La Vanguardia (Català-1ª edició)
Hollywood en versió africana
Als cinemes de barris modestos de diversos països africans, on no es domina l’idioma original, triomfa la figura del videojòquei, que dobla en directe les pel·lícules a les llengües locals
Hi ha fang i escombraries a terra, la porta és de llauna i, just al costat de l’entrada, una dona ven bunyols fregits, rotllets de truita i cervesa temperada en una parada de carrer. Res no convida a pensar que, en un lloc tan humil, la màgia de Hollywood acaba de destapar l’essència a l’altre costat de la paret de xapa. Però és així. Dins del cinema barraca Kg VideoZ, el més gran del barri de Kauku, als afores de la capital ugandesa, Kampala, hi ha més de cent persones amuntegades en bancs de fusta sota un sostre d’uralita apuntalat amb bigues de fusta tortes. És fosc i ningú no mou ni un múscul; tots semblen hipnotitzats per les imatges de dues televisions al final de la sala. En una de les pantalles, sense volum, es pot veure un partit entre dos equips mitjans de la Premier League, i en l’altra, aquesta sí amb el so al màxim, s’emet La guerra del planeta de los simios. En una cantonada de la sala, vestit amb una camisa groga i una gorra blau marí, un jove sosté un micro parapetat darrere d’una taula de so. Quan algun dels personatges parla, afluixa la veu del film i tradueix el diàleg al ganda, l’idioma majoritari del barri. “Oh, oh, el goril·la està realment emprenyat. O els altres simis l’obeeixen o en farà una de grossa...”, afegeix. Com que ha vist entrar el visitant estranger, abans de tornar a apujar el volum fa una broma i tot el públic riu i saluda el nouvingut. A la televisió sonen trets i ell continua l’espectacle. Al cap de poca estona, deixa endollada una traducció pregravada i porta aquest periodista fora del cinema per poder xerrar: és VJ Jovan, el videojòquei o doblador de films més popular del barri. “T’ha agradat? Has vist com reien? –diu entusiasmat– Jo a això li poso cor i em fa feliç que els espectadors s’ho passin d’allò més bé”.
Mentre la creixent classe mitjana africana de les grans ciutats es congrega en sales de cinema similars a les europees en centres comercials moderns, els videojòqueis o vj (es pronuncia com l’abreviatura dj per al discjòquei) permeten que els milions d’africans de cartera estreta no renunciïn al plaer del setè art. Als videohalls, unes barraques amb bancs, un televisor i altaveus, la seva figura és indispensable i neix de la imaginació i la capacitat d’adaptació. Com que no hi ha producció local de pel·lícules a Uganda, i molts veïns dels barris pobres no saben o no dominen l’anglès o el
Els videojòqueis tradueixen de memòria tots els personatges d’una mateixa pel·lícula, sempre piratejada, i hi afegeixen bromes o comentaris
francès, els idiomes més freqüents de les cintes estrangeres, els vj aporten un sistema de doblatge artesanal de pel·lícules a l’idioma majoritari de cada gueto. El sistema és rudimentari però eficaç. Els vj tradueixen tots els actors d’una mateixa pel·lícula, canvien el to de veu segons el personatge, i afegeixen bromes o aporten context del que passa a la pel·lícula, sempre piratejada. El seu negoci té dos braços complementaris: o bé distribueixen les còpies doblades gravades, que es venen en qualsevol parada de carrer de la ciutat, o bé ofereixen xous en viu, on tradueixen en directe micròfon en mà.
Per a VJ Jovan, que abans de dedicar-se al doblatge casolà era barber, l’èxit de la proposta és la resposta popular: els cinemes barraca estan plens. “Per a molta gent, aquesta és l’única manera de poder veure pel·lícules. Però
fins i tot els que saben anglès venen a veure’m o compren pel·lícules doblades per mi, perquè es diverteixen amb les bromes o els diverteix la meva manera de traduir”.
