La Vanguardia (Català-1ª edició)
Córrer, jugar, xutar
Eriksen, el futbolista que devora més quilòmetres, s’enfronta a Rakitic i Modric
A Sud-àfrica 2010 Christian Eriksen encara era un projecte de jugador. Tenia 18 anys i es va convertir en el futbolista més jove d’aquell Mundial. Ara és pura dinamita i no només pel sobrenom de la selecció de Dinamarca, sinó per la seva manera de desplegarse sobre la gespa. El migcampista del Tottenham ataca, juga i xuta. Amb 36 quilòmetres a les seves cames, és el que més va córrer abans dels vuitens. La batalla d’avui entre danesos i croats està servida i promet ser interessant. Eriksen s’haurà de multiplicar perquè davant toparà amb la parella formada per Rakitic i Modric, que es complementen com un sol home, que s’ajuden, que són precisos i que tampoc no li diuen que no a l’esforç i a la brega.
Amb el madridista l’uneix una connexió que passa per White Hart Lane. Modric es va fer un nom al Tottenham i quan va marxar va arribar al club Eriksen, procedent de l’Ajax, i amb el temps el seu successor, tot i que el croat és més cerebral i director i el danès més arribador i executor.
L’exdavanter Jon Dahl Tomasson, segon entrenador de Dinamarca, s’encarrega de compararlos i escombra cap a casa, esclar. “Eriksen és més decisiu en l’apartat golejador i en les assistències. És un fantàstic jugador d’equip, té energia i físic. Juga sempre amb intensitat”, diu Tomasson. “Estic satisfet del meu paper fins ara. Molts ulls es fixen en mi i crec que estic responent. He marcat un gol (contra Austràlia) i he donat una assistència. Contra França vaig generar dues ocasions però l’equip no les va aprofitar. Esperem que això canviï contra Croàcia”, assenyala Eriksen, que es mostra diplomàtic quan se li pregunta si és més bo que Modric. “No em sento ni millor ni pitjor que ell”.
No serà la primera vegada que el danès es creui amb el madridista. Aquesta temporada a la Champions Eriksen va sortir guanyador de la pugna. Amb un 3-1 a Wembley, amb gol seu inclòs, i amb un 1-1 al Bernabeu. Esclar que després els Spurs van caure contra el Juventus i el Madrid es va proclamar campió.
El moment de forma i la trajectòria d’Eriksen han cridat l’atenció de grans clubs com el Barça, que perd el cap per ell, però el preu que pot arribar a demanar el Tottenham és prohibitiu i no serà senzilla la seva sortida, i més tenint en compte que l’equip londinenc estrena estadi i no voldrà perdre una de les seves referències.
No es podia imaginar ser tan cotitzat quan es va criar a Middelfart, una localitat de l’illa de Fionia de 15.000 habitants. El nom significa pas central, pel seu emplaçament entre dos llocs de trànsit més de Fionia a Jutlàndia. És a dir que Eriksen va néixer al centre, com si fos una premonició de la seva ubicació al camp, amb un radar molt ampli d’actuació.
Malgrat que no sempre va ser un jugador box to box ni sempre va tenir un canó a la cama. A l’Ajax es dedicava més a passar que a xutar. Volia donar l’assistència altruista i amb prou feines mirava la porteria contrària. Això va canviar quan en la seva carrera es va trobar amb Frank de Boer, entrenador ajacied i l’home que li va aconsellar que havia de ser més egoista i vertical. Li va fer cas perquè en els seus primers sis anys com a internacional només va marcar cinc gols i en els dos últims n’ha fet 17.
Aquesta nit haurà de demostrar si pot valer per dos, si és capaç d’igualar la influència de Rakitic, Modric i d’una Croàcia inabordable fins al moment. Un gran desafiament.