La Vanguardia (Català-1ª edició)
Futbol i toro
L’avinguda del Paral.lel de Barcelona uneix la plaça d’Espanya amb la plaça de les Drassanes. Són gairebé dos quilòmetres i mig de via on es multipliquen els bars i restaurants. Hi deu tenir relació, per descomptat, la quantitat de teatres, sales de festes o discoteques que hi ha per la zona. Decideixo trepitjar tot el recorregut observant la vida cosmopolita que es mou per la zona. És una barreja d’ètnies, ciutadans de mig món que es van asseient a les terrasses dels bars que atabalen les dues voreres del Paral·lel.
Al bar Stop hi ha una oferta de mojito a sis euros, el mateix preu que un còctel blue lagoon, i un sex on the beach en val set. La gent omple les terrasses. Hi ajuda, segons m’explica en José María, un client del lloc, “la temperatura d’estiu que ja fa a Barcelona, i perquè totes les terrasses han instal·lat les teles per mirar el Mundial”. Efectivament és un espectacle divertit veure com la majoria de bars han posat pantalles a l’exterior amb vista a la terrassa que, encara que sigui un poc apassionant Bèlgica-Panamà, són totes plenes. Hi ha una pizzeria-llesqueria (literal) amb el semàntic nom de Pic-zas on una vintena de persones omplen la terrassa veient la vic- tòria dels belgues 2-0 a vint minuts per al final. A la vorera de davant de l’històric El Molino veig un curiós bar anomenat Borrell. La terrassa està amb el cent per cent d’ocupació amb gent mirant el futbol, però a dins només hi ha mitja entrada. Com que soc al·lèrgic a la calor entro i m’assec a la barra (sempre la barra) i veig que hi ha una altra tele. És un lloc magnífic que conserva el ranci llinatge de l’any 1909, que va ser quan es va inaugurar el bar. El cambrer, un paio simpàtic, m’assegura que el cap de toro que sembla disposat a parlar en qualsevol moment (el Segador de Juliana versió Paral·lel) està allà penjat des del primer dia. El bar Borrell era una taverna de debat sobre el toreig i ara és un lloc autèntic amb ràdios antigues, miralls amb publicitat de Bodegas Bilbaínas o taules de marbre. La gent parla de tot. També de futbol. Un jove amb la samarreta del Barça es declara fan del belga Hazard. “Llàstima que fitxarà pel Madrid”, assegura convençut. El meu company de barra demana una altra cervesa. Marca el 3-0 Lukaku. El toro continua mut.