La Vanguardia (Català-1ª edició)
La lluita per l’hegemonia divideix l’independentisme
oeDura rèplica del portaveu de JxCat al retret de Junqueras a Puigdemont oeLes tensions es disparen per la proximitat de les municipals
Quan encara queden onze mesos per a les eleccions municipals, ja hi ha cops de colze per apropiarse l’hegemonia independentista. La carta que Oriol Junqueras va dirigir dissabte a la seva militància ha fet aflorar les tensions entre ERC i Junts per Catalunya.
“Eficàcia, menys soroll i més eficiència”, va recriminar el president dels republicans a la formació que lideren Quim Torra i Carles Puigdemont, alhora que atribuïa a Esquerra que l’1-O tirés endavant.
El PDECat es va sentir al·ludit i, tot i que darrerament manté una línia estratègica semblant a la d’ERC, va reaccionar primer. Tant la portaveu, Maria Senserrich, com la coordinadora general, Marta Pascal, van assegurar que “l’1-O és patrimoni de tots”. Però les paraules de Junqueras més aviat anaven dirigides al sector més impulsiu de JxCat. Així, ahir va respondre Eduard Pujol, portaveu del grup parlamentari: “Som els més valents, els del sentit comú i els de la centralitat”.
Governen junts tot i que JxCat i ERC no comparteixen estratègies. S’ha obert una pugna per l’hegemonia independentista que està enterbolint les relacions entre JxCat i ERC. Un estira-i-arronsa que no es més que un intent dels dos per situar-se en la millor posició de cara a les eleccions municipals del maig de l’any que ve.
A grans trets, l’independentisme es divideix en dos bàndols: un de més pragmàtic que aposta per ampliar la base sobiranista socialment, representat per ERC, el PDECat i Òmnium Cultural, i un altre de més llençat que advoca per la tensió constant amb l’Estat i la desobediència des del minut u. En aquest darrer hi ha JxCat, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i la CUP.
L’independentisme a Cataluentre nya no té un Partit Nacional Escocès (SNP) que aplegui totes les seves sensibilitats. Mentre sigui així, les discrepàncies no desapareixeran. Però s’estan covant diversos intents per unir l’independentisme i fer un front comú, pensat en els comicis municipals. Ahir va ser el secretariat de l’ANC qui va demanar “primàries republicanes” per a les eleccions municipals a les principals ciutats del país (a les de més de 25.000 habitants). Un clar moviment per pressionar ERC, reticent de totes totes a repetir un Junts pel Sí (JxSí) a escala local.
El format seria similar al proposat per Jordi Graupera, que impulsa unes primàries entre tots els independentistes per concórrer a Barcelona. Alfred Bosch, cap del grup municipal d’ERC a Barcelona, ara per ara s’hi oposa frontalment.
També Puigdemont va fer el seu pas i el seu entorn i independents de JxCat van registrar al maig la plataforma Moviment 1 d’octubre. La intenció? Aplegar tot el moviment independentista del carrer a les institucions i al Parlament. Però van ser diverses les veus que van criticar una suposada apropiació de l’1-O amb aquesta plataforma.
Més elements de pressió: Demòcrates de Catalunya, formació integrada en el grup parlamentari d’ERC amb Antoni Castellà i Assumpció Lailla, va pronunciar-se fa uns dies a favor de les primàries els independentistes.
I per si l’embolic no fos prou gros, el PDECat va registrar la marca de JxCat per concórrer a les eleccions municipals del 2019. Un fet que va provocar la irritació d’alguns diputats independents al Parlament.
La CUP va a la seva, convençuda com està que la república només es pot guanyar des del municipalisme, el seu àmbit de treball natural. Però ERC també tira milles. En la ponència aprovada ahir a l’Hospitalet de Llobregat, referma la seva voluntat de teixir complicitats a escala municipal. A més, la portaveu dels republicans, Marta Vilalta va alertar a mitjans de juny que una estratègia de polarització a escala nacional “pot afavorir les opcions que no tenen projecte de ciutat i que no tenen cap alcaldia”, en clara referència a Ciutadans.
Barcelona és la clau. L’independentisme no vol que acabi sent governada per Ciutadans. Les alarmes van saltar entre els sobiranistes quan es va saber que l’exprimer ministre francès Manuel Valls sospesava presentar-se per la candidatura taronja. Les enquestes fetes darrerament gairebé igualen la suma de vots entre tres formacions: algunes amb lleuger
La proximitat de les eleccions municipals aguditza la tensió entre els independentistes El partit de Junqueras rebutja tot intent de formar un nou JxSí a escala local Esquerra creu que polaritzar els comicis municipals a escala nacional pot afavorir Cs L’ANC vol “primàries republicanes”, obertes a candidats de la societat civil i els partits
avantatge d’ERC, d’altres per a Barcelona en Comú o Cs.
Amb tot, l’estratègia d’Esquerra tant a escala municipal com nacional per als pròxims anys va ser aprovada ahir per la seva militància. Les bases han endurit el text inicialment proposat per la direcció i han forçat el partit a explicitar la via unilateral que havia quedat diluïda. Això sí, la multilateralitat, per la qual tant ha advocat Oriol Junqueras des de fa anys, també continua vigent.
De fet, l’aposta pel diàleg i la negociació és el marc de joc principal per als republicans. Però alhora s’hi incorpora la desobediència civil com a eufemisme d’unilateralitat, ja que ERC estudia una estratègia “que passa per no renunciar sota cap concepte a cap via democràtica i pacífica per aconseguir la república catalana com a Estat independent”, segons es recull al document de la ponència política.
La unilateralitat implicaria una nova DUI que ERC estaria disposada a tirar endavant, segons el text esmenat en un context molt determinat: “Si davant un tancament persistent del Govern espanyol, no és possible un referèndum d’autodeterminació, no es pot descartar una declaració d’independència, que convindria que complís les condicions que consten en l’opinió positiva del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia del 22 de juliol del 2010 sobre la declaració unilateral d’independència de Kosovo”.
Però va ser el president del Parlament, Roger Torrent, qui va llançar una advertència: en el seu discurs en l’acte de clausura de la conferència nacional, va afirmar que l’1-O és de tots els catalans, però va assegurar que ERC, davant la perspectiva de la via unilateral, assumirà riscos, però no gestos simbòlics “si no és per arribar fins al final”. Torrent va dir no a “les gesticulacions que no tenen recorregut”, ja que cal construir “una majoria permanent i inapel·lable”.
El president d’Esquerra ja va mostrar el seu desacord amb la via unilateral mitjançant una carta que el diputat al Congrés Gabriel Rufián va llegir dissabte al recinte de La Farga de l’Hospitalet de Llobregat, on la militància s’ha reunit aquest cap de setmana en la conferència nacional per consensuar la ponència. Així, Junqueras, després de criticar els que dins de l’independentisme van acusar Esquerra de suposadament tornar “a l’autonomisme”, també va reclamar als seus “menys soroll i més eficiència”. Un missatge ambivalent, dirigit tant a JxCat com al sector crític d’ERC que va forçar el terme unilateralitat a la ponència.