Catalunya, una altra relació possible

Ha estat suficient un breu tremolor de terra en la política espanyola, amb Pedro Sánchez arribant al Govern d’Espanya, per donar sentit, orientació i calendari al diàleg entre Espanya i Catalunya. L’apel·lació constant al diàleg entre l’independentisme català i Mariano Rajoy formava part d’una estratègia basada a deixar-lo buit, i d’aquesta manera concentrar-se a parlar cadascú per a si mateix i per als seus votants. Era una estratègia per enganyar l’adversari més que per convèncer-lo. Aquest temps polític tan recent es percep per fi remot i estrany després dels primers passos del Govern de Pedro Sánchez per restablir la normalitat institucional. Hem passat del diàleg inconduent

F. RIERA, a un diàleg que ha de conduir a alguna cosa que encara no podem definir ni arribar a veure.

El suport del PDECat i ERC a la moció de censura impulsada pel Partit Socialista Obrer Espanyol i el positiu canvi de posicionament d’una part de l’opinió pública a Catalunya i a Madrid, en constatar que res no beneficia més una societat que l’entesa evocada en el to més constructiu de Carles Puigdemont en la seva última entrevista al programa de Jordi Basté, permeten alimentar l’esperança que la nova etapa tingui elements fundadors d’una nova relació. Aquests elements fundadors han de basar-se, com expressen entitats socials i econòmiques de Catalunya, a reclamar un diagnòstic comú que deixi sense opcions aquells que volen seguir aprofundint en la idea de ruptura social i, per tant, seguir treballant incansablement en la unitat civil de Catalunya, emfatitzant el catalanisme com el millor espai per aconseguir-ho.

El nou temps polític al qual estem assistint ens adverteix que encara és possible treure alguna cosa de profit i que és possible aprendre dels errors. El temps en el qual vivíem fins fa molt poc en què dues realitats polítiques es disputaven la primacia de la Veritat sembla que ha arribat a la seva fi o com a mínim queda posposat fins després de les eleccions municipals del 2019. Alguns voldran que el diàleg fracassi, que tot torni a aquest temps remot en què el govern espanyol i el català feien tot el possible per evitar trobar-se. A tots ells caldria preguntar-los: Quin sentit té seguir avançant en un projecte polític que es limita només a aquells que pensen com nosaltres?