La Vanguardia (Català-1ª edició)
Més de 1.100 migrants travessen l’Estret el cap de setmana
Més de 1.100 persones travessen l’Estret en un sol cap de setmana
La ruta de la immigració que utilitza la Mediterrània occidental per mirar d’arribar a Europa s’ha convertit els últims mesos en la més perillosa del món en termes percentuals. El nombre estimat de persones que han mort des de començament d’any en aigües de l’Estret o del mar d’Alborán ja supera el total de morts que hi ha hagut el 2017. Els sis primers mesos d’aquest any, segons dades estimades, han mort ofegades 244 persones, xifra que supera les 224 de tot l’any anterior (128 el 2016). Durant els mesos d’abril i maig van morir en aquesta ruta més persones que a la Mediterrània central (Líbia-Itàlia), i moltes més que a l’oriental (Grècia-Turquia).
El col·lapse és gairebé total a Andalusia. L’arribada d’immigrants rescatats en aigües de l’Estret els últims dies ha desbordat tots els centres d’acolliment, especialment els de Tarifa i Barbate, a Cadis, i Motril, a Granada. Salvament Marítim ha rescatat, des de divendres, dia 15 de juny, i fins aquest diumenge, dia 17, un total de 1.103 persones que han estat traslladades a ports de les costes andaluses després de ser recuperades de 72 pasteres. No se sap el parador d’almenys 43 persones que anaven en una llanxa pels voltants del cap de Gata, de la qual sí que en van ser rescatades quatre amb hipotèrmia.
L’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) ha donat la veu d’alerta, tot i que per a l’opinió pública aquesta realitat sol passar inadvertida. Té molta visibilitat mediàtica la meritòria feina d’oenagés que noliegen vaixells d’ajuda per rescatar immigrants davant les costes de Líbia o els voluntaris que acudeixen a la zona de l’illa de Lesbos, però la tragèdia que es repeteix a la Mediterrània occidental, en aigües molt més a la vora d’Espanya, no aconsegueix tanta repercussió mediàtica segurament perquè en aquesta zona Salvament Marítim sí que hi fa una feina digna d’elogi.
L’any passat arribar a Europa per mar a través de les costes andaluses era una aventura molt menys perillosa. Es calcula que camí d’Itàlia hi van morir un de cada 50 immigrants, mentre que en el trajecte a Espanya ho van fer un de cada 128 i cap a Grècia un de cada 833, segons dades estimades per l’organització Missing Migrants Project.
La situació, tot i això, ha canviat. L’acord de la Unió Europea amb Turquia ha tancat gairebé completament la ruta dels Balcans a través de Grècia. A més, els esforços d’Itàlia per aconseguir que els guardacostes libis s’encarreguin de frenar la sortida de vaixells des de les seves costes estan donant resultats. I les intencions manifestades pel nou ministre italià de l’Interior, Matteo Salvini, auguren un empitjorament.
L’única via que encara sembla relativament assequible és la que té Espanya com a punt d’arribada. Mentre el nombre d’immigrants que arriba a Europa continua caient (30.300 persones des de començament d’any respecte a les 62.219 del mateix període de l’any 2017), les entrades per Espanya augmenten de manera espectacular.
Només comptant el maig passat, a Andalusia hi van arribar 3.400 immigrants, un 92% més que durant el mateix període de l’any anterior. El 2017 es van duplicar les dades respecte al 2016 i aquest any les xifres es dispararan. Alguns experts asseguren que superarà el rècord establert el 2006, quan en l’anomenada crisi dels ‘cayucos’ es van comptabilitzar
L’arribada massiva dels últims dies desborda els centres d’acolliment andalusos El nou Govern d’Itàlia i l’acord entre la UE i Turquia obren la via espanyola
a Espanya 41.119 arribades.
L’Associació Pro-Drets Humans d’Andalusia (Apdha) confirma que el nombre de morts per haver mirat d’entrar a Espanya ha augmentat un 150% des de començament d’any. La realitat estableix que si es multiplica el nombre de persones que es llancen a les aigües de la Mediterrània occidental, creix la possibilitat que hi hagi víctimes mortals.
“Quan a Europa es tanquen totes les fronteres”, explica Jesús Maeztu, Defensor del Poble andalús, “entren per un altre lloc, perquè el camp té prou portes per entrar”. Maeztu assegura que s’estan concentrant les entrades per aquesta zona d’Alborán, Motril, Algesires, Tarifa i Barbate. “És la porta que queda. Si es tanquen tres portes, n’obro dues. Ens ha tocat a nosaltres”.
La quantitat de gent que es juga la vida a l’aigua és el principal factor, però n’hi ha més. Luis Cuenca, voluntari de la Creu Roja a Tarifa, n’assenyala dos més: la precarietat de les embarcacions i el mal temps.
Les embarcacions no solen tenir les mínimes condicions de seguretat El rescat dels que es llancen al mar cap a Espanya el fa Salvament Marítim
“Com que es tanquen les altres vies, hi ha milers les persones impacients per arribar a Europa al preu que sigui. Tant els fan els riscos. Després de mesos o anys d’espera a Líbia, Tunísia o Algèria, ara han de traslladar-se més cap a l’occident. Estan desesperats. Fa anys que estan sotmesos a esclavitud, robatoris, violacions, i tots han perdut amics al camí. Només volen arribar o, almenys, tenir l’oportunitat de fer-ho. I s’embarquen en pasteres desgavellades, sense les mínimes condicions de seguretat”, comenta Cuenca.
Per l’OIM, les embarcacions són el principal problema. Moltes estan simplement enganxades amb cola que es desfà en contacte amb l’aigua després de dues o tres hores de navegació. Els motors són de segona o tercera mà i s’espatllen de seguida.
Aquest mateix cansament i ansietat que acumulen els fa aventurarse a la mar en gairebé qualsevol circumstància. I aquí intervé un altre element mortal: les condicions meteorològiques. “L’hivern i la primavera han estat molt dolents, amb unes condicions molt canviants. Molts s’han fet a la mar en un moment de bonança, però durant la travessia les condicions meteorològiques han canviat sobtadament i la situació s’ha fet molt perillosa”, assenyalen des de l’Apdha.
Els nens mereixen una menció a part. Des de començament d’any n’han arribat uns 1.500 de menors no acompanyats. A la Delegació del Govern hi ha preocupació: “Detectem un moviment constant de motos aquàtiques que traslladen menors. És el viatge més car: els pares paguen entre 4.000 i 5.000 euros”. Els menors són enviats a Espanya perquè ajudin les seves famílies, de manera que de seguida que poden s’escapen de la vigilància de les autoritats per buscar-se la vida.
La pressió de la immigració es trona a reflectir als entorns de Ceuta i Melilla. Després d’uns mesos de calma, els campaments al voltant de les dues ciutats autònomes es tornen a omplir a causa de la reactivació dels fluxos migratoris procedents de Mauritània, el Senegal, Guinea Conakry i Sierra Leone, una reactivació de la ruta occidental que havia estat abandonada per la de la Mediterrània central.