La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els campions del Ramadà
El secret perquè els esportistes musulmans competeixin, millorin marques i obtinguin títols durant el dejuni
El dejuni del mes lunar i sagrat del Ramadà, que aquest any va tenir lloc del 16 de maig al 14 de juny, és un dels cinc pilars de l’islam. Els altres quatre són l’oració, l’almoina, la peregrinació a la Meca i, sobretot, la creença en què no hi ha més que un déu i Mahoma és el seu profeta.
La força, física i mental, és un dels pilars de gairebé qualsevol esport. I en especial de l’halterofília, que per raons òbvies no es juga, es practica. Aquesta disciplina exigeix ser una formiga o tenir els superpoders de Lydia Valentín, capaç d’alçar dues o tres Lydias. L’organisme arriba al límit quan una persona de 75 quilos, com aquesta campiona olímpica, mundial i europea, aixeca 121 quilos en arrencada i 147 en dos temps: un total de 268, és a dir, gairebé 3,6 vegades el seu pes.
Els talons es volen enfonsar a la terra. Els músculs són pedres i sembla que totes les articulacions cremen. Els genolls tremolen i les espatlles pateixen tant com les d’un gimnasta fent el crist a les anelles. La vista es pot ennuvolar i l’univers es concentra en una olor, la de la pols de magnesi que eixuga la suor de les mans i evita que la barra rellisqui... És un esforç herculi. I ara imagineu que algú fa aquestes proeses sota un estricte dejuni, sense haver ingerit ni begut res des de fa hores. Doncs això és el que han fet Mountasser i Nasser Baghdadi, dues promeses de l’halterofília nacional. Perquè aquests bessons, de 18 anys, són catalans. Nascuts a Girona, de pares marroquins. Però la condició de migrant “no s’hereta com s’hereta el color de la pell o dels ulls”, recorda la també catalana Meriem Hatibi, portaveu d’Ibn Battuta, una fundació que basteix ponts entre cultures i religions.
Óscar Gómez, que va ser responsable del Club Halterofília de Matadepera, ara és el director tècnic de la Federació Catalana d’Halterofília i entrenador del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès. Ell és el responsable dels Baghdadi i de set esportistes més, incloent-hi dues noies. Al grup hi ha un altre musulmà, de pares gambians, que també ha seguit uns horaris i entrenaments especials per compaginar el Ramadà amb una activitat amb tanta exigència física. Però almenys ell no ha hagut de competir aquests dies.
Els germans, sí. El 2 de juny, en ple dejuni, van participar a Madrid al 56è campionat júnior d’Espanya d’halterofília. Gràcies a titans com ells i entrenadors com el seu, Catalunya va ser la primera comunitat autònoma del podi, tant en la categoria masculina com femenina, amb uns extraordinaris 1.004,11 punts.
Durant el Ramadà, els musulmans no poden menjar ni beure res des de l’alba fins a l’ocàs, a parchez-Casal tir de les 21.30 hores. El Consell Islàmic de Catalunya, on viuen 300.000 musulmans, recorda que les embarassades, els malalts, la gent gran i els nens estan exempts del dejuni. Les categories inferiors dels clubs, per tant, no s’haurien de veure afectades. A més, la temporada de molts esports ja ha acabat, com el futbol, bàsquet, rugbi o voleibol.
Altres federacions, com la de beisbol, tenen una presència de musulmans pràcticament nul·la, just el contrari del que passa en el criquet, que va interrompre totes les seves activitats durant els últims 30 dies, segons la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. A l’acadèmia de tennis Sán- tenen una joia a punt de col·locar-se entre els 100 primers de l’ATP. És un jove musulmà que viu a cavall entre Florida i Barcelona, i que com molts professionals ha descartat de moment complir el Ramadà.
Tot i això, l’alta competició no és un problema per als musulmans que sí que segueixen aquests preceptes, sobretot si tenen un equip multidisciplinari al seu servei, com passa al CAR. Tot s’ha tingut en compte, des de la preparació psicològica fins a la climatització de les sales d’entrenament, amb la temperatura i la humitat ideal per evitar l’excés de calor i la deshidratació. La falta d’aigua preocupava més que la falta d’aliments. “Sense una bona hidratació, els músculs tenen menys capacitat de recuperació i és més fàcil que es lesionin”, explica Óscar Gómez, el tècnic d’halterofília, que va comptar amb l’ajuda dels nutricionistes, els fisioterapeutes i de tota la resta d’experts de Sant Cugat.
El repte era especialment important en el cas de Mountasser i Nasser Baghdadi, que van començar a dejunar amb la vista posada en les categories de 69 i 77 quilos, respectivament, del campionat júnior d’halterofília. Els entrenaments, que abans del Ramadà començaven a les 11 h, es van endarrerir a les 13,30 h perquè tinguessin més hores efectives de descans després del seu últim àpat, cap a les quatre de la matinada. Els entrenaments de la tarda, per contra, es van avançar i es van fer una mica més lleugers. Poques repeticions i molt de pes, com correspon a les vigílies d’una competició, malgrat que es van regular les càrregues de treball i els descansos. La primera victòria, la més desitjada per a tothom, va ser l’absència de lesions. La segona, l’extraordinari èxit de Madrid. Mountasser Baghdadi va aixecar 255 quilos en els dos millors intents i va obtenir la plata en la seva categoria. Nasser Baghdadi va ser or en la seva amb 258. Tots dos van millorar les seves marques. La fe de la força, la força de la fe.
LES FEDERACIONS Altres esports, com ara el criquet, han interromput totes les seves activitats durant els últims 30 dies
LA COMPETICIÓ Gràcies a titans com ells, Catalunya lidera el campionat júnior de la disciplina a Espanya
L’ELIT El CAR de Sant Cugat varia horaris i entrenaments per ajudar esportistes com aquests aixecadors de pes
ELS BESSONS Mountasser i Nasser Baghdadi, de 18 anys, són el millor exemple de fins on pot arribar l’esport... i la fe