La Vanguardia (Català-1ª edició)
Macedònia del Nord, el nom que tanca la pugna amb Grècia
Acord històric sobre la denominació de l’antiga república iugoslava
Tsipras i Zaev es donen la mà davant Mogherini i el comissari per a l’Ampliació
Un 73,2% dels grecs s’oposen al pacte, com també un 60% dels macedonis
Ahir els governs d’Atenes i Skopje van desafiar la tempesta nacionalista desfermada als dos països i van firmar un acord per rebatejar la petita exrepública iugoslava com a Macedònia del Nord. El compromís pretén concloure un conflicte –de nomenclatura, però essencialment identitari– que ja dura 27 anys i obrir les portes de la UE i de l’OTAN als macedonis.
Reunits a la regió fronterera dels llacs de Prespa, els primers ministres grec, Alexis Tsipras, i macedoni, Zoran Zaev, es van estrènyer la mà i es van abraçar davant la mirada del mediador de l’ONU Matthew Nimetz, la cap de la diplomàcia europea, Federica Mohgherini, i el comissari per a l’Ampliació, Johannes Hahn.
Tsipras va qualificar el pacte de “deure patriòtic” en una regió com els Balcans, que tant ha patit a causa del “verí del xovinisme i les fractures de l’odi nacionalista”. Zaev va dir que els dos països han “mogut muntanyes”, i va defensar que es tracta d’una “solució digna per a les dues parts”. Després de la signatura, Tsipras va passar la frontera macedònia i es va convertir, d’aquesta manera, en el primer mandatari grec que posa els peus al país veí.
La cerimònia va tenir lloc en un diminut poble de pescadors. La bellesa natural del paratge era ideal per a la cita històrica, però també va resultar molt convenient que es tractés d’una zona poc poblada. Els polítics i alts càrrecs es van estalviar escenes desagradables. Convenia tenir la gent lluny. El compromís ha aixecat una onada d’indignació: un 73,2% dels grecs s’hi oposen, segons un sondeig difós ahir, i també un 60% dels macedonis.
A la regió grega septentrional de Macedònia, la part més encesa, les campanes de les esglésies van tocar en senyal de protesta en el moment de la firma. Al poble de Pisoderi, a uns 25 quilòmetres, els antiavalots van llançar gas lacrimogen contra uns 500 manifestants que van provar de superar el cordó policial. Sis agents i sis manifestants van resultar ferits. Al seu torn, a l’altre costat de la frontera unes 5.000 persones recorrien la ciutat de Bitola al crit d’“Això és Macedònia”, convocats pel partit nacionalista VMRODPMNE, que lidera l’oposició.
A Tsipras i Zaev els espera una cursa d’obstacles per dur l’acord a bon port, ja que és vist com una capitulació nacional als dos països.
Grècia es negava a reconèixer el seu veí del nord des que, el 1991, amb la desintegració de Iugoslàvia, la república es va independitzar amb el nom de Macedònia, el que li havia donat Tito el 1944. Els grecs –i la majoria d’historiadors– acusaven els veïns eslaus d’inventar-se una nacionalitat i d’usurpar la seva herència cultural hel·lena, la de la Macedònia antiga d’Alexandre el Gran, el gran conqueridor del segle IV a.C. Pels grecs només hi ha una Macedònia: la seva. La rebel·lió dels bisbes en aquesta influent regió –que inclou Salònica, la segona ciutat del país– explica el gir que ha fet l’església ortodoxa, que al principi defensava la necessitat d’un acord però que ara participa en les manifestacions en contra.
Atenes ha sostingut al llarg de tots aquests anys que Skopje amagava ambicions territorials, unes sospites alimentades per mapes de la Gran Macedònia. Un punt important del pacte és el que obliga Skopje a treure de la seva Constitució un
paràgraf que comminava a protegir “les minories macedònies” més enllà de les seves fronteres.
