La Vanguardia (Català-1ª edició)
Traves burocràtiques i interessos adversos frenen les consultes ciutadanes
Aquest any, com estava previst, Barcelona no ha pogut organitzar la seva primera setmana multiconsulta. Madrid va haver de recórrer a fórmules imaginatives per poder sotmetre a consideració dels habitants de la capital d’Espanya una sèrie de qüestions de la seva incumbència. A França l’Estat acaba de declarar nul el reglament de la democràcia directa de la ciutat de Grenoble. Olesa de Montserrat va passar per un autèntic calvari burocràtic per poder celebrar, tot i que retallada, una consulta per la qual feia molt temps que batallava. A San Francisco les consultes ciutadanes (fins a 16 propostes el 2016, cinc aquest any) serveixen per empoderar la ciutadania, però també poden ser utilitzades per grups d’ultradreta, antiimmigració i supremacistes o per representants dels grans lobbies empresarials per imposar els seus interessos econòmics o, fins i tot, per vulnerar drets humans.
En general, el camí de les ciutats per estendre la democràcia més enllà dels sistemes tradicionals representatius no està sent precisament un camí de roses. Malgrat que molts estats, per boca dels seus dirigents o per escrit, fins i tot en les seves lleis de més alt rang, asseguren que un dels seus objectius és fomentar la participació de la ciutadania en la presa de decisions polítiques.
Aquesta realitat es va posar en relleu ahir en la jornada Consultes ciutadanes al món local, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona a la Fabra i Coats. La trobada va reunir representants de municipis que han impulsat amb més o menys èxit consultes ciutadanes (San Francisco, Madrid, Olesa de Montserrat, Grenoble i Barcelona), i també portaveus d’entitats que han promogut des de la base iniciatives de democràcia directa. Aquest és el cas de Barcelona, amb la plataforma per a la remunicipalització de l’aigua; la ciutat polonesa de Cracòvia, que, entre altres propostes, va votar en contra de la candidatura als Jocs Olímpics d’hivern del 2022; Cajamarca, un municipi colombià que va rebutjar per una majoria aclaparadora que al seu poble s’hi fessin activitats mineres, i Berlín, possible escenari d’un referèndum per traspassar habitatges de titularitat privada i, fins i tot, per expropiar empreses immobiliàries a mans públiques.