La Vanguardia (Català-1ª edició)
Colau i Torra topen per les mesures sobre habitatge
Alcaldessa i president discrepen sobre el 30%, la despesa autonòmica i les subhastes d’intestats
L’alcaldessa Ada Colau i el president Quim Torra es van trobar ahir a la tarda amb l’objectiu de restablir la normalitat en les relacions entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Però poc després de començar la reunió, que els dos dirigents celebressin amb molt bones maneres que les principals institucions del país tornen a posar fil a l’agulla després de quedar enrere la intervenció que va suposar l’aplicació de l’article 155, van aflorar les primeres diferències.
El Govern de Torra no acaba de veure de bon ull l’última mesura amb què l’alcaldessa Colau pretén incrementar l’habitatge públic a Barcelona: obligar els promotors a destinar a aquesta finalitat un 30% dels pisos. “Tenim dubtes jurídics”, va assenyalar després de la reunió la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi.
A més a més, i això sí que ve de temps enrere, les continues crítiques de Colau i els seus a les polítiques de la Generalitat en matèria d’habitatge comencen a cansar el Govern. Una de les cançonetes més repetides pels comuns des que van guanyar les municipals és que l’Ajuntament assumeix la major part de la inversió pública destinada a aquest concepte a la ciutat, que la despesa de la Generalitat és tan escassa com insuficient. La consellera Artadi, d’una manera molt diplomàtica, va subratllar que molts proven de reduir les actuacions de la Generalitat en aquest sentit a les fetes a través del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, però que realment la feina de la Generalitat és molt més àmplia. La consellera Artadi va fer aquesta observació poc després que l’alcaldessa Colau es tornés a queixar que l’Ajuntament assumeix la major part de la despesa d’aquest Consorci.
Artadi, i en aquest cas la consellera sí que va deixar entreveure el malestar del Govern d’una manera més manifesta, també va voler aclarir les condicions en què es fan les subhastes de béns immobles intestats. “Subhastem habitatges que no tenen cèdula d’habitabilitat, que tenen deutes importants, que tenen moltes despeses... Són habitatges que per un motiu o un altre no es poden dedicar a l’habitatge social i que subhastem per dedicar el que en rede captem precisament a habitatge social”. Fa setmanes que el govern de Colau va demanar a la Generalitat que abandonés aquesta pràctica. Des d’aleshores moltes entitats ciutadanes més o menys afins als comuns qualifiquen aquestes subhastes d’exercici d’especulació immobiliària institucional.
Malgrat totes aquestes diferències, va semblar que l’alcaldessa Colau va sortir satisfeta de la trobada. Torra sí que es va comprometre a estudiar l’elaboració d’un decret llei que augmenti el període de protecció dels habitatges públics, que en aquests moments és de 20 anys. A més a més, l’alcaldessa i el president copresidiran una sessió extraordinària del Consorci de l’Habitatge. També tornaran a treballar colze a colze en tot el que està relacionat amb l’educació. I sobretot estan molt disposats a treballar en l’elaboració de mesures legislatives que frenin la proliferació d’habitatges deshabitats, a trobar la manera propiciar que les propietats sense ús d’entitats financeres passin a una borsa de lloguer o que almenys siguin tapiades. Colau va recordar que la Generalitat, en aquest sentit, ja va subscriure convenis de col·laboració amb entitats financeres, uns convenis que es poden ampliar i generalitzar, va apuntar. D’aquesta manera, entre altres coses, es dificultarien molt les activitats dels narcotraficants que les ocupen per convertir-les en punt de venda de drogues. El dels narcopisos és un problema que ja ha creuat la Rambla, que va més enllà del barri del Raval. Ahir el president Torra va reafirmar que els Mossos d’Esquadra faran totes les hores extres que puguin per combatre aquest fenomen. Un altre punt d’acord va ser el d’anar a Madrid en front comú perquè l’Estat augmenti les seves inversions en matèria de transport públic. Arribats a aquests extrems, l’entesa entre Colau i Torra va ser molt més senzilla.
ADA COLAU
La normativa preveu que els habitatges públics estiguin protegits 20 anys, després es poden privatitzar; demanem que estiguin protegits indefinidament”
S’han de demanar més recursos per als Mossos, però mentrestant han d’ampliar les hores extres per fer front al narcotràfic”
ELSA ARTADI
Tenim dubtes jurídics [sobre l’obligació de destinar el 30% de cada promoció a habitatge públic]: pot tenir conseqüències en la gent que compra pisos”
Subhastem béns intestats que no poden dedicar-se a habitatge social i dediquem el que recaptem a fer habitatge social”