La tensió entre Atenes i Skopje va escalar durant l’última dècada, quan l’ex-primer ministre macedoni Nikola Grueski va omplir el país de monuments, carreteres i aeroports amb el nom d’Alexandre el Gran. L’arribada al poder, fa poc més d’un any, del socialdemòcrata Zoran Zaev va desencallar el conflicte. Pot semblar un xoc de puerilitats –l’acord tracta sobre les famoses estàtues, símbols antics (el famós sol de Vergina) i fins i tot postres com la halva, que tenen els dos països a la grenya–, però té greus conseqüències geopolítiques. El factor clau que explica per què ara, asseguren els experts, han estat les pressions de la UE –amb Alemanya al capdavant– i dels EUA, inquiets per la puixança russa als Balcans. Cal ficar Skopje d’una vegada dins de les institucions euroatlàntiques. Fins i tot el calendari l’ha marcat Occident, subratlla la premsa grega. A finals de juny hi ha una cimera europea en què es vol donar llum verda a l’inici de converses amb Skopje, que fins ara vetava Atenes. A mitjan juliol hi ha cimera de l’OTAN, i es parlarà de l’adhesió.
Ara la guerra es lliura dins de cada país. Tsipras va arribar al llac Prespa hores després de sobreviure a la primera batalla política a la capital grega. Dissabte va superar una moció de censura que havia presentat el partit conservador Nova Democràcia (ND), que lidera els sondejos i va veure una oportunitat per fer-lo caure. Tsipras va sobreviure perquè el seu soci de govern, el petit partit nacionalista Grecs Independents, va fer pinya malgrat ser un crític ferotge a l’acord. El seu líder, Panos Kammenos, argumenta que el pacte s’estavellarà a Skopje, igualment. L’ND també buscava deixar en evidència Kammenos i arrabassar-li vot nacionalista.
Tsipras protagonitza una caiguda als sondejos des de fa mesos, a causa de les ferides persistents de la crisi, les promeses incomplertes i el que molts grecs interpreten com un servilisme davant els dictats de Berlín i Brussel·les. La polèmica macedònia ho ha agreujat. Segons un sondeig del diari Protothema, avui l’ND guanyaria les eleccions amb un 30,6% dels vots, davant un 16% de Syriza. A la regió de Macedònia, en peu de guerra, encara és pitjor: Tsipras es quedaria en un 9,1% dels vots, davant un 27% de l’ND.
Hi ha hipocresia: fa anys, quan governava, l’ND va acceptar que la solució havia d’incloure el terme Macedònia. Ara diuen que Tsipras ha cedit massa acceptant que als veïns els anomenin “macedonis” i a la seva llengua “macedoni”, per bé que se subratlli que és un idioma eslau. “L’ND pot acabar en una posició incòmoda. Si guanya les eleccions –previstes per a la primavera o la tardor del 2019– pot veure’s al Govern que haurà de firmar l’acord de què tant ha malparlat”, apunta la periodista Natassa Bastea, del diari Ta Nea.
Dels dos països, Macedònia és qui ha pagat un preu més alt pel conflicte, però allà aquest compromís també té encesos detractors. Zaev s’enfronta al president, el nacionalista Gjorge Ivanov, que ha jurat que exercirà el seu dret de veto i amenaça d’acudir al Tribunal Constitucional si se’l salten. A la tardor l’acord serà sotmès a referèndum i hi ha poc temps per convèncer l’opinió pública. I, encara que el guanyés, per aprovar la reforma constitucional Zaev necessita una majoria de dos terços al Parlament, on els nacionalistes són la primera força. “Hi ha nombroses traves constitucionals, legals i polítiques que són gairebé impossibles de superar per un primer ministre dèbil, tot i l’enorme suport que rep de la comunitat internacional. O sigui que guardeu el confeti i el premi Nobel de la Pau. Els dos països s’enfrontaran a crisis profundes i tenim al davant dies turbulents”, assenyala Biljana Vankovska, professora de la Universitat sants Ciril i Metodi de Skopje.