La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aspirant discret
Mertens desencalla i De Bruyne i Hazard assisteixen Lukaku en la golejada de Bèlgica
Bèlgica goleja Panamà (3-0) en el seu debut al Mundial de Rússia amb un joc basat en el control del centre del camp i la creació trenada d’ocasions molt similar al que identifica la selecció espanyola.
En el Mundial de les sorpreses, a Bèlgica no la van agafar pas desprevinguda. De la selecció belga se sol dir despectivament que és l’equip dels hipsters i parabòlics, que té bona imatge però que no hi ha ofici ni sacrifici darrere de les cares boniques d’Hazard, De Bruyne, Courtois o Vertonghen. Per això l’equip de Robert Martínez va arribar com a candidat amagat a Rússia però només de començar el torneig ja va ensenyar els ullals ben esmolats. D’acord, diran els conservadors, disposats a aigualir la festa, però només era Panamà, una debutant en el seu primer Mundial. Tot i això, les quatre estrelles de Bèlgica (cinc si s’inclou el porter) van demostrar que estan en forma i arriben amb ganes. L’aspirant tapat descobreix les armes des de bon principi. Qui avisa no és traïdor.
I això que durant la primera part va sobrevolar a Sotxi el fantasma de les sorpreses del cap de setmana. Passaven els minuts i els diables vermells no obrien el forrellat, no trobaven la tecla, s’enredaven en el seu joc preciosista d’orfebre. Gairebé semblava que volien donar la raó als seus detractors.
Perquè, tot i que va arrencar amb força, Bèlgica va anar perdent pistonada davant l’ímpetu dels panamenys, que escenificava el capità Román Torres, que va plorar amb l’himne, que va portar la veu cantant en la conjura abans del xiulet inicial i que es va llançar a terra per treure un gol fet a Lukaku.
Penedo va anar engegantint en cada aturada a Carrasco, Hazard i Lukaku, i els seus companys van començar a plantar cara als belgues fins al punt que José Luis Rodríguez va forçar un córner al cap de mitja hora i el primer temps va acabar amb un xut alt de Cooper.
Bèlgica s’havia ficat en un atzucac, però només de sortir del vestidor Dries Mertens la va treure de l’embolic. Ell és el tapat del tapat. Qui menys esmenten, però sempre apareix. Una situació que no li és nova, ja que el menut punta de Leuven s’ha passat gran part de la seva carrera a l’ombra d’altres futbolistes amb més nom, potser amb més glamur, més cars. Al Nàpols va haver de conviure eclipsat per Higuaín i quan l’argentí se’n va anar al Juventus De Laurentiis va pagar més de 30 milions per Milik, aclamat com el nou Lewandowski. Però així i tot ha marcat 51 gols en els dos últims anys a San Paolo. També amb Bèlgica li ha costat de guanyar-se el seu lloc. Fins al punt que la passada Eurocopa només va jugar un partit com a titular.
Però amb 31 anys ha assolit la seva maduresa. I en la primera jugada de la represa va caçar una pilota que queia del cel per engaltar amb la dreta una volea espectacular en paràbola que es va colar per sobre de Penedo per posar fi a la resistència canalera, que va començar definitivament a abaixar els braços quan Courtois va anul·lar Murillo, que va aprofitar l’esquena de Carrasco per plantar-se a l’àrea.
Llavors sí que van poder donar curs a les entremaliadures de De Bruyne i Hazard. El del City, que amb el seu país juga d’organitzador, es va lluir en espais reduïts al balcó de l’àrea on va regatejar i es va treure del barret una passada amb l’exterior al cap de Lukaku. El gegantí davanter va guanyar la posició a Davis per rematar a la xarxa el segon de la tarda. El mitjapunta del Chelsea va fer una ostentació de les seva visió i qualitat en una jugada amb espais oberts. Va comandar un contraatac pel mig, va atreure els defenses per assistir al forat Lukaku, que en cursa va batre la sortida de Penedo. El big four de Bèlgica sí que està a l’altura.
L’ÍMPETU DEL DEBUTANT Panamà va aguantar fins al descans i fins que Mertens va treure els de Robert Martínez de l’embolic