La Vanguardia (Català-1ª edició)
A Harvard no li agraden els asiàtics
Una demanda exposa que la universitat discrimina els sol·licitants amb arrels asiàtiques
Els estudiants asiaticoamericans no són simpàtics. Aquest és el moll de l’os de l’assumpte en un temple de savis com Harvard.
De seguida sorgeix la pregunta. Quina relació té la simpatia, una cosa més que susceptible, subjectiva i opinable, amb el rendiment acadèmic?
Aquesta qüestió se la va plantejar una organització sense ànim de lucre –Students for Fair Admissions (SFFA), o estudiants per les admissions justes– per emprendre la seva iniciativa. La SFFA va presentar divendres passat en els tribunals federals de Boston una demanda contra la famosa universitat de Massachusetts en representació d’un col·lectiu d’aquests aspirants d’origen asiàtic. Els rebutgen en un percentatge molt superior als blancs i per sobre de negres o hispans, malgrat que les seves qualificacions intel·lectuals siguin superiors.
De manera consistent i reiterada, sempre segons aquell text, Havard classifica aquests sol·licitants amb barems més baixos que d’altres per raons del que denominen “personalitat positiva”, que per descomptat no hi ha examen o cap test que la determini. Res certificable.
Sota aquest concepte s’inclouen, a més de la simpatia, conceptes com l’encant, el coratge, l’amabilitat o ser àmpliament respectat, tal com consta en l’anàlisi realitzada sobre més de 160.000 estudiants amb què aquesta organització va il·lustrar el seu text legal.
Els asiaticoamericans aconsegueixen puntuacions que estan per sobre de les de qualsevol altre grup racial a l’hora de les admissions, tant en les proves escolars com en l’activitats extracurriculars, sempre a partir d’aquesta indagació del SFFA, que s’oposa al criteri basat en la raça. Tot i això, aquest col·lectiu d’estudiants han vist que Harvard rebaixa de forma notable les seves possibilitats de ser admesos.
Els documents aportats a la causa mostren que el centre va realitzar una investigació interna sobre la seva política d’admissions el 2013. Van detectar llavors que hi havia prejudicis contra aquest col·lectiu, però que Harvard no ho va fer mai públic ni va prendre cap mesura.
Aquesta iniciativa judicial es produeix en un moment en què la raça, l’etnicitat, els sistemes d’examen i la igualtat d’oportunitats en el procés d’admissió s’han convertit en matèria de confrontació de les escoles al llarg de tota la geografia, des dels instituts de batxillerat de Nova York a les universitats més prestigioses. Harvard va respondre de manera contundent. Va replicar que l’anàlisi dels seus experts exhibeix que no hi ha cap discriminació i que perseguir la diversitat entre els seus alumnes és un dels seus valors.
Va afirmar en un comunicat que les seves ràtios d’asiaticoamericans han anat creixent. Aquest col·lectiu suma el 22,2% de les admissions, informa el web de la universitat, en tant que els afroamericans ascendeixen al 14,6%, els hispans l’11,6% i els nadius americans el 2,5%. Els blancs es queden una mica per sota del 50%.
Però els litigants asseguren que “Harvard manté avui dia el mateix tipus de discriminació i estereotips que va fer servir per justificar les quotes dels sol·licitants jueus en els anys vint i trenta del segle passat”.
La SFFA indica que hi ha evidències que aquesta prestigiosa universitat de la Ivy League – la flor i nata als Estat Units-, i la més antiga del país, se serveix d’un sistema d’equilibri racial en el qual “utilitza la raça com alguna cosa molt més que un factor positiu i no té interès per explorar una alternativa neutral”, assenyala. Aquest factor positiu al·ludeix a la decisió judicial respecte a una acció en què s’ajuda a les minories per aconseguir una plaça universitària. “El que Harvard no admet és que la raça no només és un element important, sinó que és el dominant en l’admissió d’hispans i d’afroamericans”, insisteix. “Un sol·licitant asiaticoamericà, amb un 25% de possibilitats d’admissió, en tindria un 35% si fos blanc, un 75% si fos hispà o un 95% si fos negre”.
Com a estudiants són els que tenen les millors notes, però se’ls descarta per “falta de simpatia”