La Vanguardia (Català-1ª edició)
Jorge Lorenzo torna a regnar a Montmeló
El balear treu el martell per aconseguir el segon triomf amb Ducati i escalar al 7è lloc
Jorge Lorenzo ha tornat. Li ha costat Déu i ajuda, emprenyades, cops de taula i molta tossuderia, però al final, al cap d’un any i mig de pilotar la Ducati, el balear comença a agafar el truc a la indomable màquina italiana. Lorenzo torna a donar guerra, com als vells temps. Amb la seva segona victòria consecutiva vestit de vermell, incontestable l’aconseguida ahir a Montmeló, el mallorquí fa un pas de gegant en les seves aspiracions: escala en la general al 7è lloc, a 11 punts del tercer –Maverick Viñales–, tot i que encara molt lluny, a 49, del lideratge de Marc Márquez. Ves a saber, però...
En la vigília del Gran Premi, dijous, Lorenzo ja va advertir que estava “en un moment dolç”. I això, dit per ell mateix, tan transparent, és una amenaça per als rivals. Després de trobar les bones sensacions amb la Desmosedici i armar-se de confiança amb el triomf a Mugello, el balear arribava a Montmeló, un dels seus jardins favorits, el tercer traçat on ha guanyat més en la classe reina, amb la intenció d’impulsar-se una mica més. Al Circuit, Lorenzo ha trobat el trampolí per tornar a tractar-se braç a braç amb els favorits. Un fet totalment impensable fa tot just dos mesos, quan es desesperava buscant solucions.
Què ha canviat? “Noves peces”, diu, que s’havia cansat de demanar a Ducati. Com aquell apèndix que va fer instal·lar al dipòsit per no cansar-se tant, que sembla miraculós. “Ha estat una combinació de factors: la peça del dipòsit em permet relaxar més els braços, he millorat el pas per revolt, ara tombo més la moto perquè és molt estable... És la Ducati més completa que he tingut mai”, resumeix.
Lorenzo, fidel al seu estil, va calcar el guió que havia utilitzat a Jerez, a Le Mans i a Mugello: gas a fons a la sortida i a escapar-se. A Espanya i a França es va ensorrar per esgotament, a Itàlia li va sortir bé i ahir la tàctica, d’entrada, li va fallar. Márquez, sabedor de les intencions del seu futur company, va sortir més bé que mai, va arribar abans al primer angle i va tancar la porta al mallorquí, que va haver de lluitar pel segon lloc amb Andrea Iannone. Un error de l’italià el va aprofitar Lorenzo per recuperar la segona posició. Després del primer pas per meta, el balear va recuperar el comandament avançant el cerverí al final de recta. I ja no el va deixar anar.
La seva progressió fins a la meta va ser imparable, amb un ritme molt superior al dels seus perseguidors, com havia deixat entreveure en els entrenaments. Sobretot a partir de mitja cursa, just després de la caiguda d’Andrea Dovizioso (tercer zero del curs), com si fos un estímul. En aquestes voltes, de la 10 a la 13, Lorenzo va treure el martell amb què esclafa el crono i va aconseguir un segon de distància respecte a en Marc, de qui es va allunyar 1,8 segons. La cursa es va acabar aquí. El de Repsol Honda, sense que Rossi li fes perillar el segon lloc, i amb Dovizioso capcot al garatge, va donar per bons els 20 punts per consolidar més el lideratge. “Vaig mirar de seguir en Jorge, però era impossible”, admetia el català, que constatava la transformació de Lorenzo: “A Jerez, en Jorge anava ràpid i a partir d’un punt baixava molt. Ara és constant, utilitza molt bé l’acceleració, va superfí, amb bon pas per revolt i està molt fort en la frenada”: el retrat del Lorenzo del 2015, amb una superioritat que es va plasmar en els 4 segons d’avantatge que li va clavar a Márquez a la meta.
Lorenzo no guanyava dues curses seguides des del 2016 a Le Mans i Mugello amb Yamaha. El Lorenzo dels vells temps ha tornat, per a desconsol de Ducati. A Borgo Panigale s’haurien de plantejar si es van precipitar obrint la porta de sortida al mallorquí, que iguala a punts Dovi, l’aposta del capo Domenicali. Amb l’espartà en ratxa potser s’acabaran empassant el martell d’attrezzo i el contracte estripat.
MUNDIAL OBERT Lorenzo s’acosta a 11 punts del tercer (Viñales), però encara és a 49 del lideratge de Márquez
LA TRANSFORMACIÓ DEL 99 “Ara en Jorge és constant, va superfí i sembla que piloti una Yamaha”, diu el líder