La Vanguardia (Català-1ª edició)
La renúncia de Feijóo esperona el duel Cospedal-Santamaría
El president gallec sorprèn desistint de la pugna per liderar el PP Casado, a punt de ser investigat, i Margallo anuncien candidatures
“Bé, ja ho he dit”. A Alberto Núñez Feijóo li va costar, però ho va dir. Mig plorant, però ho va anunciar. No va ser clar. No va dir “no em presento” per liderar el PP, però ho va aclarir: “En les últimes eleccions vaig demanar el suport als ciutadans per quatre anys. M’hi vaig comprometre fins al 2020, vaig transmetre la meva il·lusió i la meva confiança, i els gallecs ens van respondre amb el seu vot. Quan encara no s’han complert aquells quatre anys, no puc fallar als gallecs, perquè seria fallar-me a mi mateix. He de ser coherent”. I va afegir: “Bé, ja ho he dit”.
I és que li va costar. Se li va trencar la veu unes quantes vegades. Va haver de deixar de parlar per l’emoció i tenia els ulls negats; bevia aigua sense parar per poder continuar, fins que va poder dir el “Bé, ja ho he dit”. Va ser una sorpresa per a tothom, però, malgrat això, els dirigents del PP de Galícia, convocats en una reunió de la junta directiva regional, que es va celebrar a l’aire lliure, van esclatar en aplaudiments. Ho haurien fet també si hagués dit el contrari, però aplaudien perquè es notava que li havia costat de prendre la decisió.
Molts dirigents i quadres mitjans del partit li havien demanat aquests dies que es presentés, que encapçalés una candidatura guanyadora per substituir Mariano Rajoy, una candidatura que suposés una renovació sense trencar amb el partit, i sobretot una candidatura, deien molts, que podia sumar i arribar a unir totes les famílies del PP.
Tots aquests dirigents populars ara es queden orfes, amb un dia i mig per presentar una alternativa a la candidatura de Feijóo que reuneixi unes característiques semblants, si és possible. No sembla fàcil, però. La renúncia de Feijóo sumeix el PP en la incertesa i en un procés en què es veurà l’enfrontament entre les dues dones que han col·laborat amb Mariano Rajoy els últims anys, María Dolores de Cospedal –la seva número dos al partit– i Soraya Sáenz de Santamaría –la seva segona al govern–, i que han demostrat en públic, més d’una vegada, les seves desavinences.
Des del cercle pròxim a Cospedal s’havia traslladat la idea que, si Feijóo es presentava, ella podia fer un pas enrere, per unir forces i que la candidatura del president gallec pogués guanyar la de Sáenz de Santamaría. Ara, sense el líder gallec lluitant per la presidència del PP, Cospedal podria anunciar aquest mateix matí la seva candidatura. Ha convocat, com va fer Feijóo, la junta directiva regional del PP de Castella-la Manxa, i en aquest marc donarà a conèixer la seva decisió.
La candidatura de l’exvicepresidenta de Rajoy es donava per feta en el si del PP, tot i que encara no l’ha anunciada, i des del seu cercle de confiança se subratlla que ho farà les pròximes hores, ja que el termini per presentar candidatures s’acaba aquest dimecres al migdia.
La possibilitat que Feijóo no es presentés havia desencadenat els nervis dins el PP, i els seus dubtes els van utilitzar alguns dirigents populars, que sí que volien participar en el procés d’elecció del nou líder del PP. És el cas de Pablo Casado, que quan va presentar la seva candidatura ahir a presidir el PP va dir: “Jo sí que vull presidir el PP, i no crec que calgui esperar que torni el futur. Cal lluitar, no continuar arrossegant els peus durant una setmana”, cosa que es va interpretar a l’acte com un retret al president gallec.
A Feijóo també li havien començat a criticar que fes la sensació que si era candidat ho era obligat, per força, sense ganes, i que no tenia il·lusió per liderar el PP. En el fons, pensaven aquests sectors del PP, Feijóo podia tenir por que, en mig d’una campanya d’aquesta mena, sortissin a la llum més elements sobre la seva relació amb el narco Marcial Dorado, com la foto que es va publicar a la campanya de les eleccions del 2016 de tots dos en un vaixell. Un fet que, tot i això, no li va impedir guanyar la seva tercera majoria absoluta al Parlament de Galícia.
El president de la Xunta sempre ha mantingut que quan ell es relacionava amb Dorado, cap al 1995, ni Dorado era narco ni ell president. En aquella època Dorado sembla que ja traficava amb tabac, “com gairebé tothom a la zona”, diuen a Galícia, i ell no havia fet el salt a la política.
El cas és que l’anunci de Feijóo tenia lloc encara no un dia i mig abans que es tanqui el termini de presentació de candidatures, i els dirigents regionals del PP que li donaven suport no tenien ara gaire marge de maniobra per buscar una alternativa que representi el mateix que Feijóo, tot i que molts ho intentaran, abans d’haver d’optar entre Cospedal i Santamaría.
La secretària general del PP convoca per avui la formació a Castella-la Manxa
L’exvicepresidenta guarda silenci, però el seu entorn dona per fet que serà candidata