“M’ho passo bé quan David guanya Goliat”

Recorda el seu primer Mundial? Era el 82. Jo treballava a l’Interviú. Els Mundials els cobrien només homes. La revista va pensar a enviar dues dones a diferents punts del Mundial. Érem Carmen Rigalt i jo. Em va tocar Màlaga.

Se’n va sortir? Com que no entenia de futbol, parlava de les cames dels futbolistes. El súmmum va ser quan em vaig intentar colar al vestidor dels italians.

Què va passar? Eren molt masclistes. Em van fer fora a puntades de peu i el fotògraf va haver de protegir-me. Els futbolistes només s’adreçaven a ell, com si jo fos la secretària.

Avui passaria el mateix? El món del futbol continua sent bastant masclista.

Segueix aquest Mundial? Per la part que em toca. L’Enrique, la meva parella, el posa, i jo el tinc de fons.

No li interessa? Per descomptat que sí. Soc periodista: m’interessa tot el que passa al món. Miro els partits emocionants: un Barça-Madrid o Espanya a la final.

A quina selecció li dedicaria una novel·la? M’agrada veure com en la lluita de David contra Goliat, de vegades guanya David. I li tinc simpatia a l’Iran, encara que no sigui políticament correcte. Em dol el boicot que li apliquen les marques importants. Recordo Invictus, la pel·lícula que Clint Eastwood va dedicar al rugbi sudafricà. Sé que el règim iranià és tirànic, però penso que a Hollywood ja hi ha alguna ment pensant en això.