350è aniversari

Se celebren els 350 anys de la creació del Riksbank, el banc central de Suècia. Podria semblar una efemèride local però té un abast que va més enllà de les fronteres del país nòrdic. No només perquè va ser amb el seu 300è aniversari, el 1968, que es van instaurar els premis Nobel d’Economia, amb el patrocini d’aquella entitat financera, malgrat l’oposició de la família d’Alfred Nobel. Sobretot es recorda que el Riksbank va ser pioner del que després s’ha denominat banca central, amb més antiguitat que el Banc d’Anglaterra (que data del 1694) i que sovint es presenta com el referent fundacional d’aquest tipus d’institució.

A Suècia va aparèixer també el que en el seu moment va ser una innovació en els mitjans de pagament: els bitllets de banc, posats en circulació poc abans pel Banc d’Estocolm, creat el 1656 com a banc privat. Que el bitllet aparegués a Suècia abans que a Anglaterra o altres països es va deure a l’escassetat de metalls preciosos com l’or o la plata, que feia que els pagaments haguessin de realitzar-se fins aleshores en monedes de coure, cosa que obligava a grans carregaments –amb la moneda de més valor amb un pes proper a 20 quilos– per a transaccions de certa quantia. Posar en circulació mitjans de pagament més pràctics hauria estat l’incentiu a la novetat. Ara que tant es parla de l’ascens de noves formes d’instruments capaços de “fer de diners” com les criptomonedes, amb el bitcoin al capdavant, és aconsellable recordar com les noves necessitats i les noves tecnologies interactuen amb les realitats monetàries per proveir els mecanismes que lubrifiquin les transaccions econòmiques i financeres.

La fundació del Riksbank deixa una altra lliçó important per al present: el banc central de Suècia nascut fa 350 anys com a entitat pública va ser posat sota el control del Parlament a la vista que el seu antecessor, el Banc d’Estocolm, jurídicament privat però amb cobertura de la monarquia, havia donat lloc a abusos que el van conduir a la fallida, deteriorant el seu actiu essencial: la confiança.

Ara que se senten veus per reemplaçar els diners en efectiu (monedes i bitllets) per mitjans electrònics de pagament, amb proposta de desvincular-los dels poders públics (autoritats monetàries) apel·lant a la superioritat de mecanismes descentralitzats no governamentals, la qüestió de la confiança reapareix com un factor essencial. Alguns bancs centrals, de nou amb un paper destacat del de Suècia, proven d’articular propostes de diners electrònics amb el suport de les autoritats monetàries que es beneficiïn de les tecnologies informàtiques però que retinguin les garanties i el control dels poders públics. Per alguns, això desvirtuaria el principal tret de les criptomonedes. En tot cas, 350 anys després, noves circumstàncies condueixen a unes noves realitats que s’aniran decantant en els pròxims temps.

Tres segles i mig del Riksbank suec, en plena discussió per l’aparició de les criptomonedes