La Vanguardia (Català-1ª edició)

La lluita per l’hegemonia divideix l’independen­tisme

oeDura rèplica del portaveu de JxCat al retret de Junqueras a Puigdemont oeLes tensions es disparen per la proximitat de les municipals

- ÀLEX TORT L’Hospitalet de Llobregat

Quan encara queden onze mesos per a les eleccions municipals, ja hi ha cops de colze per apropiarse l’hegemonia independen­tista. La carta que Oriol Junqueras va dirigir dissabte a la seva militància ha fet aflorar les tensions entre ERC i Junts per Catalunya.

“Eficàcia, menys soroll i més eficiència”, va recriminar el president dels republican­s a la formació que lideren Quim Torra i Carles Puigdemont, alhora que atribuïa a Esquerra que l’1-O tirés endavant.

El PDECat es va sentir al·ludit i, tot i que darreramen­t manté una línia estratègic­a semblant a la d’ERC, va reaccionar primer. Tant la portaveu, Maria Senserrich, com la coordinado­ra general, Marta Pascal, van assegurar que “l’1-O és patrimoni de tots”. Però les paraules de Junqueras més aviat anaven dirigides al sector més impulsiu de JxCat. Així, ahir va respondre Eduard Pujol, portaveu del grup parlamenta­ri: “Som els més valents, els del sentit comú i els de la centralita­t”.

Governen junts tot i que JxCat i ERC no comparteix­en estratègie­s. S’ha obert una pugna per l’hegemonia independen­tista que està enterbolin­t les relacions entre JxCat i ERC. Un estira-i-arronsa que no es més que un intent dels dos per situar-se en la millor posició de cara a les eleccions municipals del maig de l’any que ve.

A grans trets, l’independen­tisme es divideix en dos bàndols: un de més pragmàtic que aposta per ampliar la base sobiranist­a socialment, representa­t per ERC, el PDECat i Òmnium Cultural, i un altre de més llençat que advoca per la tensió constant amb l’Estat i la desobedièn­cia des del minut u. En aquest darrer hi ha JxCat, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i la CUP.

L’independen­tisme a Cataluentr­e nya no té un Partit Nacional Escocès (SNP) que aplegui totes les seves sensibilit­ats. Mentre sigui així, les discrepànc­ies no desapareix­eran. Però s’estan covant diversos intents per unir l’independen­tisme i fer un front comú, pensat en els comicis municipals. Ahir va ser el secretaria­t de l’ANC qui va demanar “primàries republican­es” per a les eleccions municipals a les principals ciutats del país (a les de més de 25.000 habitants). Un clar moviment per pressionar ERC, reticent de totes totes a repetir un Junts pel Sí (JxSí) a escala local.

El format seria similar al proposat per Jordi Graupera, que impulsa unes primàries entre tots els independen­tistes per concórrer a Barcelona. Alfred Bosch, cap del grup municipal d’ERC a Barcelona, ara per ara s’hi oposa frontalmen­t.

També Puigdemont va fer el seu pas i el seu entorn i independen­ts de JxCat van registrar al maig la plataforma Moviment 1 d’octubre. La intenció? Aplegar tot el moviment independen­tista del carrer a les institucio­ns i al Parlament. Però van ser diverses les veus que van criticar una suposada apropiació de l’1-O amb aquesta plataforma.

Més elements de pressió: Demòcrates de Catalunya, formació integrada en el grup parlamenta­ri d’ERC amb Antoni Castellà i Assumpció Lailla, va pronunciar-se fa uns dies a favor de les primàries els independen­tistes.

I per si l’embolic no fos prou gros, el PDECat va registrar la marca de JxCat per concórrer a les eleccions municipals del 2019. Un fet que va provocar la irritació d’alguns diputats independen­ts al Parlament.

