La Vanguardia (Català-1ª edició)
Urdangarin esgota el termini donat pels jutges per ingressar a la presó
L’exduc de Palma ha d’entrar a la presó que triï abans d’avui a la mitjanit
Iñaki Urdangarin va volar ahir a Espanya des de Ginebra, previsiblement amb la intenció d’ingressar en un centre penitenciari abans d’avui a la mitjanit. Aquest és el termini que li ha donat l’Audiència de Palma, en l’actual fase d’execució d’una sentència que ja és ferma, després que el Tribunal Suprem (TS) va confirmar en els seus extrems principals la decisió dictada en primera instància per les tres magistrades que l’any passat van jutjar el cas Nóos a la capital balear.
En mitjans pròxims a aquesta causa s’ha anat donant com a molt probable que l’exduc de Palma ingressi en una de les presons de Madrid. En principi, per la facilitat del seu enllaç aeri amb Ginebra, el seu lloc de residència els últims anys. Aquesta circumstància permetria que la infanta Cristina pogués visitar el seu marit periòdicament sense necessitat de tornar a instal·lar-se a la capital d’Espanya.
Una vegada que Iñaki Urdangarin va rebre dimecres passat en mà el corresponent manament d’ingrés a la presó, en què s’establia el termini màxim de cinc dies per al seu compliment, l’entrada de l’exduc a la presó resulta inexcusable, encara que miri d’emprendre altres iniciatives per provar d’anul·lar o reduir les penes que li han estat imposades, que sumen 5 anys i 10 mesos. En principi, el marit de la infanta podria recórrer en empara davant el Tribunal Constitucional (TC) o dirigir-se al Govern central en sol·licitud d’indult. Tot i això, cap d’aquests dos possibles camins no té bon pronòstic si amb ells Urdangarin pretengués ajornar, i menys encara evitar, el seu ingrés en un centre penitenciari.
Sobre la primera de les possibilitats cal tenir en compte que la doctrina consolidada del Constitucional porta a donar per fet que cap entrada a la presó no se suspengui quan el recurrent ha estat condemnat a més de cinc anys de presó. Es calcula que una condemna d’aquesta durada ja és prou greu com perquè no estigui justificat l’ajornament. Cal tenir en compte que en termes hipotètics l’existència d’una sentència ferma, no recurrible davant la justícia ordinària, incrementa el risc de fuga.
La via de l’indult, al seu torn, té en aquests moments –i en d’altres possiblement també– un pronòstic absolutament desfavorable. Resulta inimaginable que el Govern acabat de constituir de Pedro Sánchez pogués exercir el dret de gràcia respecte a la condemna imposada a Urdangarin pels delictes relacionats amb la seva actuació al capdavant de l’Institut Nóos, tots ells descrits en els articles del Codi Penal relatius a la corrupció. Urdangarin, de fet, pot considerar-se afortunat per la pena global que li ha estat imposada. El Suprem va suprimir la seva condemna per falsedat, rebaixant en 5 mesos la que li van imposar a Palma. L’exduc quedarà ara en mans d’Institucions Penitenciàries, que decidirà en quin centre l’interna finalment per al compliment de la pena. La preocupació d’Interior és, sobretot, que no hi hagi incidències relacionades amb la seguretat del condemnat.
Interior decidirà més endavant en quin centre reclou el condemnat, seguint sobretot criteris de seguretat