La Vanguardia (Català-1ª edició)
El segle de les llums
La central de Camarasa, la més avançada de la seva època i origen de la vaga de La Canadenca, fa 100 anys
El 1941, l’escriptor Josep Carner Ribalta, un intel·lectual vinculat a Francesc Macià i Lluís Companys, viu el seu exili a Nova York escrivint una novel·la. Sícoris, biografia d’un riu català, és una reconstrucció novel·lada dels episodis que van culminar amb la construcció de la presa i la central hidroelèctrica de Camarasa, que ara celebrarà el primer centenari. Aquesta central, però, no va ser l’única de les que es van construir a començaments del segle passat, però sí la més destacada pels avenços tecnològics aplicats (va ser la més alta d’Europa fins al 1924), va contribuir decididament a la industrialització catalana i va ser l’origen de les mobilitzacions obreres que van culminar amb la conquesta de la jornada de vuit hores.
Aquells episodis van marcar profundament el paisatge de Camarasa i la seva història. Després de 100 anys, l’Ajuntament d’aquest petit poble de la Noguera, en col·laboració amb la Fundació Endesa, ha organitzat l’exposició Camarasa 1917-1923. Temps d’avenços tecnològics i lluita obrera, situada dins la central, en què s’expliquen dos àmbits fonamentals de la infraestructura: els processos tecnològics de la seva construcció i els aspectes socials que hi estan relacionats.
Segons la historiadora Dolors Domingo, comissària de la mostra, es va utilitzar per primera vegada un tipus de formigó reforçat per abaratir el projecte. La construcció, afirma, “va generar un impacte territorial, en les formes de vida i en les comunicacions de la comarca”.
Una exposició a la instal·lació mateixa repassa els orígens i la repercussió social de la seva construcció
“El pantà resultant va parar les aigües del Noguera Pallaresa, i un petit poble fluvial, Oroners, va quedar submergit a sota”. L’exposició ho recorda sense oblidar que el poble riberenc, segons la novel·la de Carner Ribalta, era parada obligatòria per a aquells homes esforçats que es jugaven la vida baixant grans troncs de fusta riu avall. Amb Camarasa es van acabar els raiers. Dolors Domingo explica que es va triar el pas més estret, el pont del Diable, on molt aviat es va coronar una presa de gravetat de planta corba de 92 metres d’alçària sobre el curs del riu i més de 100 metres de fonaments, 218.000 metres cúbics de volum de formigó. A no gaires metres de la presa, es va instal·lar la central, amb quatre grups generadors equipats amb turbines i una potència màxima de 56.000 quilowatts.
La construcció de la central i la presa la va promoure Riegos y Fuerza del Ebro, filial de Barcelona Traction Light and Power Company Limited, fundada per Fred Stark Pearson i coneguda popularment com La Canadenca. Els milers d’obrers que van fer falta per dur a terme el projecte aviat es van organitzar per reclamar millores en les condicions de seguretat, horaris i salaris. La gran vaga de La Canadenca es va originar aquí i després saltar cap a Barcelona.
Camarasa està molt lligada als orígens d’Endesa i al desenvolupament econòmic de Catalunya. Entre el 1912 i el 1940 es van construir 12 centrals en l’eix dels rius Flamisell, Noguera Pallaresa i Segre. Generaven un 60% de l’electricitat que es consumia a l’àrea de Barcelona. Nou són al Pallars Jussà, dues a la Noguera i una al Segrià. Actualment la infraestructura manté els quatre grups hidràulics amb una potència total de 60 megawatts.