Cauen les arribades de refugiats però creix la crisi política a la UE

La crisi política s’engrandeix just quan la crisi dels números minva. A Itàlia, que tanca els ports als immigrants rescatats, s’hi suma Àustria que vol tancar fronteres i que presidirà la UE a partir de l’1 de juliol. S’entreveu un eix Viena-Roma-Berlín, i a Alemanya no són especulacions sinó una fractura profunda entre els dos partits germans de la dreta, la CDU de Merkel i la CSU de Baviera.

Un menú que va camí d’indigestar la crucial cimera de caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea del proper 29 de juny. Mentrestant, els xifres confirmen un descens en les arribades de sol·licitants d’asil a les fronteres de la UE. Les dades fetes públiques ahir per l’Oficina Europea d’Ajuda a l’Asil (EASO) indiquen una caiguda del 44% de les sol·licituds de protecció internacional l’any passat respecte al 2016.

El 2017, es van cursar 728.470 peticions. Es tracta d’una reducció per segon any consecutiu, però també és cert que van continuar en nivells superiors a l’etapa anterior a la crisi de refugiats del 2015. Els números ajuden a entendre per què Alemanya i Itàlia són dos dels països on la crisi política ha esclatat amb més força. En el cas alemany provocant la divisió interna del Govern, en l’italià portant al poder a un partit extremista com la Lliga. Són els que més peticions d’asil reben. Alemanya va al capdavant amb gran diferència: 222.560 el 2017, certament un 70% menys que el 2016, però ella sola es queda amb un terç del total de sol·licituds en la Unió Europea. En segon lloc va Itàlia, que l’any passat en va rebre 128.850, seguida per França, amb 99.330. El cas espanyol va a contracorrent, perquè va doblar el nombre de sol·licituds respecte al 2016, fins a arribar a les 31.120. Una dada que s’explica per l’augment de les demandes dels ciutadans veneçolans. La majoria de sol·licitants d’asil a la Unió procedia de Síria (108.040), l’Iraq (52.625) i l’Afganistan (49.280) .

L’informe anual de l’Oficina d’Ajuda a l’Asil coincideix amb un moment en què la immigració ha provocat més que divisions entre els 28. En joc hi pot haver la supervivència del conveni de Schengen, que permet la lliure circulació interna a la UE. Iniciatives unilaterals, com les plantejades pel ministre de l’Interior alemany, podrien engrandir l’esquerda ja existent. Per això la cimera de finals de mes serà decisiva. L’episodi de l’Aquarius “ha fet tornar Espanya a la taula gran de les negociacions” comenta una font del Consell Europeu. Oferint el port de València, Pedro Sánchez s’ha convertit en interlocutor de primera en aquest debat, la qual cosa comporta també els seus riscos, vist el nivell de tensió existent. El debat per reformar el dret d’asil està encallat. D’una banda, els quatre de Visegrad s’oposen a qualsevol quota obligatòria i a l’altre extrem, els països en primera línia no accepten que es prolongui a 8 anys el període de responsabilitat del país que rep la petició. Temen que sobre ells continuï pesant l’obligació d’acollir els desesperats migrants.

L’episodi de l’‘Aquarius’ “ha fet tornar Espanya a la taula gran de les negociacions”