La Vanguardia (Català-1ª edició)
Colau frena la suspensió de llicències de construcció
Els comuns arriben a un acord in extremis amb ERC i PSC, però s’ajorna l’obligació de destinar un 30% d’habitatges nous a ús social
Barcelona no suspendrà les llicències per construir pisos nous i fer grans rehabilitacions superiors a 600 m2. El govern de l’alcaldessa Ada Colau va renunciar ahir a la polèmica suspensió per aconseguir que tant el PSC com ERC mantinguin el suport a la mesura principal, la de destinar un 30% de l’habitatge nou que es construeixi a la ciutat i les grans rehabilitacions a un ús social. Ara bé, hi ha més canvis i no són matisos: l’obligació no entrarà en vigor fins que rebi el vistiplau de la subcomissió d’Urbanisme de la Generalitat, una cosa que podria passar a finals d’any. D’entrada els comuns volien que l’obligació s’apliqués tan bon punt fos aprovada en la comissió municipal d’Urbanisme celebrada ahir, cosa que generava greus dubtes legals.
Finalment, els Comuns (11 regidors), ERC (5), el PSC (4) i la CUP (3) van votar a favor de la mesura desposseïda dels apartats més polèmics, mentre que el PDECat (9), Ciutadans (5) i el regidor no adscrit Gerard Ardanuy es van abstenir, tot i que allargant la mà si s’aclareixen diversos punts, començant per la seva pròpia legalitat. El PP (3) hi va votar en contra.
Això sí, hi va haver crítiques des de tots els partits de l’oposició. Al cap i a la fi, ahir al matí la mesura presentada pel govern dels comuns tan sols tenia assegurat el vot favorable dels cupaires quan al febrer la proposta havia aconseguit el suport de tots els partits amb representació a l’Ajuntament tret dels populars. Altra vegada, crítiques per la falta de diàleg, la falta de transparència, la improvisació...
“Des del primer moment hem vist que la suspensió de llicències no feia falta”, va apuntar el regidor d’ERC Jordi Coronas en el transcurs de la comissió. “Els contenciosos haurien pogut parar el tràmit”, va afegir.
“Encara no sabem quines garanties té [la mesura]”, va lamentar per la seva part el regidor del PSC Daniel Mòdol, que va criticar també que el govern municipal hagi traslladat les negociacions al grup promotor –la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i altres entitats socials– eludint el diàleg fins a l’últim moment. “Compartim l’objectiu de tenir més habitatge assequible a Barcelona però no les formes”, va subratllar Mòdol.
En una línia semblant es va expressar el regidor del PDECat Jordi Martí, que va justificar l’abstenció del seu partit perquè està en espera de l’informe tècnic i jurídic. “La proposta té aparences d’il·legalitat i nosaltres volem certeses”, va insistir Martí, que també va plantejar la necessitat de treballar amb una dimensió metropolitana. “L’ampliació del parc públic d’habitatge no es pot dur a terme amb ocurrències, sinó amb consens social i polític”, va declarar el regidor de Ciutadans Koldo Blanco.
Per la seva part, l’edil del PP Javier Mulleras va recordar que la seva formació considera que l’obligació de destinar un 30% de l’habitatge a un ús protegit tindrà un “efecte contraproduent” i que a la ciutat hi ha més de 80 solars públics buits, mentre que Eulàlia Reguant (CUP), malgrat que hi va votar a favor, va lamentar que “ERC i el PSC hagin fet que els lobbies immobiliaris estiguin contents” condicionant el seu vot a fer que es retirés la prevista suspensió de concessió de llicències per construir pisos nous i grans rehabilitacions.
Colau va qualificar l’acord d’“històric”, tot i que la mesura, amb possibles modificacions, ara s’haurà d’aprovar en un ple, previsiblement al setembre o a l’octubre. Després haurà de rebre el vistiplau de la subcomissió d’Urbanisme de la Generalitat perquè es pugui aplicar. El nou titular de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet (PDECat), ja va dir aquest cap de setmana que no la veia del tot clara. El procés pot ser llarg, però ahir no va evitar que hi hagués una foto al crit de “Sí que es pot” protagonitzada per Colau i representants de la PAH i altres entitats que hi ha a la seva base (com l’Observatori Desc) i en què els últims mesos havia aflorat un cert descontentament per la política d’habitatge municipal.
PDECat i Ciutadans s’abstenen argumentant falta d’informació, diàleg i garanties legals