La Vanguardia (Català-1ª edició)
El conte de la lletera
L’oposició al·lega que en realitat l’increment sortirà d’impostos addicionals
La primera ministra britànica, Theresa May, anuncia amb bombo i platerets una gran pujada del pressupost del Servei Nacional de Salut gràcies als diners que el Regne Unit “s’estalviarà de les contribucions a la Unió Europea”.
Els partidaris d’una sortida dura volen ‘complir’ com sigui la promesa de més fons per al Servei de Salut
Falsedats, mentides pietoses, veritats a mitges, distorsions, fraus, exageracions, falses promeses... Les variacions a l’hora d’enganyar el proïsme –i en especial que els polítics enganyin els votants– són nombroses, i en alguna d’elles encaixa la garantia ferma que van donar els líders de la campanya per a la sortida d’Europa que l’adeu es traduiria, entre altres coses, en 400 milions d’euros addicionals a la setmana per a la deteriorada sanitat pública britànica. Com si els diners creixessin dels arbres o al Regne Unit es lliguessin els gossos amb llonganisses.
Un dels motius de l’alça dels populismes i la pèrdua de suport dels grans partits tradicionals a tot arreu (Trump, Brexit, Le Pen, Itàlia...) és, diuen els politòlegs, la sensació generalitzada per part de l’electorat que és pres per ximple. Com si no veiés de què va la cosa i no sabés sumar dos i dos. Però la primera ministra britànica, Theresa May, pel que es veu no ha après la lliçó, i ahir va anunciar amb tota mena de xarangues una gran pujada del pressupost del Servei Nacional de Salut (SNS) “en part amb els diners que ens estalviarem de les contribucions a la Unió Europea”.
Si s’hagués tractat d’un concurs televisiu, hauria sonat el gong o la botzina que indica una resposta incorrecta. May (una proeuropea poc entusiasta convertida a euroescèptica també poc entusiasta) va dir que els fons dedicats a la sanitat pública augmentaran a un ritme del 3,4% en termes reals, i que per a l’any 2023 –quan se suposa que el país ja no formarà part de la UE–, disposarà de 23.000 milions d’euros anuals més que ara. O sigui, els promesos 400 milions extra a la setmana del Brexit, més una propineta.
És cert que May va admetre que no tot serà gràcies a la sortida d’Europa, sinó que una part s’obtindrà d’una pujada d’impostos, i una altra part dels ingressos extra generats pel creixement econòmic. Però va posar èmfasi en el dividend del cop de porta a Brussel·les, just en vigílies d’un vot decisiu a la Cambra dels Comuns sobre qui tindrà el control últim del procés del Brexit, si l’Executiu (és a dir ella), o el Parlament. La premier ha volgut dificultar el sabotatge dels rebels del seu partit proclamant les meravelles de trencar amb la UE.
Els euròfils de qualsevol signe i tots els partits rivals han posat el crit al cel davant la sobtada tornada de l’autobús dels 400 milions d’euros (la promesa es va divulgar durant la campanya del referèndum en un bus de dos pisos que recorria el país), que es creia avariat i a punt per al desballestament, sobretot quan fins i tot l’exlíder de l’UKIP Nigel Farage, gran artífex del no a Europa, va admetre que era una mentida.
L’oposició censura a May que no ha estat del tot honesta amb la gent. Perquè no es poden atribuir els diners extres per a la sanitat al dividend del Brexit quan la Gran Bretanya encara no se n’ha anat de la UE, i no se sap en quins termes i amb quina mena d’acord comercial ho farà. Perquè el gruix de la suma prevista sortirà d’impostos addicionals (ampliant la quantitat de gent en la franja impositiva més alta, i demorant una promesa reducció de la taxa de societats). Perquè les perspectives de creixement econòmic han baixat en comptes de pujar (un 1,5% anual, en comptes del 2,5% previst abans del referèndum), i el Regne Unit té l’índex més baix de tots els països de l’OCDE. Perquè hi haurà aquests fons a compte de mantenir congelats els pressupostos per a escoles, policia i infraestructures. Perquè el Tresor estima que cada llar sortirà perdent uns mil euros anuals amb l’adeu a Europa. I perquè la inversió, la productivitat i el consum han quedat estancats. Mentida? Falsedat? Exageració? Engany? Frau? Veritat a mitges? Que cadascú triï al seu gust.