Venedors ambulants

Amb una mínima observació, es pot percebre que moltes paraules àrabs que fem servir en castellà i en català mantenen una curiosa asimetria: en castellà van aglutinar l’article i en català, no. Uns exemples: acequia / séquia, alcanfor / càmfora, almacén / magatzem, alquitrán / quitrà, altramuz / tramús, azúcar / sucre...

El magatzem manté el mateix significat que ja tenia en àrab, mentre que la paraula corresponent en llatí i, abans, en grec ha pres diversos camins i ha assumit significats més concrets. Parlem del mot apotheke, el dipòsit de provisions que feien servir els venedors ambulants –llavors només hi havia venedors ambulants– i que és una paraula composta que conté l’element -teca, que s’ha demostrat molt fèrtil: biblioteca, pinacoteca, gliptoteca, cartoteca...

L’apotheke dels grecs va passar al llatí i després a les llengües romàniques. I aquí va començar el festival. En català, el mot es va convertir en l’emblemàtica botiga, on els venedors, ja no necessàriament ambulants, venien la mercaderia. D’una altra banda, amb la forma derivada, va servir per al farmacèutic, l’apotecari. En castellà, en canvi, la bodega va donar nom al dipòsit dels vaixells, al celler i, per extensió, els establiments on es ven vi, mentre que el nom general, tienda ,el va agafar del tendal amb què es protegien del sol i de la pluja (tornem-hi) els venedors ambulants. A Itàlia fan servir la bottega, amb el sentit d’establiment petit, i encara el botteghino, per a la taquilla o el quiosquet de la loteria. Però a França, oh là là ,l’ aphoteke ha esdevingut la boutique, que ja és una cosa més tocada i posada. Deia que en castellà es fa servir bodega per al dipòsit dels vaixells, i amb aquesta forma va passar al català. En canvi, amb el sentit de cava, en català es va prendre el llatí cellarium, rebost, que va evolucionar a celler i que, curiosament, també la trobem en anglès,

cellar, tot i que amb una pronúncia ben diferent.

Un celler, doncs, és un lloc on s’elaboren i es guarden els vins, i també la botiga on es venen. Així, hi ha els cellers on els vitivinicultors elaboren el vi, i hi ha els establiments que venen vi, i tot són cellers. Però, si més no a Barcelona, a aquestes botigues ens hi referim amb el castellanisme bodega. Si fem servir celler, a mi com a mínim em grinyola, perquè em fa l’efecte que copiem la translació que ha fet el castellà (de la cava a la botiga). Si no en podem dir bodega –que ho accepto–, potser botiga de vins pot funcionar o, si no, vinoteca o enoteca, neologismes glamurosos, formats a partir de vino- i

eno- i l’element compositiu -teca, que entronca (tornem-hi) amb l’apotheke.

Roda el món i torna al Born.

La botiga, la bodega i l’apotecari tenen tots la mateixa mare grega, ‘apotheke’