La Vanguardia (Català-1ª edició)
Primera entrevista del president Sánchez
MARIANO Rajoy va caure fa gairebé tres setmanes per la moció de censura socialista, i Pedro Sánchez, que el va succeir com a president del Govern, va presentar el seu Gabinet en fa menys de dues. Des d’aleshores, Sánchez havia guardat silenci. Fins que anit va concedir la seva primera entrevista. Va ser a TVE, es va prolongar mitja hora i el president va respondre les preguntes de dos periodistes de la cadena pública.
En la setmana i mitja que fa que és al capdavant del Govern, Sánchez ha mantingut un perfil discret. En termes estratègics, aquesta ha estat una decisió comprensible. Les primeres actuacions han estat eloqüents, potser no menys del que podien ser les seves paraules. La qualitat professional del seu Govern va suscitar felicitacions generalitzades, fins i tot entre els seus rivals polítics. La decisió d’acollir els refugiats de l’Aquarius, després que el Govern italià els rebutgés, va suposar una audaç decisió humanitària. I la dimissió i substitució del ministre de Cultura, Màxim Huerta, quan es va comprovar que havia faltat a les obligacions amb Hisenda va demostrar que, malgrat el que practicava el govern anterior, alguns problemes es poden resoldre amb rapidesa i profit.
Fins aquí, tot bé. Però passaven els dies i Sánchez semblava absent. Tot i això, ahir a la nit, es va deixar entrevistar per la cadena pública. No era aquesta encara una ocasió perquè el president retés comptes –al cap i a la fi fa molt pocs dies que és a la Moncloa–, sinó més aviat perquè exposés grans línies d’acció i assenyalés algunes prioritats. En tot cas, hi havia expectació per escoltar Sánchez responent ja com a president. I no la va defraudar.
El primer que va cridar l’atenció va ser el format d’aquesta entrevista, que a diferència de les que s’estilaven en altres èpoques va ser de curta durada, sense circumloquis, molt dinàmica i no exempta de respostes concretes. Les més destacables potser són les relatives al seu desig d’esgotar la legislatura i estar-se en el poder fins al 2020, així com les referides a la qüestió catalana. En aquest àmbit, va dir que espera entrevistar-se formalment amb Quim Torra, president de la Generalitat, a començaments del proper mes de juliol, i que considera raonable, una vegada acabi la instrucció, el trasllat dels polítics independentistes presos a presons catalanes, a més de recuperar la comissió bilateral Estat-Generalitat, que no es reuneix des del 2011.
Sánchez va dir fins a tres vegades, en els compassos inicials de la conversa, que el principal mandat del seu Govern és la regeneració de la vida democràtica, com si volgués continuar cavalcant l’onada que li va permetre presentar la moció de censura que va tombar Rajoy. Però va ser ben explícit quan va insistir en la seva vocació europeista –dissabte veurà el president Macron a París– i en la voluntat, a aquest efecte, d’estrènyer llaços amb França, Alemanya i també Portugal.
El president va ser clar anit en exposar la vocació social del seu Govern i, sempre a la recerca de consensos, va tenir paraules amables per al PP. Pot dir-se, en suma, que la seva primera entrevista va deixar una impressió positiva, com la van deixar les seves primeres decisions governamentals, esmentades en el segon paràgraf d’aquest editorial. I, finalment, va fer l’efecte de voler mantenir la iniciativa exhibida en les darreres setmanes, imprescindible per a un Gabinet com el seu, que disposa d’un reduït suport parlamentari.