La violència i la fam generen tres milions de nous refugiats

L’Acnur eleva a 68,5 milions la xifra de desplaçats al món el 2017

A finals del 2017 la població desplaçada al món s’elevava a 68,5 milions de persones, gairebé tres milions més que l’any anterior. Aquesta xifra es desglossa entre els 40 milions de víctimes de la violència i de la fam que es van veure obligats a deixar les seves cases però que es van quedar dins de les fronteres dels seus països; els 25, 4 milions de refugiats, i els 3,1 milions de sol·licitants d’asil. Aquest és el cinquè any consecutiu en què l’Agència de l’ONU per als Refugiats (Acnur) registra un increment de la població forçada a fugir, segons alerta al seu informe anual.

Síria torna a encapçalar la llista de l’èxode, amb 6,3 milions de refugiats, un 14% més que el 2016, i 6,2 milions de desplaçats interns (IDP, en les seves sigles en anglès). Fins a 125 països acullen aquesta població dispersa pel planeta, principalment Turquia, el Líban, Jordània, Alemanya i l’Iraq.

En xifres absolutes, Turquia continua sent la primera destinació per als refugiats; en concret per a 3,5 milions de persones, un 21% més que el 2016. La immensa majoria són sirians (3,4 milions), seguits d’iraquians (37.300), iranians (8.300) i afganesos (5.600).

L’Acnur subratlla que el 85% de les persones sota el seu paraigua es troben en regions en desenvolupament.

Cal precisar que el còmput global de refugiats inclou els 5,4 milions de palestins que viuen a Gaza, Cisjordània, Jordània, el Líban i Síria sota el mandat de l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient.

Després dels sirians, els afganesos, sud-sudanesos i els rohingya de Birmània són els principals col·lectius empesos a buscar empara a l’estranger. Els afganesos van augmentar en un 5%, arribant als 2,6 milions. “La majoria d’afganesos, 1.392.600, viuen al Pakistan, on una lleugera pujada s’explica pels naixements, que superen el nombre de persones que van tornar a l’Afganistan o que van ser ressituats”, apunta l’Acnur.

Però el grup que va registrar un augment més important va ser el sud-sudanès, que va passar d’1,4 milions a començaments del 2017 a 2,4 milions a final d’any. El Sudan del Sud és un dels països, juntament amb Nigèria, el Iemen i Etiòpia, en situació de màxima alerta per la inseguretat alimentària. Àmplies zones de la nació més jove del planeta es troben en emergència i es tem que alguns enclavaments inaccessibles ja pateixin fam.

Els sud-sudanesos sobreviuen en els camps habilitats a l’altre costat de les seves fronteres, a Uganda, el Sudan, Etiòpia, Kènia i la República Democràtica del Congo (RDC).

L’Acnur destaca que Bangla Desh ha vist multiplicar per tres el nombre de refugiats que rep a causa de la violència de tot tipus que Birmània exerceix contra els rohingyes, un grup ètnic musulmà que feia generacions que residia a l’estat de Rakhine. El desembre del 2017, Bangla Desh sumava gairebé un milió de refugiats. A partir d’agost i en només 100 dies un total de 655.5000 persones es van instal·lar a Bangla Desh, bona part nens i dones embarassades.

“L’emplaçament de Kutupalong-Balukhali, a la ciutat de Cox’Bazar, és el camp amb més densitat de desplaçats del món. Està sobrepoblat i hi ha racons als quals no es pot arribar per la topografia del terreny i les condicions meteorològiques durant el monsó”, assenyala l’Acnur. Els rohingyes, un poble sense Estat, continuen buscant protecció a Bangla Desh, encara que el ritme d’arribades ha descendit.

Durant el 2017, 4,2 milions de desplaçats interns i 667.400 refugiats van tornar a casa seva, però molts sense que se’n pogués garantir la seguretat.

Els rohingyes malviuen al campament més massificat del planeta, a Bangla Desh