La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una Espanya sense nord diu adeu al Mundial en caure contra la modesta Rússia
Hierro va rectificar tard després de deixar Iniesta a la banqueta i apostar per un equip amb un sol davanter: va faltar ambició, empenta i ritme
Croàcia es desfà de Dinamarca en la tanda de penals
El Mundial de Rússia ja és història per a Espanya, que torna amb fracàs. Ahir va ser superior a Rússia, però no ho va expressar amb gols. El partit va acabar empatat (1-1) i als penals va guanyar Rússia (4-3). El Mundial va començar malament, amb l’acord entre Lopetegui i el Madrid, i s’acaba malament: adeu a vuitens.
Fracàs absolut a Moscou. Fiasco monumental. Incapacitat total. Espanya va passar del tiqui-taca al taca taca, va jugar caminant durant bona part del partit contra un rival ultraconservador i va quedar fora del Mundial a vuitens. Un cop terrible. És veritat que si algú va fer més mèrits futbolístics no va ser cap altra que la selecció espanyola, però la seva impotència a l’hora d’accelerar i la seva falta d’ambició amb la pilota fins a la pròrroga la van castigar a arribar als penals. El que volien uns amfitrions que se sabien inferiors. A la ruleta russa l’organitzador, que ja havia empatat de penal, es va emportar la classificació. Final de trajecte per a homes clàssics com Iniesta, que va acabar plorant, i Piqué. També serà el comiat del breu interregne de Fernando Hierro, un pedaç d’urgència col·locat per la Federació Espanyola per culpa de Florentino Pérez i de la deslleialtat de Lopetegui. La concentració espanyola va començar com el rosari de l’aurora i va acabar en decepció.
No es pot salvar ningú i seria injust donar la culpa als que van fallar en la tanda. Koke i Aspas es van trobar amb les parades d’Akinféiev i s’afegeixen a noms com els de Joaquín, que va errar el 2002 contra Corea, o Eloy, que va fer el mateix contra Bèlgica el 1986. Tampoc no cal apujar el to contra De Gea, que se’n va del torneig amb una parada en quatre partits i que en els penals va fregar el de Smólov i no en va aturar cap. La responsabilitat és general, començant pels pesos pesants d’un equip envellit, lent, sense sisena marxa ni el fervor per canviar el plom que va proposar Rússia.
I això que Hierro va intentar sacsejar l’alineació. No va servir per a res. El seleccionador va anunciar tres canvis, tot i que un va ser el que es va emportar tota l’atenció, la suplència d’Iniesta. Al seu lloc va entrar Asensio, com si l’efecte Mbappé també hagués fet impacte en la roja. El partit del madridista va resultar anodí, per ser generós. Canvi de guàrdia que es va completar amb la tornada a l’onze de Koke per Thiago i la presència de Nacho en el lateral dret. Esclar que el seleccionador espanyol no va ser l’únic que tenia guardats asos a la màniga. Perquè el tècnic rus, Txertxéssov, va treure de l’alineació un dels seus millors homes, Txérixev.
L’estadi Lujnikí estava envalentit, més que el seu tècnic i que l’equip que van entrar en escena amb un plantejament covard, que es demostraria efectiu per la pobresa d’Espanya. Rússia només es protegia i ho fiava tot a alguna correguda de Golovin. Per la seva banda, Espanya movia la pilota, amb poca velocitat, això sí.
Però de bon començament la roja es va posar per davant. Jirkov va entrar durament Nacho i la falta lateral la va picar Asensio. Va enviar la pilota cap a Ramos, que va lluitar amb Ignaixévitx. El defensa rus, més pendent del madridista que de la pilota, va acabar per introduir-la a la seva porteria tot i que Ramos se’n va voler endur els mèrits.
Sigui com sigui manava Espanya i els de Txertxéssov, tots pertanyents a clubs russos, havien d’acusar el cop durant una fase en la qual Espanya va col·locar el partit al balancí però no es va recordar de posar el despertador. Un error sense perdó que pagaria.
Rússia amb prou feines sortia, però Espanya només tenia la pilota per no patir. Una possessió insulsa quan la situació requeria punch. Ni Rússia sortia ni Espanya entrava, i es completava un paisatge d’ensopiment. Els russos van emergir de la letargia gràcies a una rematada de Golovin que va marxar fora però que va despertar la parròquia, que cridaria esverada quan Piqué va cometre penal. El central, després d’un córner, va interrompre amb la mà un cop de cap de Dzyuba. Estava d’esquena però va saltar amb el braç alçat. Pena màxima que va transformar el mateix davanter.
Empat que castigava la falta d’ambició espanyola i que havia de posar el partit en una altra pantalla diferent. Però no va ser així perquè va passar el mateix. Atac sense substància d’Espanya i defensa militaritzada de Rússia. Tàctica que es va mantenir fins i tot amb els canvis. Hierro va mirar a la banqueta i va recordar Iniesta, que va sortir per
L’eliminació posa fi a una trajectòria que va començar amb el sainet de l’entrenador i va acabar fatal
un lamentable Silva, i Txertxéssov es va anticipar fent entrar al camp Txérixev. Les modificacions no van generar variants, malgrat que Iniesta es va acostar al gol redemptor amb un xut que va desbaratar Akinféiev , que també va salvar en la segona jugada una rematada d’Aspas.
Enmig d’una calor que afectava el ritme del partit ningú d’Espanya no es movia amb criteri i Rússia es dedicava a resguardar-se, convertint De Gea en un espectador.
El partit feia olor de pròrroga i així va ser. Almenys en la prolongació Espanya per fi va generar alguna ocasió, com una escapada de Rodrigo. El seu xut el va desviar el porter i Carvajal no va poder rendibilitzar el rebuig. L’única que volia marcar era Espanya. Els amfitrions demanaven els penals a crits i continuava amb el seu domini, millorat una mica amb les ganes de Rodrigo i Aspas. Però ni així, i la classificació es va resoldre en la loteria. El premi va ser per a Rússia.