La Vanguardia (Català-1ª edició)
Puja el nombre d’alumnes que deixen els estudis després de l’ESO
El descens de l’abandonament prematur s’encalla després del final de la crisi
L’Adrián Gutiérrez, de 17 anys, ho té clar. A punt d’acabar la formació professional bàsica ha decidit que no continuarà la seva formació. Obtindràs el títol de l’ESO? “Crec que sí, però no continuaré a l’institut fent un grau mitjà. He repetit tres vegades i això no té sentit. A més, he fet pràctiques amb una quadrilla d’obres i m’ofereixen feina de paleta. Ara hi ha més feina”, explica.
L’última dècada, i com a conseqüència de la dura crisi econòmica espanyola, les aules dels instituts i universitats es van omplir, fet que va contribuir clarament a reduir la taxa d’abandonament prematur (amb titulació inferior a l’educació secundària postobligatòria; és a dir, sense FP de grau mitjà o batxillerat), de manera més que considerable: d’un 31,7% el 2008 a un 18,3% l’any passat). La falta d’oportunitats laborals és un dels factors que van influir més en aquesta reducció que, tot i això, continua estant per damunt de la mitjana europea.
Ara bé, sembla que el descens de la taxa d’abandonament prematur (AET) s’ha frenat, i amb això la por de tornar a la situació d’abans de la crisi, amb joves que s’endinsen al mercat laboral sense prou formació. En un món en què la formació postobligatòria resulta gairebé imprescindible, aquesta circumstància es tradueix en mà d’obra barata sense qualificar i amb escasses possibilitats de tenir feina estable.
Segons les dades de l’estudi Fracàs escolar i abandonament educatiu prematur, de Comissions Obreres, el descens va ser d’un 0,7% el 2017, mentre que el 2016 la taxa d’AET havia descendit en un 1% i el 2015 ho havia fet en un 1,9%. “Està repuntant el col·lectiu dels qui, amb títol, no volen continuar estudiant”, assenyala aquest treball.
Però, qui són aquests adolescents que es neguen a continuar formant-se? Principalment immigrants i, per centres, els que estudien als instituts públics. També, segons indica aquest estudi, els que han repetit. I és que, com insisteixen els experts, la repetició no és una mesura efectiva perquè els alumnes decideixin continuar la seva formació acadèmica.
La repetició, segons l’informe de Comissions Obreres, fa que un de cada tres alumnes no estigui a quart de l’ESO a l’edat que li correspon, és a dir, 15 anys: “Això dissuadeix l’alumnat de continuar estudiant”, asseguren els autors del document. Aquesta argumentació, acompanyada de xifres, la van repetir amb insistència nombrosos experts que van assistir durant nou mesos a la subcomissió del Congrés que treballava per aconseguir el pacte educatiu.
CC.OO. denuncia que la llei Wert (Lomce) “està provocant un fort increment de les repeticions”, per la qual cosa a la llarga es donarà un descens en la taxa d’idoneïtat que perjudicarà les taxes d’abandonament primerenc. Segons aquest estudi, la suma del percentatge de repetidors s’ha incrementat a Primària –2015-2016 respecte al 2014-2015– un 44,1%, i ha passat d’un 12,6% a un 18,2%.
Per aquest motiu demanen de limitar “fortament” la possibilitat d’aplicar la repetició i facilitar l’aplicació de mesures educatives alternatives vinculades a matèries concretes i no a la promoció del curs, i duent a terme un seguiment de l’èxit d’aquestes mesures. Així mateix, demanen que es modifiquin el currículum (menys academicista, menys extens i repetitiu...) i els sistemes d’avaluació, qualificació i promoció i titulació.
Comissions Obreres també defensa mesures perquè els més grans de 21 anys tornin a estudiar; per exemple, incrementant les places per a “ensenyament de segona oportunitat” amb horaris vespertins i compatibles amb la feina.
“Són mesurades barates i molt eficaces”, va indicar el responsable del gabinet d’estudis de CC.OO., Miguel Recio, que ha apuntat que els últims anys s’han anat reduint les diferències per comunitats autònomes pel que fa a l’abandonament educatiu prematur.
La repetició suposa un llast per als alumnes, que els porta a desistir de continuar la seva formació acadèmica