AFAbilitat i màniga AMPA

Vivim temps tan volàtils que tot dura molt poc. Huerta, Lopetegui, Diplocat. Temps de dimissions i cessaments, destitucions i restitucions, signatures de contractes i rescisions fulminants. El que ahir es liquidava avui se solidifica i ves a saber què passarà demà. Davant d’aquesta volatilitat generalitzada, l’AMPA del món escolar gairebé és una història de perdurabilitat. No he trobat manera de documentar-ho, però diria que va ser cap al tombant de segle que les associacions de pares d’alumnes del segle passat, fins llavors reconegudes amb l’acrònim APA, van començar a ser rebatejades amb l’acrònim AMPA, corresponent a associació de mares i pares d’alumnes, en plena febrada desdobladora. Encara bo que en català el gènere gramatical del plural d’alumne/a és compartit, perquè altrament haria estat AMPAA, amb dues as finals, com la flamant portaveu del Govern María Isabel Celaá. Durant anys, el terme AMPA s’ha anat consolidant, més en la forma acrònima que no pas en la desplegada, per raons d’economia lingüística. Després d’una primera onada de queixes, l’AMPA ha superat els raonats (i enraonats) arguments dels lingüistes sobre les diferències entre gènere gramatical i gènere sexual, ha superat l’exemple normalment influent de l’anglès (father + mother = parents) i fins i tot ha superat l’homofonia amb la paraula castellana hampa, definida pel DRAE de manera inequívocament negativa: “Conjunto de los maleantes, especialmente de los organizados en bandas y con normas de conducta particulares”. Doncs bé, l’ampul·losa resistència de l’AMPA comença a fer figa. En poc temps he tingut notícia que algunes escoles que tinc relativament a prop (per exemple, l’escola CongrésIndians o l’institut Joan Brossa) ja no tenen AMPA sinó AFA, nou acrònim que es desplega Associació de Famílies d’Alumnes. El canvi és recent i els dominis d’internet d’alguna d’aquestes AFA encara en delata el passat (ampa.joanbrossa.cat). Trobo el rastre dels canvis als blogs d’aquestes associacions. Per exemple, l’AMPA de l’escola Salvador Espriu de Sant Feliu de Llobregat va passar a ser AFA oficialment l’agost passat, encara no fa un any, perquè la direcció general de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia en va aprovar el canvi.

Ja posats, em sembla una millor solució trobar un mot de consens (F) que no pas desdoblar (MP). Hi va haver un temps que el terme família feia tuf d’antiquat, conservador i retrògrad. Ara sembla que torna a ser de bon to, i els psicòlegs ja parlen de vuit tipus de famílies, verbigràcia: nuclear (biparental), monoparental, adoptiva, sense fills, de pares separats, composta (per diverses de nuclears), homoparental o extensa. Em temo que aviat sortirà algú que arrufarà el nas per la reducció de família a una sola lletra i li buscarà tres peus al gat per qüestionar la F de les AFA. Espero que tots plegats siguem prou afables per no tornar a fer el ridícul.

L’ampul·losa resistència de l’acrònim escolar AMPA comença a fer figa davant la puixança del nou acrònim AFA