La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Fiscalia de Munic deté el president d’Audi pel ‘dieselgate’
La Fiscalia acusa Rupert Stadler de presumpte frau i tem que destrueixi proves
L’escàndol dels motors dièsel trucats de Volkswagen (VW), que va esclatar fa gairebé tres anys i que continua sacsejant la indústria automobilística alemanya, va conduir ahir a la detenció de Rupert Stadler, president d’Audi, filial de VW. La Fiscalia de Munic va ordenar-ne la detenció preventiva per considerar que hi ha risc de destrucció de proves, segons va indicar en un comunicat. Rupert Stadler, de 55 anys, es va convertir així en l’executiu de més rang que és arrestat pel dieselgate. Al tancament d’aquesta edició, el Consell de Vigilància de Volkswagen es trobava reunit per designar un nou president d’Audi, mentre les accions de la companyia baixaven a mitja jornada a la Borsa de Frankfurt un 2,6%, fins a 156,74 euros, informa Efe.
Rupert Stadler presidia Audi des del 2007, i a finals de maig la Fiscalia muniquesa el va acusar de “frau i complicitat en l’emissió de certificats falsos”. La setmana passada va ser escorcollat el seu domicili a Ingolstadt (Baviera), on la firma hi té la seu. La Fiscalia sospita que, a partir del 2009, Audi va vendre als Estats Units i Europa 220.000 vehicles amb el software modificat, i que Stadler tenia coneixement de la manipulació a Europa, després de destapar-se als EUA, però no va ordenar parar les vendes. Segons el Süddeutsche
Zeitung, existeix un correu electrònic dirigit a Stadler a finals del 2015, on algú l’informava de l’ús d’un software irregular.
El dieselgate va esclatar el setembre del 2015 a la casa mare d’Audi i Porsche, Volkswagen. L’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA, per les seves sigles en anglès) va acusar VW d’haver equipat els seus vehicles dièsel amb un software capaç d’eludir els tests de control de gasos contaminants.
VW va admetre després que els vehicles trucats eren 11 milions en tot el món, d’aquests 8,5 milions a Europa, la majoria de la marca Volkswagen. Des d’aleshores, el cas li ha costat a VW més de 26.000 milions d’euros, a part de lesionar la seva imatge, i generar dubtes sobre la tecnologia dièsel.
Hi ha a Alemanya diverses investigacions, i Audi s’ha vist embolicada amb relatiu retard en l’escàndol. A inicis d’aquest mes va haver de cridar a revisió uns 60.000 cotxes dels models A6 i A7 amb motor dièsel, després de descobrir-se un “software il·lícit” capaç de falsejar els nivells d’emissions de gasos contaminants. Segons mitjans alemanys, es tractaria d’un sistema de trucatge diferent del dels models Volkswagen amb què va començar l’espiral. La Fiscalia de Brunsvic (land de la Baixa Saxònia), encarregada del cas Volkswagen, va imposar la setmana passada al grup una multa de 1.000 milions. El grup la va acceptar i va anunciar que no recorrerà.
A més de Rupert Stadler, dos alts executius més del grup VW, encara que de menor rang que ell, estan en presó preventiva, informa Afp. La detenció de Stadler s’ha produït quan el nou president del grup VW, Herbert Diess, està redissenyant l’estructura de lideratge –comptava amb Stadler– i accelerant l’evolució cap als vehicles elèctrics, camí que va iniciar l’anterior president, Matthias Müller. Quan va esclatar l’escàndol el setembre del 2015, presidia el grup Martin Winterkorn, que va dimitir immediatament, i va ser rellevat per Müller, que va portar les regnes fins a l’abril passat.
Els investigadors estan analitzant la tasca de tots ells, i també del president del Consell de Vigilància, Hans Dieter Pötsch. Els Estats Units van presentar al maig càrrecs penals contra Winterkorn i cinc directius del grup, però Alemanya no extradeix els seus ciutadans a països fora de la Unió Europea, per la qual cosa el cas no té recorregut.
SOFTWARE El programari per eludir els tests a Audi seria diferent de l’emprat a VW