Si ha d’escollir la temàtica que més triomfa, ni s’ho pensa: acció, acció i acció. Els films hollywoodians de molts trets, puntades de peu i testosterona desfermada són els preferits per l’audiència. “Hi ha gent que ha vist deu vegades clàssics com Rambo, la saga de Fast & Furious o qualsevol de Jean-Claude Van Damme”. A ell li agrada traduir films d’acció, però està atent a la demanda. Si hi ha una pel·lícula d’una altra temàtica que arrasa a la cartellera, no té cap problema per baixar-sela d’internet i doblar-la com més aviat millor. Jovan treballa a preu fet. En una setmana normal, dobla dues pel·lícules cada dia a casa i reserva el cap de setmana per als espectacles en viu. “Si és un tema de ciència-ficció, normalment llegeixo coses per poder explicar-ho millor, especialment si penso que hi ha coses que el públic no entendrà”.
A cavall de la històrica tradició oral del continent, aquesta mena de griots moderns s’han convertit en un fenomen imparable a Uganda, han aconseguit acostar el cinema a les classes més baixes –les entrades costen a partir de 10 cèntims d’euro, en barris on només un 12% dels habitants tenen una feina formal– i ja s’han exportat a diversos països de l’est africà, com Kènia, Tanzània o el Sudan del Sud.
L’espectacle triomfa als barris modestos d’Uganda perquè és divertit, és una forma de lleure accessible –només un 14% dels ugandesos tenen accés a l’electricitat a casa– i perquè també esquiva les dificultats de subtitular els films com a alternativa, un sistema costós i poc efectiu en un país on un de cada cinc ciutadans no sap ni llegir ni escriure. A més, les pel·lícules s’exhibeixen en cinemes barraca molt precaris, amb pantalles petites i mala definició, on és gairebé impossible seguir els subtítols.
Alguns vj són autèntiques celebritats, han popularitzat expressions o afegitons entre generacions senceres i fins i tot s’han especialitzat segons la temàtica del film o segons l’origen: hi ha videojòqueis que només doblen pel·lícules nigerianes i d’altres, només de Bollywood, la indústria cinematogràfica índia. El més famós del país, amb el permís d’un altre gegant, VJ Junior, és l’especialista més important en els films d’acció: VJ Jingo.
Als 46 anys, Jingo ha traduït milers de pel·lícules des que fa trenta anys va doblar en viu Robocop davant una audiència entregada gràcies a l’empenta del seu mestre, VJ KK (es pronuncia “keké”), considerat un dels precursors del moviment vj a l’Àfrica Oriental en la dècada dels setanta. En aquella època, el vj traduïa a plens pulmons, en directe i no es gravaven ni es distribuïen còpies de l’espectacle, però l’arribada dels aparells de vídeo, la possibilitat de gravar les cintes i especialment la penetració d’internet, que permet baixar-se les últimes novetats amb un sol clic, han donat una empenta definitiva al fenomen.
Des d’aleshores, Jingo s’ha erigit en el representant més important del moviment dels videojòqueis: té un videoclub on dobla les pel·lícules al centre de Kampala, dona feina a una dotzena de persones i quan recorre el seu barri d’Entebbe Road, on de petit venia cervesa i llaminadures al carrer, no para de saludar els seus fans. “Jo soc d’aquí. Aquesta és la meva gent. Si camino pels barris rics de Kampala, ningú no em reconeix, però aquí soc famós. Això m’agrada”.
Per a VJ Jingo, ser vj no és simplement una feina. A ell li encanta improvisar i disparar adrenalina. Els seus espectacles són una explosió d’energia, plens d’acudits i canvis de to –xiuxiueja si és una escena tensa, encaramel·la les paraules si hi ha amor i és una formigonera d’onomatopeies quan hi ha baralla– i està atent a la reacció del públic per posar el fre o accelerar. “Ser vj significa entretenir, educar i acostar el cinema a la gent. Som artistes”.
Tots els vj admeten que el negoci té maneres artesanals i camina al límit d’una certa il·legalitat –tradueixen sense permisos les pel·lícules i venen còpies pirata–, però es parapeten darrere de l’economia paral·lela i informal, amb els seus propis codis i normes, dels barris de barraques africans. “Creus que algun veí d’aquí –diu Jingo mentre avança entre barraques– podria permetre’s pagar 8 o 10 euros per anar a un cinema com els d’Espanya? I aquesta gent també té dret a veure cinema, oi?”.