El turisme tendeix a estabilitzar-se

EL ritme d’augment de les arribades de turistes a Espanya tendeix a estabilitzar-se després de diversos anys d’haver registrat creixements extraordinaris. El sector i el conjunt de l’economia notarà l’impacte d’aquesta situació. Tothom sabia, tot i això, que el turisme prestat que rebia Espanya dels països del Nord de l’Àfrica i de Turquia, a causa de la inestabilitat política, algun dia tornaria al seu origen. I això és el que passa aquest any. Només en el primer quadrimestre, Egipte, Tunísia i, sobretot, Turquia, han guanyat tres milions de turistes més que el 2017. Es tracta fonamentalment de britànics, alemanys, francesos i italians que abans havien canviat aquelles destinacions per Espanya.

Hi ha altres elements de preocupació davant la present temporada turística derivats de l’increment del preu del petroli, que encareix el transport, i de la debilitat del mercat britànic com a conseqüència del Brexit. S’hi suma que la principal destinació espanyola, que és Barcelona, encara no s’ha recuperat plenament després de l’impacte negatiu sofert com a conseqüència dels esdeveniments de l’any passat:atemptatterrorista,vaguesal’aeroportdelPrat,crisi política i augment de la turismofòbia, que van afectar l’atractiu de la capital catalana.

Probablement, malgrat tot, la temporada turística registrarà un balanç positiu. L’any passat es va tancar amb 82 milions de visitants, dos milions menys dels inicialment esperats, que tot i això van mantenir Espanya com a segona destinació turística mundial darrere de França. Aquest any les perspectives, en vista de l’evolució del primer quadrimestre, apunten que podria tancar-se amb un augment de prop del 2% i arribar als 83,6 milions de visitants.

La situació, per tant, encara que no s’aconsegueixin nous rècords,tendeixaunaevolucióqueestariadinsdelnormal. Però això no deixa de ser un avís que exigeix mantenir la guàrdia alta, en un sector que és clau per a l’economia i l’ocupació del país, ja que la competència de la resta de destinacions turístiques, és molt intensa, tant en preus com en nivells de qualitat.

El sector turístic, en qualsevol cas, té pendent el repte de deixar de valorar el nombre de visitants com a base de l’èxit i centrar-se, en canvi, en l’anàlisi de paràmetres com l’estança mitjana i la despesa. O, dit d’una altra manera, en la necessitat de reforçar l’aposta global per un turisme de més qualitat. Això comporta centrar-se, entre altres coses, en la captaciódeturistesqueprocedeixindelsmercatsmésallunyats, com Àsia, els Estats Units o Llatinoamèrica, ja que són els que gasten més i els que venen durant tot l’any. Només el 15% dels turistes estrangers són extracomunitaris però, en canvi, generen el 25% dels ingressos del sector. L’objectiu, per tant, és clar.