La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els implicats en mobilitat reclamen més coordinació
Associacions de veïns, comerciants i empreses del sector demanen un punt de trobada estable i efectiu per debatre i consensuar mesures
Un veí del Poblenou sopava a la seva terrassa amb la família fa gairebé dos anys quan va veure operaris treballant. No li constava que s’haguessin de fer obres al seu carrer, però de la nit al dia es va trobar amb la superilla implantada. Aquest exemple que explica Jordi Campins, representant de la Plataforma d’Afectats per la Superilla del Poblenou, contrasta amb l’experiència de Vicenç Gasca al mercat de Sant Antoni. Explica que els tècnics municipals han estat discutint durant 20 mesos amb els veïns i comerciants sobre com havia de ser la conversió en zona de vianants de l’entorn del punt neuràlgic del barri. “L’opció menys ambiciosa per ells era inacceptable per nosaltres”, recorda Gasca, “però ens vam acabar posant d’acord”.
La raó per la qual Campins diu penjaments de l’Ajuntament i Gasca n’està encantat és una paraula màgica en política: coordinació. Mentre al Poblenou es manté l’enfrontament obert de manera descarnada entre veïns, a Sant Antoni aquestes primeres setmanes amb el nou model de “supercruïlla més que superilla”, puntualitza Gasca, les opinions favorables s’imposen i són majoria.
El contrast entre els dos casos es va fer visible ahir en un esmorzar organitzat per l’associació de comerciants Barcelona Oberta i La Vanguardia a l’hotel Cotton House per debatre sobre la mobilitat a Barcelona. “Falta diàleg, no ens consulten res i després ens trobem amb canvis fruit de la improvisació”, va denunciar el president de l’associació de comerciants i veïns del Turó Park, Bartolomé Criado. “La solució sempre és parlar”, va resumir el vicepresident de Barcelona Oberta, Javier Cottet.
A més dels comerciants i els veïns, la necessitat de coordinació i diàleg la van reclamar agents ben diversos. La solució més aplaudida la va plantejar el que va ser tinent d’alcalde de Mobilitat quan Paslo, qual Maragall estava al capdavant de l’Ajuntament. L’enginyer Joan Torres va instar el govern d’Ada Colau a fer del pacte per la mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona un òrgan de participació i decisió molt més potent i efectiu. “Ara sembla que sigui mort; cal revisar- incorporar-hi nous criteris i actualitzar la correlació de protagonistes”, va reclamar Torres.
Aquest consens i aquesta feina conjunta no creuen que s’hagi de donar només en els canvis urbanístics i de mobilitat, sinó també entre les administracions i els agents implicats en el dia a dia. El conseller delegat de Moventia, Miquel Martí, va posar sobre la taula la necessitat que “tots els operadors estiguin connectats de manera intel·ligent per facilitar la presa de decisió al passatger”.
Aquesta opinió la van compartir els nous actors del sector. “A la ciutat hi ha necessitats diferents en funció del moment del dia i l’època de l’any”, va remarcar Mar Pallas, de Scoot, l’última empresa de lloguer de motos elèctriques per minuts que ha aterrat a la capital catalana. Torrot-Muving ha multiplicat
UN ÒRGAN AMB POSSIBILITATS “Cal revisar el pacte per la Mobilitat amb nous criteris i protagonistes” UNA REALITAT IMPARABLE Els experts insisteixen a dir que el cotxe cada vegada estarà més limitat al centre de la ciutat
per quatre el nombre de clients des de començament d’any i Oriol Marimon, de la pionera eCooltra, va posar en relleu la baixa sinistralitat del servei. En aquest sentit es va alinear amb el fundador de Catalunya Camina, Ole Thorson, plantejant la possibilitat d’estendre la zona 30 a molts més carrers. “Potser no tota la ciutat han de ser superilles, però tampoc no podem tenir travessies com la Gran Via i el carrer Aragó”, va apuntar Thorson.
La reducció del cotxe en els espais més densos és un punt que genera reticències, però tots els que hi eren van coincidir que tard o d’hora acabarà passant. “El cotxe desapareixerà del centre, les motos hi continuaran però no podran aparcar a la porta d’on vagin i de franc: això canviarà”, va dir el president del RACC, Josep Mateu.
Per continuar avançant, el conseller delegat de l’empresa d’aparcaments Saba, Josep Martínez, va reclamar facilitats a l’hora d’instal·lar punts de càrrega per al cotxe elèctric. El mateix que diu Arnau Vilardell, de la cooperativa Som Mobilitat, que ja posen en pràctica a petita escala el cotxe compartit. Segons Juan Galiardo, d’Uber, “amb un 10% de cotxes compartits es mouria la mateixa gent que ara en particulars”. Fins que arribi el dia, els presents a la reunió van instar l’Ajuntament a pensar en el futur pla de mobilitat urbana amb mentalitat metropolitana.