La CUP va a la seva, convençuda com està que la república només es pot guanyar des del municipali­sme, el seu àmbit de treball natural. Però ERC també tira milles. En la ponència aprovada ahir a l’Hospitalet de Llobregat, referma la seva voluntat de teixir complicita­ts a escala municipal. A més, la portaveu dels republican­s, Marta Vilalta va alertar a mitjans de juny que una estratègia de polaritzac­ió a escala nacional “pot afavorir les opcions que no tenen projecte de ciutat i que no tenen cap alcaldia”, en clara referència a Ciutadans.

Barcelona és la clau. L’independen­tisme no vol que acabi sent governada per Ciutadans. Les alarmes van saltar entre els sobiranist­es quan es va saber que l’exprimer ministre francès Manuel Valls sospesava presentar-se per la candidatur­a taronja. Les enquestes fetes darreramen­t gairebé igualen la suma de vots entre tres formacions: algunes amb lleuger

La proximitat de les eleccions municipals aguditza la tensió entre els independen­tistes El partit de Junqueras rebutja tot intent de formar un nou JxSí a escala local Esquerra creu que polaritzar els comicis municipals a escala nacional pot afavorir Cs L’ANC vol “primàries republican­es”, obertes a candidats de la societat civil i els partits

avantatge d’ERC, d’altres per a Barcelona en Comú o Cs.

Amb tot, l’estratègia d’Esquerra tant a escala municipal com nacional per als pròxims anys va ser aprovada ahir per la seva militància. Les bases han endurit el text inicialmen­t proposat per la direcció i han forçat el partit a explicitar la via unilateral que havia quedat diluïda. Això sí, la multilater­alitat, per la qual tant ha advocat Oriol Junqueras des de fa anys, també continua vigent.

De fet, l’aposta pel diàleg i la negociació és el marc de joc principal per als republican­s. Però alhora s’hi incorpora la desobedièn­cia civil com a eufemisme d’unilateral­itat, ja que ERC estudia una estratègia “que passa per no renunciar sota cap concepte a cap via democràtic­a i pacífica per aconseguir la república catalana com a Estat independen­t”, segons es recull al document de la ponència política.

La unilateral­itat implicaria una nova DUI que ERC estaria disposada a tirar endavant, segons el text esmenat en un context molt determinat: “Si davant un tancament persistent del Govern espanyol, no és possible un referèndum d’autodeterm­inació, no es pot descartar una declaració d’independèn­cia, que convindria que complís les condicions que consten en l’opinió positiva del Tribunal Internacio­nal de Justícia de la Haia del 22 de juliol del 2010 sobre la declaració unilateral d’independèn­cia de Kosovo”.

Però va ser el president del Parlament, Roger Torrent, qui va llançar una advertènci­a: en el seu discurs en l’acte de clausura de la conferènci­a nacional, va afirmar que l’1-O és de tots els catalans, però va assegurar que ERC, davant la perspectiv­a de la via unilateral, assumirà riscos, però no gestos simbòlics “si no és per arribar fins al final”. Torrent va dir no a “les gesticulac­ions que no tenen recorregut”, ja que cal construir “una majoria permanent i inapel·lable”.

El president d’Esquerra ja va mostrar el seu desacord amb la via unilateral mitjançant una carta que el diputat al Congrés Gabriel Rufián va llegir dissabte al recinte de La Farga de l’Hospitalet de Llobregat, on la militància s’ha reunit aquest cap de setmana en la conferènci­a nacional per consensuar la ponència. Així, Junqueras, després de criticar els que dins de l’independen­tisme van acusar Esquerra de suposadame­nt tornar “a l’autonomism­e”, també va reclamar als seus “menys soroll i més eficiència”. Un missatge ambivalent, dirigit tant a JxCat com al sector crític d’ERC que va forçar el terme unilateral­itat a la ponència.

 ?? TONI ALBIR / EFE ?? La militància d’Esquerra va aprovar amb un 95% dels vots el full de ruta per als pròxims anys
TONI ALBIR / EFE La militància d’Esquerra va aprovar amb un 95% dels vots el full de ruta per als pròxims anys

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain