Kabila no abandona

Josep F. Mària pren l’exemple del Joseph Kabila, actual dirigent de la República Democràtica del Congo, per reflexionar sobre els condicionants legals i materials que porten a tants i tants dirigents africans a resistir-se quan els arriba l’hora d’abandonar el seus càrrecs públics: “El partit del president va provar de reformar la Carta Magna per perpetuar Kabila, però no se’n va sortir. I ara una part important de la població està intentant forçar la convocatòria electoral”.

Aprincipis de febrer vaig tenir una conversa telefònica amb Kinshasa. El meu amic desaconsellava de viatjar al seu país en les properes setmanes: es preveien manifestacions i repressió en el pols entre el Govern i l’oposició. Efectivament, fa més d’un any que Joseph Kabila hauria d’haver convocat eleccions presidencials, un cop esgotats els seus dos mandats de cinc anys que preveu la Constitució. El partit del president va provar de reformar la Carta Magna per perpetuar Kabila, però no se’n va sortir. I ara una part important de la població està intentant forçar la convocatòria electoral. En concret, el paper de l’Església catòlica (majoritària en aquesta excolònia belga) està essent determinant. I ja hi ha hagut assalts a convents i a la casa del cardenal de Kinshasa Laurent Monsengwo (assessor del papa Francesc) per part de grups descontrolats pro-Kabila. Arriba l’estiu i no hi ha hagut avenços: és que Kabila i els seus no volen deixar el poder.

Aquesta situació és comuna en altres democràcies africanes. Intento una explicació a partir dels incentius dels governants per deixar el poder. En primer lloc, els qui perden el poder no són només els alts càrrecs governamentals, sinó també unes capes molt amples de l’administració, que canvien totes si canvia el govern. En segon lloc, el teixit econòmic i empresarial no ofereix prou llocs de treball comparables amb els del govern/administració. I en tercer lloc, el final de la immunitat dels governants pot significar el principi de la responsabilitat legal, que és seriosa en cas de polítics com el president: Joseph Kabila era un alt càrrec militar durant la guerra del 1998 al 2003.

En síntesi: hi ha molt pocs incentius perquè el president convoqui eleccions a la República Democràtica del Congo. Potser una democràcia sense Estat (seguretat jurídica per als funcionaris), sense mercat (un bon teixit empresarial que aculli exgovernants) i amb un passat recent de violència és més difícil de mantenir.

Em sembla pertinent també preguntar si a les nostres latituds la discrecionalitat dels polítics respecte a les places de funcionaris o la qüestió de la immunitat no condicionen també els calendaris electorals. No fos cas que creguéssim que els europeus som més generosos i patriotes que els africans.