La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mulder, recordada
La Fundació Banco Santander presenta avui una antologia de l’obra de la barcelonina
La prolífica escriptora barcelonina Elisabeth Mulder (1904-1987), de pare holandès i mare porto-riquenya, va ser comparada per alguns amb Virginia Woolf, i malgrat això és desconeguda per àmplies capes de lectors. Avui es presenta Sinfonía en rojo (Fundació Banco Santander), una antologia de la seva prosa i poesia a càrrec de Juan Manuel de Prada, que dialogarà sobre l’autora, al Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu, amb el director de La Vanguardia, Màrius Carol (Mulder va col·laborar en aquest diari), l’escriptora Care Santos i el director de literatura de la Fundació Banco Santander, Francisco Javier Expósito.
Poliglota (va traduir obres literàries de l’anglès, francès, italià i rus), va rebre classes de piano d’Enric Granados i va practicar patinatge, equitació, tennis i natació. A més, va fer la Guerra Civil a la columna Durruti i es va exiliar a França i va viure als EUA, tot i que va tornar aviat a Barcelona.
Com a poeta, la influència simbolista se suma a una vida plena de tempestes domèstiques –va mantenir relacions clandestines amb diverses dones, com la poeta, periodista i esportista Ana Martínez-Sagi– i conflictes matrimonials, en què la imatge viscosa del pop representa l’ànsia de possessió masculina, cosa que va provocar que el seu marit exigís recuperar els exemplars distribuïts de Sinfonía en rojo (1929), el seu segon poemari. És autora, així mateix, d’una dotzena de novel·les i diversos llibres de contes, en què aborda com a tema principal la solitud i l’intent fallit de posar-hi remei a través de l’amor.