La Vanguardia (Català-1ª edició)
Vitamina Gràcia
M’hi jugo un sopar de duro. Aposto a tot o res que l’àguila Jorge Herralde ja ha fet arribar un exemplar de Contra la izquierda al palau de la Moncloa. El llibret de Jordi Gràcia, d’un roig encès, s’anava distribuint mentre se celebrava la moció de censura. Sembla com si l’ironista liberal que és el Gràcia pamfletari l’hagués escrit per tal que el candidat Pedro Sánchez el llegís per usar-lo com si fos el seu El príncep: si vols aconseguir el poder, semblen repetir cadascuna de les 81 pàgines de l’assaig, entén la lògica de Podem perquè només així podreu fondre les vostres cultures polítiques per tal que les esquerres tornin a governar a Espanya.
Si no se’l va empassar aleshores, ara que Sánchez ja té el poder, al president aquest complex vitamínic li farà molt de bé entre informe i reunió. Sobretot quan el deixin esgotat les negociacions per arribar a precaris acords parlamentaris. Aquest parell de frases encadenades, si li ha tocat cedir més del compte, el consolaran: “Ser d’esquerres és preferir el mal acord a una batalla destructiva; ser d’esquerres és batallar per aconseguir un mal acord”. Ho diu en un capítol que dissecciona la influència ambivalent que les xarxes socials poden tenir en la renovació d’una cultura d’esquerres, tan desactivada després de la crisi econòmica que ni la socialdemocràcia gosa dir el seu nom amb convicció.
La democràcia digital, afirma Gràcia, té una pila de virtuts: agita i consciencia, visualitza discursos crítics, mostra allò que incomoda i sovint revela veritats ocultades perquè és un espai d’aparent llibertat absoluta al marge dels poders. Però com que és un espai de llibertat anàrquica, moltes vegades el soroll ho ocupa tot i la histèria maniquea enfosqueix allò que és fonamental –res ho és tant com el combat per la igualtat– entronitzant la provocació o l’escàndol, que és un clima emocional que afavoreix l’immobilisme de l’establishment. Aquesta banalització de la discussió pública esterilitza la maduració, a la força lenta, d’una cultura d’esquerres adulta que necessita administrar-se les vitamines necessàries per afrontar les velles batalles i tornar a guanyar mals acords.