La Vanguardia (Català-1ª edició)
Miró, Picasso i Beyoncé
La de l’art és una història que s’escriu cada dia. Així doncs, intentarse imaginar com seran els museus del segle XXI és tant com intentar endevinar el futur, cosa que és impossible, perquè el futur és impredictible. Marko Daniel, el nou director de la Fundació Miró, donava voltes a aquesta idea quan va ensopegar amb el nou videoclip de Beyoncé i Jay-Z. La parella més poderosa de la música popular posant desafiadora davant les obres mestres del Louvre: La Gioconda de Leonardo Da Vinci, la Venus de Milo, la Victòria de Samotràcia... L’experiència negra entrant per la porta de la música i la dansa al gran temple de l’art. “L’efecte és commovedor”.
“La meva primera reflexió va ser: ‘Quina sort que han tingut de poder rodar al Louvre’. Però de seguida vaig canviar de xip: ‘No, el que ha tingut sort és el Louvre; la sort ha estat que ells hagin volgut rodar allà...’. Beyoncé i Jay-Z representen la cultura més vital del moment. I el gran repte dels museus és establir relacions amb els públics tan vitals com la que es veu en aquest videoclip”.
Daniel ho explica en un dels dinars del Cercle del Liceu, a què ha estat convocat amb el seu col·lega del Picasso, Emmanuel Guigon, per debatre els reptes de futur dels museus. El professor José Francisco Yvars, que fa de cicerone, obre el diàleg citant Nicholas Serota, el totpoderós director de la Tate durant gairebé 30 anys i una de les figures més influents del món de l’art, que ja el 1997 constatava al seu llibre Experience or interpretation l’aparició d’aquest nou museu que ja no es concep a si mateix com un simple repositori, sinó com un lloc per a l’experiència on la ment sovint juga tant com la mirada.
No hi haurà debat. Tots dos estan essencialment d’acord. Daniel, que ve de la Tate de Londres, i Guigon, que ve de dirigir els museus de Besançon, saben que són en una ciutat amb un ecosistema museístic únic, amb tres museus monogràfics dedicats a altres tants artistes universals (Miró, Picasso i Tàpies), i que això s’ha de potenciar. “Tot ha de tenir un sentit”, diu Guigon. No té sentit que des de Barcelona es faci el mateix que ja s’està fent a Nova York, Londres o Estrasburg. “Tot ha de tenir un sentit”, diu Guigon.
Des que l’abril passat es van trobar per primera vegada a iniciativa de La Vanguardia, els directors dels principals museus barcelonins mantenen reunions periòdiques, i d’aquí uns quants dies s’entrevistaran amb Ada Colau. Com se la pot convèncer que l’art no és elitista?, pregunta algú. Respon Daniel: “Aquesta idea va ser desmentida per la Guerra Civil, quan els estudiants de Belles Arts es van mobilitzar fent cartells per conscienciar que defensar l’art era defensar el patrimoni del poble. L’art és per a tothom. Es pot fer un ús elitista de gairebé qualsevol cosa, però això no vol dir que el públic ho sigui”.
Marko Daniel i Emmanuel Guigon reflexionen sobre el futur dels museus al Cercle del Liceu