La Vanguardia (Català-1ª edició)
Espanya acull els nàufrags amb dubtes sobre on aniran
oeEl Govern central decidirà cas per cas el futur dels migrants de l’‘Aquarius’ oeLa Generalitat Valenciana i les oenagés demanen que no se’ls deporti
Al port valencià s’hi van viure escenes d’emoció; els migrants hi van arribar bé, però esgotats
Espanya, i València, van complir ahir amb el seu compromís. Els 629 migrants nàufrags de la flotilla de l’Aquarius van arribar al port de València repartits en tres vaixells. Tot l’operatiu d’acollida i recepció, que va durar 12 hores, va funcionar com un rellotge, i a mitja tarda els homes, dones –algunes d’elles embarassades– i joves –la majoria menors d’edat– van ser atesos en totes les seves necessitats. Espanya i València van donar ahir una lliçó inqüestionable de solidaritat i humanitat a tothom.
Amb aquesta operació es tanca una crisi humanitària que havia començat feia vuit dies, quan els migrants van ser rescatats davant les costes de Líbia i van quedar atrapats a bord de l’Aquarius ,un vaixell de l’oenagé francesa SOS Méditerranée, després que Itàlia i Malta els neguessin l’accés als seus ports.
Malgrat que ja són en un lloc segur, continuen els dubtes sobre el futur que espera aquests migrants, entre els quals hi ha subsaharians, asiàtics i magribins. El Govern espanyol els va concedir tot just posar els peus a terra un permís d’estada de 45 dies, malgrat que el nou ministre de Foment, José Luis Ábalos, havia anunciat dissabte passat que aquesta autorització seria d’un mes.
De fet, segons fonts de Metges sense Fronteres (MSF), a tots els nàufrags se’ls va informar que una vegada a terra emplenarien tres formularis: un per sol·licitar una estada de 45 dies a Espanya, un altre per demanar asil a Espanya i un altre per demanar-lo a França. A partir d’ara comença un complex procés jurídic sobre el qual l’Executiu de Pedro Sánchez no aclareix la conclusió, amb el risc que si se’ls aplica la llei d’Estrangeria puguin ser aviat deportats als seus països d’origen.
La ministra de Treball, Migracions i Seguretat Social, Magdalena Valerio, va deixar clar ahir que aquesta operació tenia per objectiu rescatar i salvar aquestes persones com un gest d’“humanitat”. Va advertir, però, igual que va fer Ábalos, que s’haurà d’estudiar “cas per cas” per saber exactament qui té dret a acollir-se a l’estatut de refugiats i qui no. El titular del Ministeri de Foment va assenyalar que després del permís concedit se’ls aplicaria la llei “sense excepcions”.
No és aquesta l’opinió de la Generalitat Valenciana ni de les organitzacions com Creu Roja o MSF, que defensen que, com que es tractar d’una operació de rescat, és a dir d’una decisió política per salvar unes persones, no se’ls pot aplicar la llei d’Estrangeria. “Ells no han vingut a València per decisió pròpia; els hem rescatat i portat”, és l’argument d’aquestes oenagés.
En principi, el dret d’asil se sol concedir pel fet de procedir d’un país en conflicte armat (com és el cas de Síria o el Iemen) o per demostrar un cas de persecució individual que posi en risc la vida del sol·licitant (per exemple, pel fet de ser homosexual en un país on estigui criminalitzat). Això complica les esperances, sobretot, dels migrants procedents dels països del Magrib (com el Marroc o Algèria). A la flotilla de l’Aquarius n’hi ha uns 40 que són magribins. Si es denega la sol·licitud, el migrant pot acabar en un centre d’internament d’estrangers (CIE) o rebre directament l’ordre d’expulsió del país.
Des de la Generalitat Valenciana s’assenyalava que “seria intolerable que veiéssim alguns d’aquests migrants entrar en un CIE”. Ahir, a més, un grup de persones es va manifestar al port de València, justament, per exigir que cap d’ells no sigui internat.
“Gràcies, gràcies, gràcies”. Era ahir la paraula més repetida, en diferents idiomes, pels migrants de l’Aquarius. Els nens i les dones, a més, cantaven, malgrat el seu enorme esgotament, i s’abraçaven a tots els efectius d’acollida. Escenes que van causar llàgrimes entre els gairebé mil membres de la Creu Roja que els van atendre. La primera atenció va ser mèdica, i en
general van arribar esgotats, estressats i desesperats, però en bon estat, amb alguns problemes de salut, però cap de greu. Alguns van ser traslladats a hospitals, especialment les embarassades, però aquestes fonts advertien que “més per precaució que per haver detectat res de greu”. Una de les dades evidents és que molts van arribar sense calçat, cosa que va obligar a desplaçar amb rapidesa al port sabates per a tothom.
El primer vaixell d’atracar, a les 6.45 h, va ser el Dattilo, amb 274 migrants. L’Aquarius, la nau emblema de la flotilla, amb 106 passatgers, arribava al port de València a les 10.45 h, i el tercer vaixell, l’Orione, amb 250 migrants, hi atracava a les 13.15 h. L’arribada escalonada dels tres vaixells s’havia programat per oferir una millor atenció individualitzada dels nàufrags. Tots els migrants ja havien abandonat el port abans del vespre. En total, en aquest operatiu de València hi van participar 2.300 persones, entre sanitaris, policies, traductors i voluntaris.
Gairebé 600 mitjans de comunicació, entre espanyols i internacionals (principalment italians i francesos), van seguir en directe l’operació coordinada pel centre d’emergències de la Generalitat. El secretari general de la Federació Internacional de Creu Roja i Mitja Lluna Roja, Elhadj as-Sy, deiaa La Vanguardia que tenia l’esperança que la decisió de València i Espanya “sigui una bona oportunitat per veure un gran exemple de solidaritat, un bon exemple d’expressió d’humanitat i un exemple sobre com ha d’actuar Europa”. “Avui Espanya ha fet un gran gest al món”.
Eljadj as-Sy va exigir que Europa canviï d’actitud i comenci a tractar la immigració de manera conjunta i adaptada a la realitat. “Al món hi ha més de 60 milions de refugiats i una bona part d’ells miren a Europa, perquè Europa és la seva esperança”. A més, espera que en el pròxim Consell Europeu que se celebrarà el 21 i 22 de juny “s’abordin les polítiques per tractar la immigració i no per estar-hi en contra”.
La resposta espanyola va trobar ressò dissabte a França, que va oferir tota la seva ajuda per acollir refugiats de l’Aquarius, però amb la condició de tenir estatut de refugiat. El director a Espanya d’MSF, Daniel Noguera, advertia també que l’exemple d’humanitat vist a València havia “de despertar consciències i fer que Europa abordi amb rigor aquest enorme problema que pateix tanta gent”.
Al tancament d’aquesta edició, tots els migrants de la flotilla ja estaven allotjats. Uns 144, en centres hospitalaris, la majoria en albergs, i els menors, en centres especials habilitats per la Generalitat Valenciana. L’Executiu de Ximo Puig ha sol·licitat que els nens es quedin tots a la comunitat. Per a ells el malson ja s’ha acabat.
L’operació va ser un èxit, i ahir al vespre tots els migrants ja estaven allotjats després de vuit dies de travessia