La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els primers dies de Fernando Hierro: “Gairebé no he dormit”
Fernando Hierro detalla els seus primers dies com a seleccionador
Cafè llarg a la mà, ulleres marcades i moltes ganes de passar-s’ho bé i de transmetre-ho. Ahir a l’estadi del FC Krasnodar Fernando Hierro va conversar mitja hora amb un grup d’enviats especials. Ho va fer per repassar tots els temes, no fugir de cap i conjugar un verb que li encanta: empatitzar. Creu que ho ha aconseguit amb els futbolistes, i també ho intenta amb l’entorn. Per això es mou amb una amabilitat extrema, i quan saluda no es limita a donar la mà, sinó que passa la mà per l’esquena i abraça. Pensa que a la selecció li anirà bé aquest escalf humà. Això i ser conscient del que ha passat. “Seré clar, directe i molt honest. Sé que soc seleccionador per circumstàncies, no soc seleccionador pel meu currículum com a entrenador. No és una falsa humilitat. És una realitat. No em puc enganyar”, diu per començar. No perd el somriure, però no pot amagar que per a ell les jornades estan sent llarguíssimes. “Els tres primers dies en el càrrec amb prou feines vaig poder dormir. No trobava hores per veure i veure més vídeos. Vaig venir amb un vestit i una corbata, i és una feina diferent de la que es fa amb un xandall. De vegades me’n posava un, però per córrer [riu]. Jo feia de poli dolent per protegir el grup com a director esportiu, i ara em toca una altra cosa”.
Aquesta “altra cosa” és pilotar la nau i prendre decisions. “Tot el que passi en aquest Mundial és responsabilitat meva”, admet. Vol mirar cap endavant, però no s’oblida del passat. “Aquesta selecció té drets d’autor, una personalitat marcada per un seleccionador [Lopetegui] i uns jugadors que han estat dos anys treballant”.
Aquest segell es mantindrà. “M’agrada que els meus equips juguin bé, tinguin personalitat amb la pilota i no perdin el seu estil. No podem demanar als jugadors que recorrin a jugar la bimba a la babalà. Seria anar contra natura, contra les seves característiques”. Hierro manté part de l’equip tècnic de Lopetegui. És el que s’encarrega de l’estratègia. “La jugada del nostre segon gol contra Portugal [una falta] ja estava preparada d’abans. Jo no hi vaig posar el laboratori; ja estava muntat”, assegura.
En una competició tan curta sap que el factor motivacional és clau, i es dedica a això. “Tots els entrenadors hi posen el seu toc personal; no hi ha dos tècnics iguals en el tema futbolístic, però jo no tinc temps de fer gaires coses. El meu toc ha de ser guanyar. La meva obligació és convèncer els nanos que quan marxem ens hem de poder mirar a la cara perquè ho hem intentat al màxim”, diu. Per això els insisteix en la singularitat del moment. “Aquest Mundial ja no tornarà més, i fins d’aquí quatre anys ja no n’hi ha cap altre”, subratlla.
Hierro assegura que el grup l’ha rebut bé. “És un col·lectiu sa, molt madur i d’elit que sap gestionar les minicrisis i els canvis”, explica abans d’aplaudir el comporta-
Sé que soc seleccionador per circumstàncies; no soc seleccionador pel meu currículum com a entrenador”
No trobava hores per veure i veure més vídeos; vaig venir amb un vestit i una corbata, i és una feina diferent de la que es fa amb un xandall”
La meva obligació és convèncer els nanos que quan marxem ens hem de poder mirar a la cara perquè ho hem intentat al màxim”
ment dels pesos pesants. “En Sergio [Ramos], en Piqué, en Busquets o l’Iniesta no tenen dues cares. Se’ls veu venir. Cadascun amb la seva personalitat ens està ajudant; alguns parlen més, altres menys. Estic encantat amb els veterans. Volen que això tiri endavant”. A ell li encantaria que Piqué reconsiderés la seva decisió de deixar la roja després del Mundial. “De vegades hi ha jugadors que venen amb aquesta idea i després canvien d’opinió. Crec que dependrà de fins on arribem i com hi arribem”.
Ara, una cosa és generar bon ambient, i una altra, els resultats. “Els meus futbolistes em jutjaran en funció d’això. Tu entres en un vestidor, i si fas un monòleg i riuen i s’ho passen bé, és positiu. Però em tocarà prendre decisions, i això també tindrà un impacte. Els jugadors als seus entrenadors en cinc minuts ja els tenen analitzats, això ja ho sé, perquè jo ho feia”.
Entrant al terreny dels noms propis, Hierro dibuixa la situació de De Gea, i reconeix que estan treballant amb ell a escala mental. “Els futbolistes necessiten con- fiança no només en els bons moments, sinó especialment en els dolents. La psicologia, la personalitat de cadascun, hi té un paper. Otxotorena [preparador de porters] també l’ajuda. La seva reacció ha estat de naturalitat. Ha passat per situacions difícils anteriorment. Ningú no li ha regalat res”.
De la mateixa manera que no creu que el pròxim rival, l’Iran, regali res a Espanya. Hierro recita els números del conjunt asiàtic. “L’Iran ha encaixat cinc gols en 19 partits i n’ha fet 37, 16 a pilota aturada. Hem d’aprendre dels nostres errors davant Portugal, i l’objectiu és fer-ho per al següent partit”, va dir el malagueny. Sap que encaixant tants gols no es pot anar enlloc en un Mundial. És interí, però el futbol és ple d’herois per accident.