La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tecnodèlia lànguida
Thom Yorke Lloc i data: Sónar. Fira Gran Via (16/VI/2018) El líder de Radiohead desenvolupa una carrera pròpia en què utilitza els directes per testar noves cançons inèdites i modernitzar les velles. Acompanyat per l’estret col·laborador Nigel Godrich i l’artista visual Tarik Barri, Thom Yorke va posar la seva lànguida veu en primer pla, aguda i dolençosa, des del tema inicial Interference , i va afegir amb la guitarra ritme funk a unes bases que van oscil·lar del drum’n’bass al house. A continuació A brain in a bottle va suposar una immersió techno total, només trencada pel falset de la seva veu tractada amb efectes, culminada amb un crescendo de freqüències greus. La fredor electrònica va estar compensada a Black swan per una musculosa línia de baix, cortesia del mateix Yorke, que va injectar groove a una melodia resolta amb veu desmanyotada.
La primera estrena, Not the news, va començar com una balada entre fantasmagòrica i celestial per acabar en un crescendo amb un incisiu punteig de guitarra. En una altra novetat, Impossible knots, barreja d’abstracció i melodia, es va lluir amb onomatopeies per acostar-se al pop embolcallat per unes eficaces projeccions de textures. La reeixida part visual, amb trames, figures geomètriques o línies de colors en la lisèrgica Cymbal rush, va ajudar a donar sentit tecnodèlic a una proposta que també va saber ser molt pop en el rescat de l’antiga And it rained all night. El casament de beats abstractes i veu dolençosa va seguir en l’estrena d’I’m very rude person, abans d’abordar la dramàtica Truth ray. D’una balada futurista va passar a l’eficaç omplepistes Traffic, en un contrast en què la introspecció va guanyar punts amb Twist, The axe, AMOK o Atoms for peace, aquesta última amb uns aguts trencavidres que van semblar massa místics per ballar a la pista principal, abans de la rematada amb els ritmes gruixuts de Default.