La Vanguardia (Català-1ª edició)
La capsa de les sorpreses
El Govern de Pedro Sánchez jugarà amb els cops d’efecte a fi de conquerir l’opinió pública i evitar que el seu pas per la Moncloa sigui un simple parèntesi, i la seva política a Catalunya serà audaç per evitar els errors del quietisme del PP
Pedro Sánchez ha arribat a la Moncloa després d’haver estat enterrat en dues ocasions. En una va reviure per la voluntat de les bases del PSOE, i en la segona gràcies als errors dels seus adversaris, que li van permetre aprofitar una mínima oportunitat. Cal posar-se en la pell del nou president del Govern central, que en dues ocasions ha arriscat al tot o res i en totes dues ha guanyat. Amb aquests precedents, hi ha algú que pensi que ara adoptarà una estratègia conservadora i tímida per mantenir-se en el poder? Com va avançar com a primer gran missatge institucional el seu home fort a la Moncloa, Iván Redondo, Sánchez donarà moltes sorpreses. Res a veure amb el seu antecessor, Mariano Rajoy, que preferia que el temps solucionés molts dels problemes que tenia damunt la taula.
Benvinguts, doncs, a un temps de tsunamis. Sánchez ha d’aprofitar els dos anys que li queden de legislatura –sempre que sigui capaç de mantenir-se en el poder amb 85 diputats– per convèncer l’opinió pública espanyola que no serà un parèntesi en la història i, sobretot, per guanyar clarament les pròximes eleccions generals. El seu full de ruta serà aguantar fins al bloc de municipals, autonòmiques i europees del juny vinent, i, en cas que obtingui un bon resultat, convocar les legislatives. Per això no dubtarà a l’hora de prendre decisions populistes, sempre marcades per aquest punt de risc que el caracteritza. La decisió d’acceptar l’arribada de l’Aquarius és només una mostra d’aquest nou estil. Sánchez segurament anirà més enllà del que va fer Zapatero i farà gestos que agradaran a l’esquerra més radical, però també prendrà decisions que no seran compartides per aquests sectors. En el primer capítol, doneu per fet que afrontarà el trasllat de les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos, la retirada de la medalla al policia González Pacheco (Billy el Niño) o una política més contundent sobre els desapareguts del franquisme. En relació amb les polítiques socials, en què Zapatero va tenir el seu moment de glòria amb el reconeixement del matrimoni homosexual, Sánchez ho apostarà tot al terreny de la igualtat, i per això promulgarà la llei per fer caure la bretxa salarial entre els dos sexes. Ara bé, hi haurà moltes més iniciatives. La instrucció clara del nou Govern central és que ha de deixar una empremta evident en aquest terreny.
I Catalunya? Segur que en aquesta carpeta també veurem cops d’efecte, per bé que no en una primera fase. El nou Govern de Sánchez entén que l’independentisme continua en fase de xoc provocat pels esdeveniments dels últims mesos i que necessita adaptar-se a la nova situació, que està marcada pel pròxim judici contra els líders independentistes. Tanmateix, hi haurà diàleg; molt més del que hi ha hagut els últims anys entre el PP i els nacionalistes catalans. Hi haurà dues capes de converses: la pròpiament institucional, entre Madrid i Barcelona, i una segona esfera fora dels focus entre Madrid i Brussel·les (o Berlín, o allà on sigui Carles Puigdemont). Hi haurà un enviat del Govern central que parlarà amb l’expresident de tot el que es pugui per tal que la relació entre la Moncloa i la Generalitat flueixi millor. Com aquell general Andrés Cassinello que va ser enviat per Adolfo Suárez per entrevistar-se amb Josep Tarradellas, tindrem enviats del Govern socialista parlant amb Puigdemont, 40 anys després. És cert que l’expresident va tenir una primera reacció negativa davant la moció de Sánchez a causa del record d’experiències anteriors del PSOE al Govern central, però ara coincideix que cal explorar totes les vies. Puigdemont, pendent del seu viacrucis judicial, ha dit als seu cercle proper que no s’ha de tancar cap porta, si bé estarà molt atent a com enfoqui el Govern socialista el possible trasllat a presons catalanes dels polítics presos, la petició de penes que faci la Fiscalia en la vista i el mateix esdevenir del judici. Les ganes d’anticipar les eleccions catalanes coincidint amb la sentència s’han refredat i ara tota la carn a la graella es posa en les municipals del 2019. Sánchez ha de fer servir bé la seva capsa de les sorpreses amb Catalunya, perquè aquí es jugarà bona part del seu futur.