Quan falla el fons i la forma

UNA de les frases més tristes la va escriure Gabriel García Márquez quan ens va recordar que “la saviesa ens arriba quan ja no ens serveix de res”. És una manera de dir-nos que ens fem savis amb l’experiència, però, quan per fi l’hem adquirit, descobrim que ens ha passat el temps. Quan un ocupa un càrrec, acostuma a sentir-se ple d’il·lusió, però sovint mancat de coneixements. És per això que els manuals de gestió recomanen no anar més segur de l’aconsellable, ser mesurat amb les paraules i tenir molta mà esquerra amb els subalterns. I això val també per a la política. O potser caldria subratllar que, sobretot, per a la política. Res no és més efímer que un càrrec, res no dura tant com els errors.

Llegeixo al diari que el nou conseller d’Interior es va reunir amb la nova cúpula de la policia catalana i que no va anar precisament bé. Els sindicats dels Mossos d’Esquadra han mostrat el seu malestar pel relleu del comissari en cap, Ferran López, que ha aconseguit mantenir el cos unit i governar-lo amb eficàcia demostrada durant els mesos en què ha estat en vigor l’article 155. Però igualment els comandaments van quedar desconcertats no tan sols per algunes decisions que es van anunciar, sinó a més pel discurs de Miquel Buch, que no va ser el millor en el fons ni en la forma.

La policia catalana ha passat de tocar el cel, després de la gestió de l’atemptat terrorista d’agost, a sentir-se desprotegida per la conjuntura social i política que ha viscut el país. El cos necessita tornar a la normalitat. I ser tractat amb respecte, recuperar l’orgull i tornar a connectar amb la població. Al nou equip polític d’Interior hi ha gent de demostrada experiència. Però és imprescindible fer provisió de la màxima saviesa per guanyar-se un cos que necessita més complicitat que amenaces, més empatia que no pas sortides de to.