La Vanguardia (Català-1ª edició)
Més lleugera i entretinguda
Alberto Rodríguez ja treballa en la segona part de ‘La peste’ (Movistar)
La peste és contagiosa. Després de l’èxit obtingut en la primera temporada de la sèrie de Movistar, creada per Alberto Rodríguez i Rafael Cobos (La isla mínima), el director sevillà i el seu guionista de capçalera ja es troben immersos en la preparació de la segona temporada, que s’estrenarà l’any que ve, un lliurament que avança que “serà més lleuger i més entretingut” que la primera. La peste va sorprendre per l’enorme qualitat de la producció i l’operadora està encantada amb els resultats obtinguts. Telefónica defensa que va ser la seva millor estrena de ficció d’història, que va superar Joc de trons, amb un 90% del consum en el servei sota demanda.
En la primera temporada, la sèrie explicava la història de Mateo (Pablo Molinero), un home que torna a la Sevilla del segle XVI per resoldre un compte pendent i ha d’acabar investigant un assassinat en una societat hipòcrita, immersa entre la por de la Inquisició i l’hedonisme practicat en secret. Paco León dona vida a Zúñiga, un recargolat home de negocis de la ciutat que llavors era la principal capital d’Europa. Un món que acaba devorat per les rates i la malaltia.
Malgrat l’èxit, no tot va ser de color de rosa en aquesta primera temporada. Les dificultats per recrear una Sevilla que ja no existeix van fer que el pressupost es disparés fins als deu milions d’euros. També van ser abundants les crítiques a l’accent andalús fet servir pels protagonistes, fins al punt que alguns espectadors van arribar a assegurar “que no s’entenia res”.
“La segona part té menys a veure amb l’angoixa existencial que tenia el personatge de Mateo i menys a veure amb la guerra de religions. Exposarem una part desconeguda de la ciutat d’aquell segle que se’ns va quedar sense explicar i que era fascinant”, assenyala Rodríguez.
El director sevillà, que no aspira a treballar a Hollywood “perquè l’anglès que jo parlo no és gens fluid”, té molt clar que ell prefereix fer pel·lícules abans que sèries de televisió. La seva obsessió és el temps, guanyar temps per a la vida privada i també per a la feina. “No tinc tant temps com per veure sèries de sis capítols de gairebé una hora de durada. I en noranta minuts s’explica molt bé una història”, assegura. Per això assenyala que no assumirà tot el pes de la sèrie “perquè suposa un desgast molt gran però no se sap mai”.
Tot i que encara no hi ha xifres per al pressupost de la segona temporada, el director creu que pot ser més baix. “Fer la Sevilla del segle XVI és complexíssim. La idea de la sèrie va néixer mentre preníem una cervesa, però després t’adones que aquella ciutat que has creat en la teva ment no existeix realment, que no pots rodar amb cap element real, ni tan sols amb la catedral, de manera que les despeses es multipliquen”, reconeix Rodríguez, que recorda que la primera temporada va estar a punt de no ferse, “però de manera sorprenent es va apostar per la qualitat” i Movistar la va tirar endavant.
Alberto Rodríguez reivindicava fa uns dies en una entrevista a Abc que el cinema espanyol fa molts anys que paga pel no a la guerra de la gala dels premis Goya. “Hem hagut de suportar moltes mentides des d’aleshores, i no va ser una cosa que es van inventar els que van fer la cerimònia, és que el carrer no volia anar a aquella guerra”. I afegeix: “Hi ha moltes mentides sobre el cinema espanyol, com que està subvencionat, però és que en aquest país està subvencionat fins el paper de diari, i no em sembla malament. Una altra mentida és que només fem pel·lícules sobre la Guerra Civil, però només suposen el 2%”.
Una vegada acabat el rodatge de la segona part de La peste, Alberto Rodríguez iniciarà un nou projecte cinematogràfic amb una idea de ciència-ficció que li ronda pel cap, un projecte “que no és precisament car”. Al nou Govern de Pedro Sánchez únicament li demana que doni al cinema la importància que es mereix, tot i que és conscient que “en l’etapa d’austeritat han patit pilars importants de la societat com la sanitat, l’educació o la cultura en general”.