Èdip a la platja

A Catalunya el mercat del llibre té inflexions estacionals i les estacions, fins fa no tant, eren claríssimes: la cita mastodòntica de Sant Jordi i la campanya de Nadal. Més tard vam importar la noció de rentrée, que ara ja concentra el gruix de novetats entre finals d’agost i principis de setembre (amb l’al·licient de la Setmana del Llibre com a gran aparador). La indústria editorial tenia resolta la primavera, l’hivern i la tardor, però faltava l’estiu. Sense fórmules màgiques, l’última dècada ha vist títols publicats al mes de juny que han conquerit l’envejable estatus de “llibre de l’estiu”. Va passar el 2010 amb Contra el vent del nord, la història d’un enamorament epistolar –versió e-mail– amb la qual Daniel Glattauer va empaperar les platges. Va passar el 2013 amb Joël Dicker, un cas d’èxit reincident, i La veritat sobre el cas Harry Quebert. I va passar per descomptat el 2015 amb l’huracà Paula Hawkins i La noia del tren. Com convertir una novel·la en el fenomen literari de l’estiu és gairebé un misteri teologal, però és evident que comparteixen trets identitaris. L’editora Isabel Martí, que ha publicat Dicker, Glattauer i Hawkins a La Campana, sap que “hi ha un públic que en aquesta època busca entreteniment i llibres fàcils de llegir, perquè durant el curs no té temps”. Però també avisa que han de ser prou bons per tenir recorregut: “Sortir al juny és útil sobretot perquè el setembre és el gran mes del boca-orella, tothom s’explica què ha llegit a les vacances”. Que el best-seller de l’estiu arribi viu al Nadal (i més enllà), heus aquí la veritable quadratura del cercle. Els grans cims editorials de l’any com un contínuum que s’encavalca.

Però l’estiu és també l’estació de les famoses lectures pendents, el mes dels bons propòsits literaris: el Dickens que sempre hem volgut llegir, la Virginia Woolf que no vam acabar, el Tristram Shandy que al metro ens fa nosa. L’estiu és l’única època que opera el miracle de fer conviure Homer i Dan Brown sota el mateix parasol. Els èxits de temporada, fungibles o duradors, ja han trobat el seu target. Potser ara val la pena que les editorials potenciïn els altres best-sellers: si al juny es publiquen edicions divulgatives de clàssics –lato sensu–, potser les vacances poden ser una suma d’evasió i de profit, de thrillers estupefaents i de tragèdies oraculars. De pilota, flotador, page-turner i Sòfocles.