversions en sectors diversos, des de l’electrònica fins a les plantes solars.
Per al seu nou mandat a la Pimec s’ha fixat tres objectius: completar el pla estratègic per créixer en socis i ingressos (15,5 milions el 2017); impulsar definitivament la digitalització de les pimes, i aconseguir una millora en l’àmbit de la formació professional.
“El decret que facilita els trasllats de seus s’ha de derogar immediatament”, reclama González