Ha nascut una estrella

El ‘10’ francès, que aconsegueix una punta de 37 km/h, demostra que és molt més que velocitat amb la millor actuació individual del torneig

Poques característiques de meló per obrir tenia Kylian Mbappé quan l’estiu passat el PSG va decidir invertir 180 milions d’euros per incorporarlo. Va ser una operació d’enginyeria financera. Ja que les actuacions del club dels petrodòlars han d’estar subjectes a les mesures de control financer de la UEFA, no es va firmar un fitxatge en sentit estricte, sinó una cessió amb compromís d’adquisició. De manera que en realitat el sensacional davanter de Bondy continua pertanyent al Mònaco. I, des d’ahir, a tothom. Perquè el francès va firmar la millor actuació individual del Mundial, en el qual suma tres gols, i amb el seu espectacular rendiment ha deixat en segon terme les estrelles consagrades. A Messi, que no ha aconseguit desempallegar-se de la imatge de tristor; a Cristiano, desdibuixat els últims partits; a Neymar, que no ha destacat amb la selecció del Brasil i és més notícia pels pentinats que no pas pel joc.

Era qüestió de temps que Mbappé sortís del pseudoanonimat internacional de la lliga francesa (aquesta temporada ha totalitzat 21 gols i 16 assistències en totes les competicions) i destrossés sense cap mirament les portes de l’Olimp. Malgrat que, amb 19 anys i 192 dies, si alguna cosa li sobra és temps. Quan França es va adjudicar la seva darrera Copa del Món, el 1998, el supersònic davanter encara no havia nascut. Ahir es va incorporar al selecte cercle de futbolistes que han pogut fer dos gols en una eliminatòria mundialista amb menys de 20 anys. Un grup amb Pelé (Brasil), Michael Owen (Anglaterra) i Julian Green (EUA).

El francès és acceleració pura. Quan als 11 minuts va recórrer tres quarts de camp a la recerca de la porteria d’Armani, va assolir una velocitat de 37 km/h. En termes comparatius, l’humà que ha corregut més a prop de les gaseles, Usain Bolt, ha registrat una punta màxima de 44,7 km/h. Amb aquesta rapidesa ningú no va ser capaç d’interrompre el viatge de la locomotora per mitjans legals i Rojo va haver de recórrer a la infracció, al penal que Griezmann va transformar en el primer gol francès. Mbappé va posar de manifest que és molt més que velocitat, que el vertigen és un recurs per desplegar o reforçar un catàleg de qualitats en el qual figura la capacitat d’associació, un bon sentit de la col·locació i la precisió resolutiva. “Ja sabíem que plegats podíem fer coses boniques”, va explicar a les càmeres al final del partit, traient transcendència a la seva esplèndida funció.

Messi va assistir en primera fila a la consagració d’una estrella de magnitud universal. Tot i que va intervenir en dos gols abans de fer les maletes, el fenomen argentí no ha pogut rescatar de la mediocritat una albiceleste que havia estat presumint d’instint de supervivència i de bravura –i de res més– fins que Mbappé va posar França amb avantatge per segona vegada amb una acció individual i es va esvair tota esperança. I es van difondre els insults més extensos, grollers i imaginatius del món. En un campionat d’aquesta modalitat l’Argentina tindria el trofeu assegurat a perpetuïtat. Però tractant-se de futbol, el més significatiu dels últims anys a l’Argentina (amb alguns subcampionats) és la incessant desfilada d’entrenadors que es deixen en aquesta banqueta el prestigi que poguessin haver acumulat en les seves trajectòries tècniques.

Tret d’esdeveniments imprevistos, Mbappé serà d’aquí quatre anys a Qatar i continuarà sent un futbolista molt jove. En canvi, la continuïtat de Messi amb la seva selecció torna a ser al terreny de la càbala. L’Argentina és alarmisme, una font de disgustos, i Mbappé va obrir l’aixeta.