Alemanya i el Brasil punxen en el seu debut al Mundial

Coutinho va avançar la ‘seleçao’ amb un golàs, però Suïssa va empatar i el seu equip es va afegir al torneig de les sorpreses

El Mundial de les sorpreses també va atrapar el Brasil. La selecció pentacampiona estava avisada perquè havia vist com d’altres de grans ensopegaven. Com l’Argentina i el seu empat amb Islàndia i, sobretot, Alemanya, la defensora del títol, que ahir es va enfonsar contra tot pronòstic contra Mèxic. Però la seleçao tampoc no va complir amb les expectatives contra Suïssa i va firmar taules. Es va avançar en el marcador gràcies al millor gol des de l’inici del torneig, un míssil terra-aire espectacular del barcelonista Coutinho, però després es va adormir i es va encantar. És veritat que Suïssa va empatar després d’un córner per mitjà de Zuber, que va fer falta a Miranda, però també que després el Brasil no es va saber recuperar. Ho va intentar Neymar, però va demostrar que encara no està en el seu millor to després de gairebé quatre mesos sense jugar un partit oficial. Els va faltar clarividència als de Tite, que van decebre en la faceta

UNA ESTRELLA LIMITADA Neymar va mirar de liderar al tram final, però a l’exblaugrana se’l va veure mancat de ritme

ofensiva i això que el seleccionador va posar d’entrada tots els seus homes més creatius.

Amb aquest empat es trenca la ratxa d’estrenes mundialistes amb victòria del Brasil, que sumava nou debuts amb triomf. Una pena per a Coutinho, que podia haver estat l’heroi del partit perquè la seva rematada va ser espectacular. Va dibuixar una corba bellíssima abans de xocar contra el pal i estampar-se a la xarxa. S’esperava Neymar i el que va treure primer l’art del barret de copa va ser el barcelonista. El seu xut des de la frontal de l’àrea, escorat a l’esquerra, va delinear un angle imparable per al porter suís Sommer. Una castanya en tota regla, un cacau com a carta de presentació del Brasil. Ja se sap que Coutinho té aquesta virtut, la del xut sec, dur, precís i sense tallar-se. Tant li és jugar amb Messi al Barcelona o amb Neymar a la selecció. Si ho veu clar l’ex del Liverpool xuta, ho prova, i sol trobar porteria. Així la canarinha va poder cridar el seu primer gol al Mundial en el duel disputat a Rostov del Don.

De la mateixa manera que en els Jocs Olímpics un dels moments marcats en vermell a l’agenda és l’inici de l’atletisme, en un Mundial sempre s’espera amb expectació l’estrena de la seleçao. Se li suposa fantasia, capacitat de desbordament i poder però ni va enamorar ni va guanyar. Tite va disposar del seu onze més ofensiu. Amb Neymar, Gabriel Jesús, Coutinho i Willian com a homes d’atac i amb el doble pivot format pel madridista Casemiro i el barcelonista Paulinho, que va tenir la primera gran ocasió del matx. Va arribar després d’una connexió entre Coutinho i Neymar, que va assistir el migcampista. Paulinho, marca de la casa, va irrompre a l’àrea com un bisó. No va rematar del tot net però si no arriba a ser perquè Sommer va posar-hi una bona mà l’1-0 s’hauria celebrat abans.

No es pot dir que fins al descans al Brasil li sortís brodat però sí que tenia entrada pels costats amb Marcelo o amb Willian, que gaudia d’acceleració i que tenia les idees clares. La seleçao era un híbrid entre atac i defensa, entre tenir la pilota i cedir-la per buscar la contra, entre posar la cinquena marxa i regular-se. Necessitava, això sí, que Neymar entrés més en joc. A l’exblaugrana se’l va veure una mica mancat de ritme. Això només s’aconsegueix acumulant minuts i és d’esperar que Neymar vagi creixent durant el campionat. La seva presència és intimidatòria i requereix una atenció personalitzada.

A l’altre costat de la balança Suïssa ja en tenia prou amb protegir-se, ja que quan tenia la pilota no sabia exactament què fer-ne fins que va trobar l’empat i després va saber rendibilitzar-lo.

Malgrat tot, el matx va arribar a l’entreacte sense estar sentenciat. Això ho va pagar el Brasil perquè Suïssa va empatar en la represa després d’un córner rematat de cap per Zuber des de l’àrea petita. Malament Alisson, que no va sortir de la porteria, i tou Miranda, que va perdre la posició. Però si el col·legiat hagués xiulat l’empenta de Zuber a l’exdefensa de l’Atlètic no hauria passat res.

Es va obrir un escenari nou perquè el Brasil havia d’augmentar el ritme. Es va créixer la canarinha però al seu futbol li faltava més velocitat. Els de Tite confiaven a salvar-se amb una individualitat i van dirigir la mirada cap a Neymar. El davanter del PSG va intentar agafar la responsabilitat però se’l veia limitat físicament. A més el suís Behrami es va dedicar a cosir-lo a puntades. Tot i així li va posar una bona pilota a Coutinho, que va rematar fora i va provar fortuna amb un xut que va atrapar Sommer i després amb un cop de cap que va acabar igual.

Tite, abans, havia tractat de reaccionar canviant Casemiro i Paulinho però sense variar el sistema, com no el va modificar quan va esgotar el seu relleus (Firmino per Gabriel Jesús). Firmino, Miranda i Renato van tenir opcions però Sommer va desbaratar el cop de cap de l’ariet del Liverpool, el defensa va rematar fora i a la tercera Schär va desviar sota pals. El Brasil també va fallar.