La Vanguardia (Català-1ª edició)
Magdalena Tulli
L’escriptora polonesa Magdalena Tulli ficciona la postguerra mundial en un país perdedor per naturalesa
L’escriptora polonesa Magdalena Tulli publica Sabates de taló italià (editorial Raig Verd), traduïda al català i al castellà ; una obra en la qual ficciona la postguerra mundial en un país perdedor per naturalesa. I també és una novel·la amb components autobiogràfics, tot i que ella ho nega.
Arriba a Barcelona l’endemà de la revetlla de Sant Joan i se n’enamora a primera vista: “Tothom dormia i la ciutat estava esplendorosa”, descriu Magdalena Tulli amb els ulls il·luminats. “Vaig sortir de Varsòvia a 10 graus i plovent”. L’editorial Raig Verd l’ha convidada per presentar el seu últim llibre, traduït al català i al castellà, Sabates de taló italià, una novel·la amb components autobiogràfics tot i que ella ho nega i ho torna a negar.
Tulli viu a Varsòvia, com la protagonista; la seva mare, jueva, va estar en un camp de concentració, com la mare de la protagonista, i el pare, italià, treballava a l’Institut de Cultura Italiana i viatjava al seu país sovint, en una època en què ningú no podia passar amb facilitat d’una banda a l’altra del teló d’acer, com sí que fa el pare de la protagonista. Això fa que la mare llueixi sabates italianes, negres o blanques, especifica Tulli, i afegeix que, si pogués, li canviaria el títol pel de l’últim capítol: “La fugida dels guillots”.
La novel·la tracta de “com el passat pot pertorbar i afectar les relacions entre els membres d’una família –explica–, però és ficció, tot i que conté alguns trets de la meva família”. No és, doncs, una catarsi, repeteix l’escriptora, “aquesta família és un símbol de la societat polonesa”. “Polònia sempre perd, la gent mor per res, sembla que els agradi, que se’n sentin orgullosos. Som una societat malalta: la de la víctima és una posició estranya, ningú no vol ser-ho, però sembla que a la meva societat els agradi”, analitza.
“La meva obra va d’això, d’aquest país que va lluitar contra Alemanya i va perdre, i que després va ser tractat com l’Alemanya de l’Est. Va perdre dues vegades. A Polònia hi ha gent que em veu com a sospitosa perquè amb aquesta història personal contribueixo a la memòria col·lectiva”, reflexiona l’escriptora.
La protagonista cuida de la seva mare, malalta d’alzheimer, que s’ha passat la vida ocultant el passat, el seu pas per un camp de concentració, i que ara que ja no reconeix la seva filla i oblida el present, li explica el passat que sempre havia ocultat com si parlés amb una desconeguda. Els xiclets que li portava el pare d’Itàlia o les sabates que duia a la seva dona estaven mal vistos i d’alguna manera les excloïen de la societat. El recurs de la malaltia li permet
Tulli publica ‘Sabates de taló italià’, sobre “com el passat pot pertorbar les relacions familiars posteriors”
fer aquest joc d’oblit i record.
Tulli està molt satisfeta de les versions de Raig Verd, perquè considera que no és fàcil traduir la seva obra. L’editorial també li va publicar el 2015 El defecte, que va coincidir amb la crisi dels refugiats i va passar inadvertida. Tulli explica que les ressenyes que es van publicar a Polònia passaven per alt que el tema central fossin els refugiats: “Les persones que tenen cases es pensen que estan per sobre de les que no en tenen. I feien veure que no veien els refugiats perquè no entressin en la seva consciència. Polònia és el país més bel·ligerant en aquesta qüestió”, conclou l’escriptora.