La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els EUA busquen el terrorisme interior
Els Estats Units també estan alertes davant l’amenaça terrorista gihadista interna. El director del l’Oficina Federal d’Investigació (FBI), Christopher Wray, ho va afirmar davant el comitè d’assignacions del Senat dels EUA a qui va explicar que la seva policia té en marxa mil investigacions sobre un semblant nombre de sospitosos de preparar atemptats en nom de l’Estat Islàmic (EI).
Wray va exposar als senadors que les investigacions s’estaven duent a terme arreu dels 50 estats de la Unió i que afectaven “individus radicalitzats a través d’internet o altres xarxes socials”, matisant que aquests individus s’havien d’enquadrar entre els denominats “llops solitaris” o, millor, “terroristes aïllats”.
Wray no va amagar al comitè la complexitat d’aquestes investigacions, argumentant qüestions comunes a totes les policies contraterroristes del món: la gran dificultat per detectar uns gihadistes que es caracteritzen per l’hermetisme, la dissimulació i la simplicitat d’uns atemptats que durant la preparació amb prou feines generen rastres perceptibles.
Wray, que ja va formar part de l’administració del president George Bush, va emfatitzar davant els senadors el repte de localitzar uns terroristes que gairebé no tenen contactes directes entre ells i que, quan decideixen atemptar en nom de l’Estat Islàmic, trien “objectius tous”; és a dir, qualsevol víctima al seu abast, desdenyant institucions o personalitats especialment protegides, a més d’utilitzar com a arma cotxes, ganivets de cuina o explosius improvisats.
L’FBI s’enfronta exactament al mateix repte que qualsevol de les policies d’Europa. O sigui, a la detecció a temps dels partícips en un model de terrorisme transversal i barat que molt difícilment ofereix indicis susceptibles de ser captats abans dels atemptats. Un terrorisme que s’autoalimenta gràcies a una cuidadíssima doctrina de base intensament religiosa, que flota indestructible a les xarxes socials i que absorbeix unes persones que componen autònomament cèl·lules, la desarticulació de les quals, a diferència dels grups terroristes del passat, no suposa la caiguda de la baula d’una gran cadena.
Des del descomunal atemptat de l’11 de setembre del 2001 (11-S), el contraterrorisme dels Estats Units ha evolucionat per mirrar de millorar la seguretat interna i impedir un altre atemptat com el que va fer caure les Torres Bessones de Nova York.
En el camí cap aquest blindatge antiterrorista, hi juga un paper central l’FBI que, tal com explicàvem en l’edició del 31 de maig, és l’enllaç d’Europol en la més que discreta Operation Gallant Phoenix, un operatiu destinat a identificar terroristes mitjançant rastres genètics.
En tot cas, l’FBI opera sota la premissa de protegir la integritat dels EUA i manté una estreta col·laboració amb altres agències nord-americanes –com les Forces de Tasca Conjunta contra el Terrorisme (JTTF) i el Centre de Detecció de Terroristes (TSC)– i, també, com hem assenyalat, amb altres de similars a l’estranger, però sempre a fi de desmantellar xarxes extremistes que considerin que són una amenaça per al seu país.
En paral·lel i també des de l’11-S, la política nord-americana antiterrorista exterior ha inclinat substancialment la balança cap a les tasques d’intel·ligència per localitzar o matar terroristes en zones de guerra. Una política de “caça al terrorista” redissenyada en temps del president Barack Obama que ja va suposar la mort d’Ossama Bin Laden i la d’altres líders gihadistes, molts d’ells eliminats en operacions individualitzades amb drons.
Un pla que, tanmateix, no ha evitat que es repetissin accions bèl·liques de foscos resultats per al contraterrorisme, com la que va culminar amb el linxament del coronel Muammar al-Gaddafi l’octubre del 2011 i Líbia infestada de fanàtics integristes simpatitzants de l’Estat Islàmic o d’Al-Qaida.
La hipotètica circulació per territori dels Estats Units de terroristes retornats de l’EI va créixer en intensitat des que el setembre del 2015 es va suposar que els fanàtics podrien tenir una magnífica documentació de camuflatge després de la troballa de 3.800 passaports sirians autèntics i en blanc procedents d’unes oficines policials de les províncies sirianes d’Al-Raqqa i Deir ez-Zor –llavors sota control de l’Estat Islàmic– i es va descobrir, també llavors, un tràfic clandestí de passaports i targetes d’identitat gregues també robades.
El temor de l’ús gihadista d’autèntics documents amb falses identitats es va incrementar quan es va determinar que cinc sirians amb documents grecs havien passat pel Líban, Turquia, el Brasil, l’Argentina, el Perú i Costa Rica fins a arribar a Tegucigalpa per posteriorment dirigir-se cap a Guatemala i Mèxic en direcció als Estats Units. Un recorregut que ja va apuntar cap a un intent de desenvolupament del model terrorista d’Abu Bakr alBagdadi en terres americanes.
Les autoritats temen que hi hagi membres de l’EI sota identitat falsa, però amb passaport legal, que van fabricar a Síria