Expulsar el perifèric

El partit taronja, en fora de joc, recorre a demonitzar tot el que considera contrari a “la España una”

Un Congrés dels Diputats i un Senat sense la presència de partits nacionalistes catalans, bascos, gallecs i canaris. Unes Corts espanyoles sense això que a Madrid en diuen “els perifèrics”, grups que ara han tingut el seu moment de protagonisme sent indispensables perquè prosperés la moció de censura que ha permès un canvi inesperat al Govern espanyol. Expulsar de la política que es fa a Madrid els sobiranistes, nacionalistes i regionalistes de qualsevol condició, per tal que tot el joc estigui en mans dels partits que molts anomenen “nacionals” i que són els que es presenten en el conjunt de l’Estat. Aquesta ha estat l’última proposta llançada per Albert Rivera, en el seu llarg tour –suposadament– cap al poder.

El líder de Cs vol que es reformi la llei electoral perquè els partits necessitin un tres per cent mínim “del total nacional de vots” per aconseguir representació parlamentària. Al seu dia, UPyD també va llançar una proposta peculiar per barrar el pas a les formacions d’àmbit exclusivament autonòmic. Com ha assenyalat el professor Lluís Orriols, “el sistema electoral ha estat proporcional amb els nacionalistes: el seu percentatge d’escons ha estat similar al seu percentatge de vots”. El sistema que es va crear durant la transició fa que –remarca Orriols– sigui molt difícil, gairebé impossible, posar fi, a través de la llei electoral, als partits “concentrats territorialment com els nacionalistes catalans”. Tanmateix, Rivera ven aquesta idea, dins del seu discurs per intentar deslegitimar l’Executiu de Pedro Sánchez.

Després de l’èxit de la moció de censura contra Rajoy, Cs ha quedat en fora de joc i enganxat a un PP en caiguda lliure. El guió inicial de Rivera ja no serveix. Els seus estrategs recorren a una cosa que està en la naturalesa del partit taronja: la demonització sistemàtica de tot el que consideren contrari a “la España una”. Com a fill ideològic de la FAES d’Aznar, el líder de Cs fa un rescalfat de missatges cuinats fa temps. Per exemple, al pròleg d’un llibre de la FAES del 2001 (en plena majoria absoluta aznariana), l’historiador García de Cortázar va escriure això: “Y levantada sobre los principios de validez universal de la democracia, el pluralismo político y la justicia social, la nación española refundada manifiesta su superioridad moral sobre la concepción étnica y tribal de los nacionalismos, cuyos criterios nacionalizadores de raza, idioma o ámbito geográfico suponen una visión regresiva del individuo y carecen de la grandeza ética de los principios constitucionales”. Supremacisme? El PP es va oblidar molt aviat que havia arribat a la Moncloa el 1996 gràcies a CiU i al PNB.

El periodista Gaziel va anomenar “expulsionisme” la doctrina que emet Rivera. Segons el director de La Vanguardia durant la Segona República, l’expulsionisme justifica i encoratja el separatisme. És bo i molt pedagògic que l’extremisme incendiari de Cs aparegui en públic tal com és de debò.