La Vanguardia (Català-1ª edició)
Superàvit en perill
El creixement basat en les exportacions notarà la guerra comercial
La decisió de Donald Trump d’imposar aranzels a Europa posa en perill el superàvit alemany, dependent en gran manera de les exportacions.
“En una guerra comercial només hi ha perdedors; no guanya ningú”, insistia Maurice Obstfeld, l’economista en cap del Fons Monetari Internacional (FMI), en l’assemblea del fons celebrada l’abril a Washington en un ambient de perplexitat extrema pel discurs proteccionista de Donald Trump. La frase resumeix la perspectiva consensuada en les institucions multilaterals de Washington. Tot i que ja es reconeix que la globalització comercial no és la panacea que prometien els economistes fa 20 o 30 anys, ningú no creu que una picabaralla de mesures proteccionistes pugui beneficiar ningú. Els aranzels “provoquen una contracció en inversió, producció i ocupació”, va dir Obstfeld.
Sota aquesta òptica, la guerra comercial de Trump sembla una versió econòmica del botó vermell nuclear: destrucció mútua assegurada a escala planetària sense que ningú se salvi. La ja icònica foto del G-7 a Charlevoix (Canadà) –Trump somrient però tot sol mentre un grup de caps d’Estat, encapçalats per Ángela Merkel, se’l miren amb cara de pòquer– reforça la impressió.
No obstant això, segons els dos assessors de Trump en política comercial, Peter Navarro i el secretari de comerç, Wilbur Ross, sí que es pot guanyar una guerra comercial, sempre que l’adversari depengui més de tu que tu d’ell. En aquest sentit, països com Alemanya, que han basat l’estratègia econòmica en la restricció de la demanda interna i la força de les exportacions, hi poden perdre molt més en una guerra comercial que els Estats Units.
Alguns economistes independents coincideixen: “Si mantens un superàvit i no tens prou demanda en la teva economia, no hi pots fer res quan esclata una guerra comercial”, assegura Michael Pettis, de la Fundació Carnegie a Pequín. En canvi, “en un país com els EUA amb un dèficit per compte corrent, la guerra comercial no et perjudicarà gaire”. Amb un superàvit per compte corrent de 300.000 milions de dòlars, pròxim a un 8% del PIB, Alemanya podria ser la primera víctima d’un conflicte generalitzat. “Si el blanc és Alemanya [...], la guerra comercial és fàcil de guanyar”, sentencia Wolfgang Munchau del think tank Euro Intelligence.
Se sol esmentar la Xina i Mèxic com els dos països més vulnerables davant el pla de Trump de venjar-se pel declivi econòmic de la superpotència. La Xina serà, en efecte, el país més afectat per l’ofensiva proteccionista; s’esperen nous aranzels sobre productes xinesos per valor de 50.000 milions de dòlars. Fa anys, però, que els EUA i el mateix FMI protesten pels superàvits alemanys, qualificats a Washington com a polítiques de “pidolar al veí”, ja que cal la demanda d’altres països. “El superàvit alemany és una qüestió bastant preocupant”, va dir Pol Thomsen, el director europeu de l’FMI el mes passat a Washington.
Ja se’n saben els efectes desastrosos dins la zona euro, on els països deficitaris van patir un devastador cicle d’endeutament i insolvència. El gegantí superàvit alemany, però, genera problemes també a escala global. “La deficiència de la demanda en països amb superàvit és un veritable problema per a l’economia mundial i Trump té raó; cal resoldre-ho”, va prosseguir Pettis. “Alemanya és el cas mes flagrant, però el Japó també és culpable; la Xina ja no, perquè es basa en un superàvit”.
La Xina encara manté un enorme superàvit comercial amb els EUA, però tot i això ha emprès una transició econòmica en què la demanda interna tindrà cada vegada més pes. Alhora, si bé s’ha criticat molt la manipulació de la divisa xinesa a fi d’abaratir les exportacions xineses, poca gent pensa que el iuan estigui infravalorat. En canvi, Alemanya es beneficia d’una divisa molt competitiva gràcies a la seva pertinença a la zona euro. Alemanya manté un superàvit comercial amb els EUA entorn dels 65.000 milions de dòlars.
Pot ser que Navarro i Ross hagin decidit que els aranzels siguin l’instrument mes eficaç per aconseguir un canvi de política a Alemanya. Pot ser cert que aplicant aranzels sobre una matèria primera essencial per a la seva pròpia indústria comuna, l’acer, Trump faci mal a la indústria dels Estats Units. El següent pas, però, els controls sobre automòbils com BMW i Mercedes, pot ser dirigit doctament contra Alemanya, que va exportar mig milió d’automòbils als EUA el 2017. Alemanya quedarà molt perjudicada també si la Xina respon amb represàlies contra els EUA, ja que les fabricants alemanyes utilitzen els EUA com una plataforma per a exportacions a la Xina. “Hi ha una lògica en el mètode de Trump en la zona de desequilibris globals”, diu Pettis.
Molts en discrepen. La gran majoria dels economistes consideren molt perillosa la nova política proteccionista de Trump. Fins i tot Dean Baker, expert en economia del Centre d’Investigació sobre Política Econòmica (CEPR), un crític implacable amb els acords de liberalització del comerç i la inversió multinacional, qualifica de “guillades” les mesures proteccionistes de Trump. “Alemanya hauria de reduir el seu superàvit mitjançant una expansió fiscal, però això no s’aconseguirà posant aranzels als seus cotxes”. Baker té por que “després d’aconseguir finalment que molta gent reconegui els problemes de l’agenda de la globalització neoliberal, Trump la farà respectable una altra vegada”.
Una guerra comercial es pot guanyar sempre que l’adversari depengui més de tu que tu d’ell