Beneïts comunistes

Per entendre les votacions que van tenir lloc al Parlament portuguès sobre l’eutanàsia, i en les quals el Partit Comunista, tota una institució de la política lusitana, va ajuntar els seus vots als del CDS/PP, una formació de dretes, a fi de tombar les propostes de legalització de la mort assistida, convé començar per una història. Una d’aquelles narratives aparentment fútils, però que en realitat són molt significatives.

Fa uns anys, en el moment més tens del rescat financer i de les retallades pressupostàries, els metges dels centres de salut de Fundão, una petita ciutat de l’interior del país, a prop de Covilhã, on visc, van notar que els avis es resistien a vacunar-se contra la grip. Ho feien amb l’astúcia peculiar de la vellesa. Un dels metges va aconseguir que un avi se sincerés: “Miri, doctor: aquesta vacuna no deu ser una manera de desfer-se de nosaltres perquè no cobrem la jubilació?”.

Potser riurem, però la veritat és que la línia argumental del Partit Comunista Portuguès per oposar-se a la legalització de l’eutanàsia no és gaire lluny del pensament d’aquest avi suspicaç. En un article publicat en el seu òrgan oficial, el setmanari Avante, els comunistes expliquen que al neoliberalisme vigent no li agrada la massa de gent gran generada per l’augment de la longevitat: una massa que algú s’ha atrevit a anomenar la “pesta dels cabells blancs”, a causa de l’alt cost econòmic de les pensions. I el text es basa fins i tot en un exemple, potser dubtós: alguns avis adinerats d’Holanda, on hi ha eutanàsia, se’n van a viure a Alemanya, on no n’hi ha, per si de cas.

En comptes de l’eutanàsia, els comunistes plantegen que s’ha de millorar el sistema de salut, de manera que ningú no es trobi en situacions de patiment intolerable, una cosa que ells creuen que la ciència actual pot garantir. Un bon suport tècnic i humà és el que ha d’envoltar un malalt greu o un avi quan la mort s’acosta. Es tracta, en el fons, d’una aposta per un humanisme clàssic, de base cristiana, practicat per l’Estat i que acosta el Partit Comunista a les posicions del papa Francesc i a les seves idees sobre la societat del descart. No és estrany, doncs, que hagin votat al costat del CDS/ PP, partit d’origen democristià.

Això ens recorda una cosa que ja sabíem: el comunisme va ser per a moltes persones una reconversió del seu cristianisme. O, si es vol, una eina que els permetia aplicar de manera radical les seves conviccions espirituals a la realitat. En comptes de donar almoina o servir una sopa en un alberg de pobres, es tractava de provocar una revolució que instal·lés d’una vegada la justícia al món. És aquell fons cristià humanista del comunisme el que ha sortit a la superfície en aquesta votació sobre l’eutanàsia.

A més, a partir de mitjans del segle XIX, Portugal s’ha anat transformant en un país de pau. Això després d’haver practicat durant segles la guerra i l’esclavisme. Una autèntica metamorfosi col·lectiva que ha donat lloc a aquesta nació de mansuetuds que som avui dia. Entre les fites d’aquell canvi hi ha el final de la pena de mort per a crims civils, que es va decretar el 1867. Vam ser el segon país d’Europa que va prendre una decisió com aquesta. En una cultura com la portuguesa, que s’enorgulleix d’aquesta mesura, l’eutanàsia sona com una nota desafinada, una cosa que no entra en la melodia nacional.

No obstant això, els partidaris de l’eutanàsia, sobretot socialistes i radicals d’esquerra, tornaran a la càrrega. Creuen que aquesta mentalitat lusitana que acabo de descriure’ls constitueix una forma de retard. S’ha d’insistir, doncs, amb paciència fins a encarrilar la gent en el camí de la veritable modernitat. Per ells, l’eutanàsia constitueix un gest de llibertat individual. En suma, volen poder decidir fins on beuran el got d’aigua de la vida que els hagi tocat en sort.

Segons la meva opinió, és cert que existim en una societat que elimina. Una cosa que ens amenaça des de la concepció, a través de l’avortament, i que en l’edat madura es concreta en la crueltat de l’atur. L’eutanàsia es pot transformar, subtilment, en l’última baula d’aquesta cadena. A més, no sabem com s’aplicarà l’enginyeria genètica al terreny de l’humà. Vells debats ètics es barregen amb horitzons futurs inquietants.

El Partit Comunista Portuguès, partidari de l’avortament, sobretot a causa de l’exemple soviètic (de fet, per a la interrupció voluntària de l’embaràs també podria imaginar-se una xarxa de suports públics que, en part, la substituís), ha confirmat, amb la seva posició sobre l’eutanàsia, que és una institució sui generis de la vida lusitana. Van combatre la dictadura de Salazar i Caetano, van fallar la revolució marxista que pretenien després del 25 d’abril del 1974. Però, d’ençà que van canviar la paraula, revolució pel mote més modest contribució, les seves aportacions a la democràcia lusitana han estat, en diversos casos, decisives i molt rellevants.

És el fons cristià humanista del comunisme el que ha sortit a la superfície en aquesta votació sobre l’eutanàsia

El Partit Comunista Portuguès ha confirmat que és una institució sui generis de la vida lusitana