La Vanguardia (Català-1ª edició)
El refugi d’Isco
El madridista té en ‘la roja’ la confiança que li nega el Madrid
Camp d’entrenament del FC Krasnodar. Fa tres dies. Isco controla una pilota, la deixa caure i es posa a ballar. Balla al voltant de la pilota i riu. Amb la roja, el talentós migcampista del Madrid és més feliç, se sent més protagonista. La selecció és i ha estat el seu refugi, especialment en els moments en què ha hagut de passar per la banqueta al Bernabeu, relegat en moltes ocasions per poder fer un lloc a Bale o a Benzema. Encaixonat i lligat de mans a Chamartín, on ha donat mostres de la seva gran qualitat però sense prou continuïtat, amb Espanya s’ha erigit en un dels líders i per edat (26 anys) es troba en plenitud de condicions. Ho va demostrar en un amistós d’altura com el de l’Argentina del passat mes de març (tres gols) i ho està provant en el Mundial, on es pot dir sense embuts que ha estat el millor jugador de l’equip de Hierro en la primera fase.
Ha desbordat, ha corregut (31,72 quilòmetres), ha intervingut, ja que és el tercer jugador del torneig amb més passades abans dels encreuaments, i ha marcat un gol, en el partit contra el Marroc. Isco s’ha entès fabulosament amb Iniesta al flanc esquerre de l’atac i també ha endarrerit la seva posició per combinar amb Busquets. Ha ensenyat el que podria haver estat el futbol si hagués acabat en el Barça perquè parla el mateix idioma al camp que els clàssics blaugrana, amb l’afegit que té més cames.
“Lopetegui em va donar confiança en la selecció quan no la tenia en el meu club”, reconeixia fa uns dies. Amb Hierro la seva situació de privilegi s’ha mantingut. El seleccionador el coneix des que tenia 15 anys. El va anar a veure en un partit de territorial a La Rioja perquè li havien parlat que al València hi havia un noi malagueny amb grans condicions. Als deu minuts Hierro explica que se’n va anar del camp. N’havia tingut prou per comprovar que era així. Després d’11 anys considera que és una classe de futbolista que es necessita sentir important per expressar-se.
Isco ha disputat els tres partits per complet i és dels pocs que s’han deslliurat de les crítiques. “És un dels nostres líders. Quan els partits es posen lletjos agafa la responsabilitat i es posa l’equip a l’esquena. Està tenint un rendiment espectacular. Poc més se li pot demanar”, diu enaltint-lo el seu company Carvajal. L’andalús prefereix parlar de l’equip. “Ara ve l’hora de la veritat i confio molt en la selecció. Hem de cometre menys distraccions i anar per feina, això sí. Ens està faltant controlar una mica els partits a través de la possessió, que és el que normalment sabem fer millor”, afirma Isco.
És el que intentaran fer contra Rússia. “Serà un partit molt difícil. Juguen amb tot un país darrere i hem de cometre molt pocs errors si volem ser a quarts”, exposa el migcampista. El que és clar és que si Isco intervé, les opcions d’Espanya es multipliquen.